En la visió normal, les imatges que veiem amb cada ull són lleugerament diferents, degut a la pròpia separació de ambdós ulls. El cervell és capaç de conèixer l'ordre de les coses en l'espai, donat que el desplaçament d'un objecte entre cada imatge que obtenim, informa de les distàncies a que es troben en relació a altres objectes.
Un dels mètodes per a reconstruir imatges tridimensionals (3D) a partir d'imatges planes (2D), consisteix en visionar amb cada ull la imatge que veuria en la realitat. Podem utilitzar dues imatges de diferents colors complementaris (vermell i cian) superposades, veient-les filtrades amb aquests mateixos colors separadament per a cada ull. Cada filtre sols deixa passar un dels colors a cada ull, és a dir una imatge diferent per cada ull tal com succeeix en la visió normal.

Mirant aquestes imatges amb un trocet de paper de cel·lofana (vermell a l'esquerra i blau-verdós a la dreta), obtindrem la sensació de les tres dimensions.
...

Podem retallar una cartolina simulant la part frontal d'unes ulleres
on enganxarem els papers de colors. La distància entre el centre dels ulls és d'uns 7 cm.

El paper de cel.lophana es molt fràgil, s'arruga i s'embruta fàcilment.
També podem experimentar amb retalls de plàstic dels separadors de les llibretes d'anelles.

...

En ocasions, abans de poder percebre el major nivell de profunditat,
ens caldran uns instants recorrent la imatge amb la vista,
més d'aprop o no tant, buscant diferents punts de referència...
Inconvenients: Les imatges s'enfosqueixen. Es confonen les parts de la imatge de color vermell. L'ús continuat produeix cansament visual.

Florejacs a l'horitzó, des de les Sitges.