Al llarg dels anys, l´home ha anat adaptant el paisatge a les seves necessitats. El seu aspecte actual es deu a una llarga interacció entre l´home i el medi que ocupa. Tot o quasi tot ha estat manipulat i gestionat per ell i d´ell en depénen l´aspecte i estat actuals (més aviat depriments).

L´home actual ha obtingut una capacitat ilimitada per transformar la natura, el que l´obliga a ser prudent. Cal pensar atentament el pro i el contra de cada acció i cal tenir presentes les conseqüències que en poden resultar a llarg termini.

L´estructura en mosaic del nostre medi natural, amb bosquines, erms i conreus alternant en tot tipus de combinacions, permet la supervivència de moltes espècies animals i és motiu d´enriquiment de la diversitat biològica. Així tenim una flora i fauna propis dels conreus. Moltes espècies necessiten els espais oberts i rics que proporcionen els camps per alimentar-se o per caçar, encara que cerquin refugi en les bosquines properes.

L´entrada d´Espanya a la CEE, un mercat saturat de productes agrícoles que acumula excedents, no justifica el deterior que les labors del camp provoquen al medi natural. I molt menys quan la tendència comunitària convida a un laboreig de qualitat, més respectuós amb l´entorn i on els agricultors trobin els beneficis suficients per mantenir un nivell de vida equiparable al de la resta de ciutadans.

I no obstant, estem assistin, aquí, no ja a una febre per augmentar l´extensió de les parcel.les, sino, a més, a una barroera gestió que, el que fa, és degradar el paisatge agrari destruint la trama de marges i petites masses arborades que configuraven un variat mosaic.

Els efectes immediats d´aquesta "revolució agrícola", apart de l´evident degradació del paisatge, són la destrucció progressiva d´un bon nombre d´hàbitats seminaturals que eren compatibles amb un cert tipus d´agricultura i ramaderia tradiconals. Els efectes a mig i llarg termini: la desertització, portada de la mà de l´erosió, els efectes de la qual són ja ben evidents a la comarca. ¿ Com comença aquest procés provocat per l´home ? Bé, doncs normalment comença per la desforestació. La desforestació salvatge a que hem sotmés la comarca, amb resultats que són prou a la vista, no ha servit, encara avui, per concienciar una administració tristament insensible als problemes mediambientals.

Com continua aquest procés? Amb les roturacions. Un cop conreades les fèrtils i planes valls, ja fa anys, es va anar pels cims del turons. Naturalment la terra ja no era tan fèrtil allà, però Déu n´ hi do i a més encara gaudia d´una relativa estabilitat. I finalment les vessants d´aquests turons .... Les dentellades de les màquines excavadores són presents pertot arreu. Ni els llocs antany més inaccessibles fugen avui a la devastadora cobdícia humana. Sortiu als camps amb ulls observadors i ho veureu. Les ferides, una munió de taques ocres, es van escampant dia rera dia, com una lepra, damunt la, ja de per sí, escassa coberta vegetal, en forma de talusos, roturacions, aterraçaments i parets verticals.

La línia del nostre horitzó és cada dia més plana. Ja no queden turons acabats en punxa, tots han estat aplanats ... d´altres senzillament han desaparegut i d´altres han quedat aïllats en mig d´un camp, en forma d´un grotesc pastís que es va ratant a tot voltant cada any. Turons verges, refugi de fauna, diversificadors d´un paisatge ja massa monòton, arruïnats, esglaonats, per arrebatar-los una miserable feixa de l´amplada de la màquina collitadora.

Queden ben poques pendents suaus en els nostres camps. Aquestes ´s´han vist brutalment interrompudes per altes parets de terra, verticals, per tal d´aconsseguir l´anivellament del camps que els hem obert a sota.

Les bosquines característiques del nostre mosaic rural són menyspreades quan en realitat formen part d´un ecosistema al que les espècies de la nostra fauna s´han adaptat, i el mateix val a dir dels marges, constantment castigats.

Noves pistes són obertes en terrenys que previsiblement començaran a esllavissar-se amb les primeres pluges, provocant un fenòmen erosiu de difícil solució.

El panorama resulta desolador i comença a ser hora de plantejar-se algunes preguntes i demanar-ne, a qui correspongui, les respostes. I si bé l´administració en aquests moments està "amanyegant", de manera molt lloable, algunes zones protegides, no és pretext aquest per abandonar unes altres a la degradació.

Bé, aquesta és la visió que el GDMNS té del paisatge segarrenc ( i no devem ser els únics) ... i ens preguntem: - el fet de viure en una comarca agrícola presuposa fer-ho en un medi paisatgísticament degradat ? Ens agradaria que algú, alguna persona autoritzada en el tema, ens expliqués, als qui pensen com nosaltres, per quins raonables motius ho hauríem de veure d´una altra manera, que tot té una explicació lògica i equilibrada i que tot és producte d´una política agrícola responsable, respectuosa amb el medi i amb les persones que l´habitem i que no és necesari declarar P.E.I.N. tota una comarca per que aquesta no acabi feta una bírria.

Pensem que els segarrencs, hauríem de replantejar-nos la pobra imatge (paisatgística) que tenim de la nostra comarca de segona, mirant-la amb uns altres ulls, redescobrint-la i aprenent a estimar-la; només així sortirem de l´error que aquesta no té cap interès natural i que per tant qualsevol barbaritat no importa massa o que entra dins del "normal". Només així serem capaços de decidir que cal conservar quelcom més que uns quants castells i de com ha d´ésser l´entorn natural en el que volem viure ... i no haurem d´abaixar el cap quan algú ens faci odioses comparacions amb altres comarques.