08-02-2009 - vilaweb.cat

Un abocador encén el Solsonès

L'alcalde de Pinós ha ofert el poble com a seu d'un dipòsit de residus industrials metropolità. A canvi, l'Ajuntament rebria cada any una suma equivalent a sis vegades el seu pressupost actual. El projecte ha destapat la capsa dels trons al poble i ha indignat els alcaldes veïns.
Josep Isanta és alcalde de Pinós des de fa només un any i mig. Però, per bé o per mal, està disposat a fer història en aquest petit municipi del sud del Solsonès, format per una població d'unes 300 persones repartides en petits nuclis, masies, i granges disseminades en un paisatge de turons solitaris i sobris, marcat encara pels incendis del 1998. Isanta, acostumat a fer números en la seva activitat professional –és director general d'una empresa de begudes d'Igualada–, s'ha llançat de cap a la consecució d'un projecte que, segons ell, podria fer passar el municipi de la misèria a l'abundància: un dipòsit de residus industrials. Aquesta activitat podria generar cada any uns ingressos de 1.200.000 euros. Sis vegades més el pressupost de l'Ajuntament, que l'any 2006 era de 262.356 euros.
Però al poble pocs creuen que la riquesa vingui embolicada dins de bales de residus industrials. Més aviat al contrari. La idea de l'alcalde ha desfermat una gran polèmica al poble i ha posat en peu de guerra els municipis pròxims. El moment culminant es va viure divendres, en una tensa assemblea veïnal que, en alguns moments, es va convertir en un autèntic guirigall de xiulets i insults contra l'alcalde. Durant la reunió, vigilada discretament per una patrulla dels Mossos d'Esquadra que s'esperaven a l'exterior del recinte, Isanta no va aconseguir que cap veí es manifestés a favor del projecte. Si n'hi havia algun, va preferir mantenir la boca tancada. Isanta ni tan sols va tenir el suport dels alcaldes veïns, del seu mateix color polític (CiU), que li van reclamar que retirés el projecte i van oferir el seu suport als veïns de Pinós contraris al dipòsit. Tot i això, Isanta no es va donar per vençut. «Fixa-t'hi: de la vintena de persones que han intervingut, només tres eren de Pinós», va comentar a El Punt després de la reunió, fent cas omís de les peticions de dimissió que havia rebut per part de propis i estranys.
El projecte ha despertat el sentiment de greuge dels ciutadans d'aquest racó de la Catalunya central. «Si tan bo és, que ho posin a Collserola»,o bé «només pensen en nosaltres quan no saben què fer amb els seus residus?», van deixar anar alguns veïns. I també ha despertat velles disputes dintre de Pinós. Diversos veïns van assenyalar durant l'assemblea que els terrenys escollits per l'alcalde per al dipòsit es troben, precisament, en una finca anomenada La Guilella, que és propietat de l'exalcalde, Josep Santauràlia, també de CiU. La finca ja es van oferir per a un centre de residus d'altres característiques l'any 2000. «Entre tres cacics ho voleu manegar tot», va etzibar-li un dels veïns durant la reunió.

ELS POBLES VEÏNS, EN CONTRA:
Els alcaldes de Torà (Segarra) i la Molsosa (Solsonès), tots dos de CiU, van intervenir per exigir a Isanta que retiri un projecte sobre el qual no els havia informat i que afectaria, al seu entendre, greument els seus municipis: els accessos travessarien la Molsosa i el dipòsit estaria a mig quilòmetre d'Enfesta, un dels nuclis de la Molsosa. Tots dos alcaldes van explicar després que es coordinaran amb els altres ajuntaments per oposar-se al projecte si Pinós el manté. Pensen tenir el suport també del municipi més gran de la zona, Calaf (Anoia), que s'abasteix d'aigua de mines pròximes al territori afectat.
Isanta té, almenys, el suport de la Junta de Residus de la Generalitat. Tècnics d'aquest organisme el van acompanyar a l'assemblea, van explicar les característiques tècniques que tindria una instal•lació d'aquest tipus i van intentar convèncer els veïns que seria totalment segura.

L'alcalde ha proposat fer el dipòsit a Intraval, empresa integrada al grup Tradebe, que s'ho està rumiant. El dipòsit, de 10 hectàrees, tindria una capacitat d'entre 1,5 i 2 milions de m³ de residus industrials no contaminants, emmagatzemats en forma de bales compactes. Un dipòsit així seria un respir per a la Junta de Residus, que ha calculat en 7 milions de m³ anuals les necessitats de dipòsit de residus industrials fins al 2012 a la zona 1, formada per l'àrea metropolitana i Catalunya central.