Abocador de Pinós Abocador de la vall del Llobregós
Ubicació de l'abocador, a la capçalera de riu Llobregós (terme municipal
de Pinós),
a tocar dels termes de Torà, Castellfollit, Calonge i La Molsosa, i a 2 kms
del Monestir de Cellers.
Reequilibrar el territori o prostituir-lo? (J.A.Vilalta)
Una firma de Barcelona projecta un abocador industrial a
Pinós.
Ubicat prop de la Segarra, acollirà 200.000 tones de residus a l'any.
Una empresa de Barcelona projecta a Pinós un abocador per a residus urbans
i industrials capaç d'acollir 200.000 tones de residus a l'any.
Grups ecologistes s'oposen a la construcció d'un abocador
a Pinós que rebria a l'any 200.000 tones de residus de Barcelona.
Ipcena-Ecologistes de Catalunya (EdC) i la Federació d'Ecologistes de Catalunya han
demanat a l'Agencia de Residus de Catalunya(ARC) que no autoritzi la instal·lació
de l'abocador de residus municipals i industrials previst a Pinós (Solsonès) i que
compta amb el suport del consistori de la localitat. Els conservacionistes
asseguren que l'abocador rebria unes 200.000 tones cada any, una xifra que
'representaria el 50% dels residus que es generen a Barcelona i que acaben
a un abocador'. De moment, aquest divendres l'ajuntament de la localitat ha
convocat una reunió informativa per exposar el projecte als veïns.(3cat24.cat 04-02-2009)
Demanen a l'ACR que no autoritzi l'abocador de residus de Pinós
del Solsonès
IPCENA-Federació d’Ecologistes de Catalunya emplacen l’ARC
(Agencia de Residus de Catalunya) del Departament de Medi Ambient i Habitatge
a no autoritzar la instal·lació d’un abocador de residus
municipals i industrials a Pinós (Solsonès). Aquest divendres
dia 6, al santuari de Pinós, l’ajuntament ha convocat als veïns
a les 7 de la tarda per fer una sessió informativa del projecte.
Des de Ipcena-EdC i la Federació Ecologistes de Catalunya, ens hem informat
de la proposta de l’ajuntament de Pinós de promoure la construcció
d’un abocador de residus municipals i industrials al municipi, amb la signatura
d’un conveni entre l’ajuntament i l’empresa explotadora, i amb
un informe realitzat suposadament per l’Agència de Residus de Catalunya
(ARC) -Departament de Medi Ambient i Habitatge que avala la idoneïtat de
la finca escollida.
Segons les informacions obtingudes, es volen abocar residus municipals en forma de bales que provindran d’instal·lacions de premsat i embalat de residus tipus ecoparc de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, compostes per residus urbans i altres residus industrials.
El volum de residus que s’hi preveu abocar és de 200.000 tones cada any, xifra que representaria el 50% dels residus en destinació a abocador que produeix cada any la ciutat de Barcelona.
Recordem que en aquesta població les empreses Inusa i Cespasa van rebre l’any 2000 l’encàrrec de la Generalitat de projectar dos abocadors de residus industrials especials a Catalunya, un dels quals es pretenia ubicar a Pinós. Finalment fou rebutjat arran de la gran oposició veïnal que va generar.
Per tot plegat fem les següents consideracions:
És inadmissible que es plantegi un projecte d’abocador de bales
de rebuig dels ecoparcs de l’Àrea Metropolitana de Barcelona a
una comarca com el Solsonès, de les que menys residus generen i de les
menys poblades de Catalunya. I a uns 100 km del seu origen:
Les oportunitats de negoci de les empreses que gestionen les instal·lacions
de tractament de final de canonada dels residus (abocadors, incineradores,..)
no han de condicionar les destinacions dels residus de l’Àrea Metropolitana
de Barcelona!
Incongruència: l’Agència de Residus de Catalunya està a punt d’aprovar el Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya (PROGREMIC) 2007 - 2012 i el Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Gestió de Residus Municipals (PTSIGRM) 2005 -2012, que proposa una distribució territorial per a la gestió dels residus municipals (instal·lacions de tractament a cada comarca) i distribueix el territori en 7 grans àrees, on es comprometen a aplicar els criteris de la normativa europea de proximitat i suficiència per a les plantes de recuperació i tractament dels residus. Segons aquest Pla, la comarca del Solsonés preveu l’ampliació de l’abocador, una planta de tractament del rebuig i de tractament de voluminosos als terrenys de l’abocador de Clariana del Cardener, a cap lloc més.
Per evitar precisament situacions tant insostenibles i aberrants com la que es podria produir si es tirés endavant aquest projecte, L’ARC no pot autoritzar aquest nou abocador si vol que la nova proposta de nou model de gestió de residus (PROGREMIC) tingui credibilitat.
La dimensió de l’abocador és una barbaritat: Sembla que la finca on volen construir de l’abocador és de 180Ha. l’Abocador que posa, per exemple, l’ajuntament a Cerdanyola del Vallès on s’estan abocant les bales dels ecoparcs de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ocupa solament una superfície de 5Ha.
Per quins interessos es vol construir aquest abocador?: com en d’altres convenis entre empreses de gestió de residus i ajuntaments (El Pinell de Brai, Riba-Roja (Terra Alta), també volen signar Convenis molt lucratius a costa de la protecció del medi ambient i la salut de les persones. No s’entén l’interès o la necessitat, si no és l’especulativa de les empreses que gestionen els residus a Barcelona i no disposen d’abocadors i els cerquen a les comarques amb menys població i on pensen que comprant a l’ajuntament i la població, podran fer el negoci “rodó”.
Un abocador sempre serà un reactor químic: un abocador, per moltes capes d’impermeabilització que es faci i per molt que embalin els residus, a curt i mig termini sempre té un risc de produir gasos contaminants i gasos que afecten el canvi climàtic, lixiviats que contaminen el sol i els aqüífers, olors, molèsties de gran trànsit de vehicles i contaminació ambiental, etc. Sempre serà un terreny hipotecat per al seu futur. No és cert que quedi totalment restaurat, ja que els abocadors – de bales o no- tenen activitat química durant centenars d’anys. Un abocador sempre tindrà un impacte al medi i a la salut de les persones de la zona!
L’ajuntament es ven a la pressió econòmica de l’empresa: cal que expliquin quina necessitat té el territori del Solsonès en acollir aquest abocador: Quins interessos té l’empresa promotora, l’ajuntament (l’aportació sona a xantatge - 4€/tm/residus, es a dir, sobre 1 milió d’euros cada any) i l’ARC? Quants residus hi abocaran?
Per les raons exposades de justícia ambiental i d’incompatibilitat
amb la normativa vigent: no es pot acceptar socialment aquest abocador que malmetrà
el medi ambient de la comarca. Cal demanar a l’ARC-DMAH i a l’ajuntament
que apliquin politiques conseqüents i preventives dels residus, i amb l’aplicació
del criteri de proximitat i suficiència en el tractament dels residus.
Demanem un canvi del model d’ordenació territorial ja que l’actual
ens demostra que és absolutament insostenible.
(ecodiari.cat 04-02-2009)
L´alcalde de Pinós presenta demà el pla del
nou abocador, que ja causa polèmica.
Una empresa de Barcelona projecta a Pinós un abocador de 20 hectàrees per a residus urbans
i industrials capaç d´acollir fins a 200.000 tones de residus l´any.
Pinós decideix avui sobre l'abocador de residus industrials
no perillosos
Els veïns de Pinós estan convocats avui a l'assemblea informativa convocada per
l'ajuntament per explicar-los el projecte de dipòsit de residus industrials que
haurà d'ocupar una superfície de 20.000 hectàrees. El nucli on es vol instal.lar
aquest abocador és el d'Enfesta, que pertany al teme municipal de La Molsosa.
La Generalitat a través dels representants de l'Agència Catalana de Residus també
acudiran a al reunió. El govern català avala aquest projecte i també la seva
ubicació. Val a dir que les vivendes més pròximes al dipòsit s'ubicarien a poc
menys de dos kilòmetres. No obstant això, aquest abocador ja ha generat un fort
rebuig per part d'entitats ecologistes com ara Ipcena que demanen que s'aturi
pels perjudicis que pot comportar per a la salut i el benestar de les
persones. L'alcalde de Pinós, però, està convençut que el projecte
aportarà més beneficis que no pas perjudicis. (Diari Segre 06-02-2009)
Uns 300 veïns del Solsonès, la Segarra i l'Anoia exigeixen la retirada
del projecte del dipòsit de residus de Pinós
Uns 300 veïns de les comarques del Solsonès, la Segarra i l'Anoia han exigit aquest
divendres a la nit a l'alcalde de Pinós, Josep Isanta, que retiri el projecte de
dipòsit controlat que es pretén ubicar a la finca de Guilella, a Pinós. L'abocador
que es projecta en aquest municipi del Solsonès, de més de 1o hectàrees, és per a residus
industrials no perillosos. Isanta, i responsables de l'Agència de Residus, han informat
en una assemblea de la instal.lació d'aquest projecte. La reunió ha acabat amb crits
de dimissió per a l'alcalde.
L'assemblea de veïns s'ha portat a terme aquest nit de divendres al Santuari de Pinós.
Han estat gairebé tres hores de reunió que ha aplegat més de 300 veïns de Pinós, de
la Molsosa, de Calaf, de Castellfollit de Riubregós, de Torà, i de Calonge de Segarra,
entre altres. L'Ajuntament de Pinós havia convocat els veïns per explicar-los-hi
els passos que s'han donat per a la instal•lació en el municipi d'un dipòsit de
residus controlat. L'equip de govern (CiU), de fet, s'ha vist obligat a convocar
aquesta reunió ja que la iniciativa s'havia mantingut en secret dels veïns i
dels municipis colindants afectats per la mesura.
Els rumors sobre la proposta havia generat, i genera, certa tensió en el municipi.
Es tracta d'un abocador de tipus II, per a residus industrials no perillosos. El projecte és promogut per l'Ajuntament de Pinós i la construcció i la gestió
de les instal•lacions anirien a càrrec de l'empresa Intraval SL, empresa que pertany al grup Tradebe. És una inversió superior als 1,5 milions d'euros, per a un abocador
de més de 10 hectàrees de superfície, preparat per a tractar uns 200 tones de residus anys, segons les dades facilitades per l'alcalde de Pinós, Josep Isanta,
a la finalització de la reunió. La instal•lació de l'abocador es proposa de fer en uns terrenys de l'exalcalde de Pinós, Josep Santaulària (CiU), a la finca de
Guilella. És una iniciativa similar que ja va ser rebutjada pels veïns l'any 2000.
La reunió ha començat amb els arguments que defensa l'equip de govern sobre el projecte. Isanta ha dit que la iniciativa aportarà molt beneficis econòmics per
al municipi i que es podran fer tot un seguit de serveis. Posteriorment, els tècnics de la Generalitat ha facilitat tota una sèrie de dades i d'informacions sobre
el projecte.
Ha estat en el torn de preguntes, que l'assemblea ha adquirit un caire diferent i la serenitat dels veïns amb els convocants de la reunió ha donat
pas a la irritació. Bàsicament, a partir de les preguntes no contestades per l'alcalde. La reunió s'ha anat escalfant i els crits de 'dimissió', 'sord' i 'fora' s'han
deixat sentir en més d'una ocasió. Els veïns han reclamat, de forma insistent, la convocatòria d'un referèndum, mentre els alcaldes de Torà i la Molsosa, Damià
oliva i Marià Torra, respectivament, li demanaven la retirada del projecte.
Isanta descarta inicialment convocar aquest referèndum i en declaracions a l'ACN
ha assegurat que el poble ja va parlar en les eleccions de fa dos anys quan
el van elegir alcalde. Isanta considera que els crits de dimissió de la gent
present a l'assemblea provenen de l'oposició. (Diari Segre i Diari Avui, 07.02.2009)
. 
http://www.tv3.cat/videos/1018609/Abocador-polemic-al-Solsones
Un abocador encén el Solsonès
L'alcalde de Pinós ha ofert el poble com a seu d'un dipòsit de residus industrials metropolità.
A canvi, l'Ajuntament rebria cada any una suma equivalent a sis vegades el seu pressupost actual.
El projecte ha destapat la capsa dels trons al poble i ha indignat els alcaldes veïns.
Josep Isanta és alcalde de Pinós des de fa només un any i mig. Però, per bé o per mal, està
disposat a fer història en aquest petit municipi del sud del Solsonès, format per una població
d'unes 300 persones repartides en petits nuclis, masies, i granges disseminades en un paisatge
de turons solitaris i sobris, marcat encara pels incendis del 1998. Isanta, acostumat a
fer números en la seva activitat professional –és director general d'una empresa de begudes
d'Igualada–, s'ha llançat de cap a la consecució d'un projecte que, segons ell, podria fer
passar el municipi de la misèria a l'abundància: un dipòsit de residus industrials. Aquesta
activitat podria generar cada any uns ingressos de 1.200.000 euros. Sis vegades més el
pressupost de l'Ajuntament, que l'any 2006 era de 262.356 euros.
Però al poble pocs creuen que la riquesa vingui embolicada dins de bales de residus industrials.
Més aviat al contrari. La idea de l'alcalde ha desfermat una gran polèmica al poble i ha posat
en peu de guerra els municipis pròxims. El moment culminant es va viure divendres, en una
tensa assemblea veïnal que, en alguns moments, es va convertir en un autèntic guirigall de
xiulets i insults contra l'alcalde. Durant la reunió, vigilada discretament per una patrulla
dels Mossos d'Esquadra que s'esperaven a l'exterior del recinte, Isanta no va aconseguir
que cap veí es manifestés a favor del projecte. Si n'hi havia algun, va preferir mantenir
la boca tancada. Isanta ni tan sols va tenir el suport dels alcaldes veïns, del seu mateix
color polític (CiU), que li van reclamar que retirés el projecte i van oferir el seu suport
als veïns de Pinós contraris al dipòsit. Tot i això, Isanta no es va donar per vençut.
«Fixa-t'hi: de la vintena de persones que han intervingut, només tres eren de Pinós», va
comentar a El Punt després de la reunió, fent cas omís de les peticions de dimissió que
havia rebut per part de propis i estranys.
El projecte ha despertat el sentiment de greuge dels ciutadans d'aquest racó de la Catalunya
central. «Si tan bo és, que ho posin a Collserola»,o bé «només pensen en nosaltres
quan no saben què fer amb els seus residus?», van deixar anar alguns veïns. I també ha despertat
velles disputes dintre de Pinós. Diversos veïns van assenyalar durant l'assemblea que els
terrenys escollits per l'alcalde per al dipòsit es troben, precisament, en una finca anomenada
La Guilella, que és propietat de l'exalcalde, Josep Santauràlia, també de CiU. La finca ja es
van oferir per a un centre de residus d'altres característiques l'any 2000. «Entre tres cacics
ho voleu manegar tot», va etzibar-li un dels veïns durant la reunió.
ELS POBLES VEÏNS, EN CONTRA:
Els alcaldes de Torà (Segarra) i la Molsosa (Solsonès), tots dos de CiU, van intervenir per
exigir a Isanta que retiri un projecte sobre el qual no els havia informat i que afectaria, al
seu entendre, greument els seus municipis: els accessos travessarien la Molsosa i el dipòsit
estaria a mig quilòmetre d'Enfesta, un dels nuclis de la Molsosa. Tots dos alcaldes van explicar
després que es coordinaran amb els altres ajuntaments per oposar-se al projecte si Pinós el manté.
Pensen tenir el suport també del municipi més gran de la zona, Calaf (Anoia), que s'abasteix
d'aigua de mines pròximes al territori afectat.
Isanta té, almenys, el suport de la Junta de Residus de la Generalitat. Tècnics d'aquest
organisme el van acompanyar a l'assemblea, van explicar les característiques tècniques que tindria
una instal•lació d'aquest tipus i van intentar convèncer els veïns que seria totalment segura.
L'alcalde ha proposat fer el dipòsit a Intraval, empresa integrada al grup Tradebe, que s'ho
està rumiant. El dipòsit, de 10 hectàrees, tindria una capacitat d'entre 1,5 i 2 milions de m³
de residus industrials no contaminants, emmagatzemats en forma de bales compactes. Un dipòsit
així seria un respir per a la Junta de Residus, que ha calculat en 7 milions de m³ anuals les
necessitats de dipòsit de residus industrials fins al 2012 a la zona 1, formada per l'àrea
metropolitana i Catalunya central.
(vilaweb.cat 08-02-2009)
Pinós rebutja el projecte d´abocador en una reunió informativa
molt tensa
Cap veí no va alçar la veu per defensar el projecte d´abocador de l´alcalde, Josep Isanta.
Els alcaldes de la Molsosa i Torà, del mateix partit polític que Isanta, li van demanar que retirés el projecte.
Una part molt significativa dels veïns de Pinós rebutja la construcció de l´abocador
que planteja l´alcalde del municipi, Josep Isanta (CiU); i així es va posar
de manifest en el transcurs d´una tensa reunió informativa celebrada divendres
passat al vespre al local annex de l´ajuntament. En les intervencions posteriors
a la presentació del projecte, que va ser a càrrec de tècnics de l´Agència de
Residus de Catalunya, no hi va haver ni una sola veu a favor de la proposta
d´Isanta.
El projecte d´abocador de l´empresa Tradebe es preveu construir a la finca la Guilella, a la capçalera
d´una vall, i tindrà una superfície de 10 hectàrees dins uns terrenys de 180 hectàrees. Es tracta d´un
dipòsit controlat de classe II de residus municipals i industrials no perillosos, i segons Isanta
«representarà uns ingressos municipals de 200 milions de pessetes cada any», que han de servir
«per fer carreteres, construir una residència d´avis, impulsar el turisme de qualitat al municipi,
etc.». Però els veïns no pensen el mateix, i van recordar que fa 9 anys ja es va celebrar un
referèndum popular en què la gent de Pinós va deixar molt clar que no volia cap abocador al seu
territori. En aquest mateix sentit, van ser destacables les intervencions dels alcaldes de dos
municipis limítrofs amb Pinós com són la Molsosa i Torà (la Segarra), Marià Torra i Domènech
Oliva, respectivament, que van demanar a Isanta que retiri el projecte. (regió7 08-02-2009)
Els veïns de Pinós no volen l’abocador que planteja l’alcalde
El divendres passat, durant una tensa reunió informativa celebrada al local annex de l’ajuntament
de Pinós, va quedar molt clar que una part molt significativa dels veïns del municipi rebutgen
la construcció de l’abocador que planteja l’alcalde, en Josep Isanta (CiU). (www.diaridesolsona.net 09-02-2009)
L´abocador - Josep Mª Cabanas Martinez (blog)
Els veïns de Pinós hem tingut la noticia de la proposta d´instal.lació d´un abocador de
residus fa poc dies, és més, vam conèixer la noticia una setmana abans que el consistori,
amb una carta signada per l´alcalde de Pinós, el Sr. Josep Isanta i el regidor, Sr.
Marcel Colell, ens convoquessin per presentar el projecte ja perfectament estructurat.
La sensació que jo en vaig treure en la primera intervenció del nostre alcalde i abans de
donar pas a la presentació del projecte per part de l´Agència de Residus, és que el
Sr. Josep Isanta penso que tenia una idea força preconcebuda a favor del projecte d´abocador.
En declaracions posteriors a la premsa, va dir que era molt dificil que “ell” retires el projecte
d´abocador, ja que segons ell, el poble de Pinós no s´havia definit.
Es sorprenent que ell parli en nom propi i no en nom del poble de Pinós. Actua d´una forma
propia del segle passat, com si el Sr. Josep Isanta pogues decidir en nom del poble de Pinós
pel fet d´ocupar el càrrec d´alcalde. El Sr. Josep Isanta s´atribueix un poder decisori que
cap persona hauria de tenir i molt menys, una persona que en cap cas vol escoltar el que
diuen els seus veïns.
De forma sistemàtica, es veta per part de l´Ajuntament de Pinós o al menys per part de
la majoria del seu consistori, el fet de que els veïns puguem decidir el futur del nostre
municipi. Sorprén, que la resta de regidors del consistori, a excepció del Sr. Pere Garriga
que ha manifestat la seva disconformitat amb el projecte, no s´hagin manifestat al respecte. (15-02-2009)
Queixa sobre el medi ambient - Un abocador a Pinós - Teresa Miquel Isanta - La Molsosa
Per si algú no ho sap, Pinós (Solsonès) és el centre neuràlgic de Catalunya.
Està envoltat de poblets amb moltes cases disseminades, i la majoria dels veïns
viuen de l'agricultura. I ara ens hi volen posar un abocador. Per què aquí?
Quin tipus de residus hi abocaran? O realment som tan menyspreables que no comptem?
Les respostes que em vénen al cap són dues: el volen posar aquí perquè som pocs
i perquè no estaria bé col.locar-lo a prop de Barcelona, on molta gent protestaria.
A Catalunya les coses funcionen així. Es fa un decret per la sequera i es restringeix l'aigua,
que afecta els pagesos que la necessiten per regar. Mentrestant, a les ciutats es reguen parcs
i jardins que no tenen ni gespa. Això ho he vist.
El desequilibri entre com es tracta la ciutat i com es tracta la muntanya és impressionant.
Aquí ens hem quedat sense llum moltes vegades durant tres dies i seguim aguantant. Estic orgullosa
de ser catalana i de tenir un país tan divers i enriquidor, però sense equilibri perdrem la riquesa
del territori.
(El Periódico - Les cartes dels lectors - 15-02-2009)
Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, la Molsosa i Torà diuen ‘no’ a l’abocador de Pinós
Comunicat conjunt dels Ajuntaments de Calaf, Calonge, Castellfollit, la Molsosa i Torà.
(19-02-2009)
Unió de Pagesos rebutja la construcció de l'abocador de Pinós
Comunicat de premsa.(19-02-2009)
No és sols un problema greu ara, ho és molt més per al futur
L´alcaldessa de Calaf no vol l´abocador de Pinós. Maria Antònia Trullàs, cap del consistori des del 2003, ara lidera la petició de cinc municipis de tres comarques diferents perquè no es concreti la possibilitat d´obrir un abocador de residus industrials a Pinós, en una zona en la qual ella creu que podria produir greus repercussions mediambientals a l´alta Anoia.
La notícia que una empresa barcelonina projectava un abocador al terme municipal de Pinós,
al Solsonès, que limita amb tres municipis de la comarca, ha mobilitzat els veïns de l’alta
Anoia. Maria Antònia Trullàs, cap de la corporació municipal calafina, s’oposa juntament
amb les altres alcaldies de la zona a la proposta, que situaria l’abocador a molts pocs
metres de distància d’on es capta l’aigua que abasteix Calaf.
- Quina és la posició de Calaf davant la possibilitat que s’instal·li un abocador a la vora del municipi?
- La nostra actitud és una ferma oposició. Un abocador a Pinós podria tenir repercussions negatives,
no només ara, sinó també en les generacions futures.
- Quina comunicació hi ha amb Josep Isanta, alcalde de Pinós?
- Els ajuntaments que estaríem afectats per l’abocador, i som cinc, li hem
demanat per carta que ho tiri enrere. N’esperem la resposta.
- Quin és el principal risc que hi ha per a la gent de Calaf, en el cas que es fes realitat l’abocador?
- Pocs metres més avall d’on hi ha situats els terrenys on es vol fer l’abocador hi ha l’indret on Calaf
fa la captació d’aigua. No podem admetre de cap manera que a la vora hi hagi aquesta instal·lació. Ens
venen estadístiques i ens prometen fiabilitat, però no hi ha cap seguretat absoluta que no passi res.
- Aquesta és la principal preocupació?
- No només aquesta. Però estem parlant d’una captació d’aigua que abasteix els 3.600 habitants
de Calaf i els d’altres nuclis dispersos, com el cas d’Enfesta. En total som vora 4.000 persones
en risc de consumir aquesta aigua.
- Se suggeriran alternatives a l’alcalde de Pinós?
- De moment esperem poder comunicar-nos-hi. Per plantejar alternatives caldria que ens
escoltés a tots els altres municipis afectats, que parléssim i veuríem si tenim alternatives.
- Però es podria considerar la cerca d’altres terrenys adequats en una zona propera o és una oposició frontal?
- Aquí no tenen perquè haver-hi més abocadors. En aquesta zona de la comarca tenim
els molins eòlics, un abocador una mica més al sud (Rubió) i un altre a Pujalt. El de
Pujalt era en un terreny que s’havia de tapar, però l’abocador que es planteja ara és
diferent. També volem ser ciutadans de primera, que busquin un altre lloc ben lluny,
perquè són residus que generen les ciutats grans i també se’n podrien fer càrrec. I
el cas de Pinós no és ni tan sols com el de Pujalt, és una instal·lació que cal fer de bell nou.
- En el cas que l’Ajuntament de Pinós no es fes enrere, què farà Calaf?
- De moment confiem en una resposta positiva de l’alcalde de Pinós. Si no, les pobalcions
afectades respondrem amb actuacions a nivell polític i també a nivell cívic.
- Hi ha un altre cas similar a la comarca, l’ampliació de l’abocador d’Hostalets.
- Conec el cas i no hi volem arribar. Ens preocupa molt que, a més de fer-se, l’abocador
de Pinós pogués ampliar-se algun dia, perquè els residus sempre creixen.
Fotografia de la Riera de Mantellí, a tocar de l'abocador projectat. Feu-ne còpia, no fos cas
que ho perdessim tot...
La Declaració de Pinós va sorgir l'any 2000, arrel de l’intent d’ubicar abocadors industrials a la zona.
DECLARACIÓ DE PINÓS
Davant les agressions i amenaces de caire ambiental, social i econòmic que el
nostre territori està rebent, amb la conseqüent degradació del medi general
i condicionant el nostre benestar i la qualitat de vida a les nostres terres,
PROMOVEM
La COORDINADORA CÍVICA D’AUTODEFENSA DE LA CATALUNYA INTERIOR, que inclou plataformes,
moviments, col·lectius i grups que fan seus els principis que
DECLAREM
1. El dret a viure en aquest territori i per tant, a escollir el nostre model
socioeconòmic i de creixement adequat a les característiques de cada zona i
el deure a defensar la nostra terra.
2. El compromís d’actuació conscient, solidaria, activa i coordinada de les
diferents zones d ela Catalunya interior per aconseguir una autodefensa ferma
del nostre territori.
3. El rebuig a la utilització del territori rural per al a ubicació d’infrastructures
i activitats alienes i/o contràries als interessos de la propia població.
4. La necessitat d’una política territorial i d’una correcta legislació que
garanteixi un veritable equilibri territorial que ens permeti un nivell de benestar
i qualitat de vida digna i respectuosa amb el medi.
Pinós, 19 de febrer de 2000
Aquesta declaració ha estat elaborada per representants de Pinós, la Molsosa,
Llobera, Solsona, Cardona, Cervera, Torà, Seròs, Loyola, Biosca, Agramunt i
Olius.
font: ctfc
Decret 34/1996 de 9 de gener, pel qual s'aprova el Catàleg de residus de Catalunya (ARC)
Normativa catalana en materia de residuos (ARC)
Pla d’Acció per a la Gestió dels Residus Municipals a Catalunya 2005-2012 (ARC)
Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya per al període 2007-2012 (PROGREMIC) (ARC)
Programa de gestió de residus industrials de Catalunya (PROGRIC) per al període 2007-2012 (ARC)
