any 2007 _____________________________________
17 de desembre del 2007 : Bona acollida del dvd "el municipi t'acull"
adreçat als nouvinguts a la segarra.
“El municipi t’acull!” és el títol del DVD que des del Pla d’Immigració
Comarcal de la Segarra s’ha dissenyat com una eina més d’acollida per als
nouvinguts. L’enregistrament és una mostra visual de tots els serveis que
ofereixen municipis, com Torà i Sant Guim de Freixenet, als nouvinguts arribats
a la comarca d’origen romanès, àrab, ucraïnès i búlgar. El DVD es va projectar
en un moment de les classes de català a què assisteixen, i va ser utlitzat
com una eina més de treball dins la classe. També es va projectar en les
sessions informatives del Pla d’Immigració. Les enquestes realitzades als
nouvinguts van valorar molt positivament el vídeo i el van considerar una
eina molt pràctica que els ajuda a conèixer tots els serveis que es presten
al poble. En total, s’han repartit una cinquantena de DVD, i un 80% de la
població d’origen immigrant de tots dos municipis han tingut ocasió de veure’l.
Fotografia (comarquesdeponent.com)
15 i 18 de desembre del 2007 : Jornades sobre la tòfona negra (Canalda
i Tremp).
La tòfona negra: del bosc a la cuina. Canalda - Odèn (Solsonès), 15 de desembre
de 2007.Programa
Foment del conreu de la tòfona negra i la seva utilització a la cuina. Tremp
(Pallars Jussà), 18 de desembre de 2007 . Programa
15 de desembre del 2007 : Presentació del documental sobre el cas Torà.
A les 19:30 a la sala d'actes de l'ajuntament de Torà es presentara un documental
sobre els fets ocorreguts en aquesta vila entre principis de 2003 i mitjans
de 2007. Programa
12 de desembre del 2007 : Seminari Estratègies per incorporar les dones
rurals al món de les TIC (Solsona).
Tindrà lloc el Centre Tecnològic Forestal, de 10 h. a 14 h.,
impartit per Jorgina Rivas. Programa
11 de desembre del 2007 : L'Ajuntament de Solsona i la Diputació de
Lleida formalitzen el traspàs del tram urbà de la carretera de Torà, a Solsona.
La cessió de la titularitat de la travessera urbana de Solsona de la carretera de Torà
(LV-3005-c) s'ha fet efectiva aquest dimarts al migdia a l'Ajuntament per part de
la Diputació de Lleida. L'alcalde Xavier Jounou i el president de la Comissió de
Serveis Tècnics de la Diputació, Josep Cosconera, han signat l'acta de cessió del
tram de vial comprès entre la plaça de Sant Jordi i la cruïlla amb l'avinguda del
Cardenal Tarancon. Així s'ha culminat la sol·licitud formalitzada a través d'un
acord de Ple del mes de març passat. D'aquesta manera, el consistori assumirà el
manteniment del vial – condicionat per la Diputació l'any passat, com a pas
previ al traspàs - i podrà intervenir-hi sense haver de demanar autorització
a l'ens provincial.(diari Avui)
5 de desembre del 2007 : Impulsen la creació d'un museu natural i de geologia a Sanaüja.
Les germanes Cecília i Rosa Huget, dues jubilades de Sanaüja, han creat la Fundació Privada
Museu Cultural i de Recerca 'Castell de Sanaüja' amb l'objectiu d'impulsar la creació d'un
museu natural i de geologia que mostri les característiques úniques d'aquesta zona de
la vall del Llobregós. Les germanes Huget han donat a la Fundació un terreny d'uns
480 metres quadrats i una aportació en metàl·lic per començar les obres de construcció
del centre. El futur edifici acollirà la seu de la Fundació però a més està pensat
perquè hi hagi un museu i un centre d'interpretació, de la geologia i la botànica
de la zona, en col·laboració amb la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona.(diari Avui)
29 i 30 de novembre del 2007 : Seminari Indicadors de paisatge.
El seminari se celebrarà a Barcelona , organitzat per l'Observatori del
Paisatge, comptarà amb el patrocini del Departament de Política Territorial
i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració de l'Institut
Cartogràfic de Catalunya, la Fundació Territori i Paisatge i la Xarxa Europea
d'Ens Locals i Regionals per a l'Aplicació del Conveni Europeu del Paisatge.
L'objectiu del seminari és debatre a l'entorn dels indicadors de paisatge
des de diferents perspectives disciplinàries i posar en comú algunes de
les experiències més interessants en relació al tema existents a l'àmbit
europeu. Estem davant d'una qüestió d'enorme rellevància per les seves implicacions
en el desplegament de les polítiques de paisatge a Europa.
La inscripció és gratuïta, però obligatòria, ja que l'aforament de la sala
és limitat. La inscripció, que es pot efectuar des del web de l'Observatori
del Paisatge http://www.catpaisatge.net/indicadors2007/cat/index.php es
tancarà quan s'hagin ocupat totes les places que la sala ofereix.
18 de novembre del 2007 : S'inicien els estudis de l’Eix Transversal
Ferroviari.
El DOGC publica avui l’anunci d’inici de licitació dels estudis informatius
i d’impacte mediambiental dels trams del futur Eix Transversal Ferroviari
(ETF) entre Lleida i Girona.
Aquesta nova línia unirà en uns 233 km de recorregut, Lleida, Cervera, Mollerussa,
Tàrrega, Igualada, Manresa, Vic i Girona, connectant, així mateix, amb la
línia d’alta velocitat fins a la frontera francesa i amb l’eix prelitoral,
la regió metropolitana i el port de Barcelona. Es preveu també que transporti
en doble via d’ample internacional passatgers i mercaderies a 7 noves estacions
de passatgers i diverses terminals de càrrega. En total, es preveu una inversió
de més de 6.500 MEUR
16 de novembre del 2007 : Informació pública del Catàleg de paisatge
de Terres de Lleida.
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha obert un període
d'informació pública d'un mes en el qual es poden presentar al·legacions
al Catàleg de paisatge de Terres de Lleida, tal com estableix l'Edicte de
16 de novembre de 2007.
Per tal de facilitar al màxim l'accés públic al Catàleg, el seu contingut
està disponible en format pdf i pot ser descarregat des
d'aquesta pàgina.
També es pot consultar físicament a la seu d'Olot de l'Observatori del Paisatge,
al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, a les seus dels
sis consells comarcals de l'àmbit de Terres de Lleida (Garrigues, Noguera,
Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell) i a la seu del Servei Territorial
d'Urbanisme de Lleida.
15 de novembre del 2007 : Presentació de material de difusió de l'Agenda
21 de la Segarra (Cervera).
Per donar a conèixer la continuïtat del procés d'Agenda 21, el Consell Comarcal
de la Segarra ha editat nou material de difusió. El Conseller de l'Àrea
Tècnica i Territorial, Pere Solé Vendrell, farà la presentació oficial del
material editat, que consisteix en el llibret informatiu "Agenda 21 de la
Segarra. La comarca i la sostenibilitat", que es distribuirà per totes les
llars de la comarca. L'objectiu d'aquest nou material és el d'apropar la
població al concepte de sostenibilitat, explicar el Pla d'Acció Ambiental
i obrir el procés participatiu que acompanya l'Agenda 21 a tots els ciutadans/es,
entitats i associacions de la comarca.
A les 10.30 hores al CCS, Passeig de Jaume Balmes, 3 a Cervera.
13 de novembre al 14 de desembre del 2007 : Curs: Agent de Desenvolupament
Turístic. Guia de Senderisme.
L'Espluga de Francolí (Tarragona), del 13 de novembre al 14 de desembre
de 2007. Organitzat pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i adreçat
a persones en situació d'atur. Tríptic informatiu
10 de novembre del 2007 : Jornada de formació i debat. Torà
La cup de Torà i Biosca, conjuntament amb la Coordinadora Obrera
Sindical (COS) organitza una jornada de formació i debat al voltant
de dos eixos: les lluites de defensa del territori i el sindicalisme. Al
Convent de Sant Antoni, durant tot el dia. Programa
9 de novembre del 2007 : Sanaüja s'acull a ajudes de l’ACA per a netejar la ribera del riu Llobregós
L'Ajuntament de Sanaüja s'acollirà a ajudes que atorga l'Agència Catalana de l'Aigua
per a netejar les riberes del riu Llobregós i arreglar el camí dels horts. El consistori
volia reparar aquesta zona mitjançant el projecte de 'Camins Naturals' que depèn del
Ministeri de Medi Ambient, però el projecte va ser rebutjat ja que es precisen un mínim
de quinze quilòmetres i el recorregut del camí de la riera en té uns tres. L'alcaldessa,
Maria Rosa Castellà, ha declarat que l'ACA té un projecte per a la recuperació d'espais
naturals al qual s'adapta el seu projecte 'a la perfecció'. Castellà ha explicat que cal
netejar les riberes i deixar els camins arreglats per a poder passejar i accedir
als horts sense dificultats.(diari Avui)
7 de novembre del 2007 : Agenda 21 Segarra. Taller participatiu a Cervera.
El taller participatiu per executar l'acció "Elaborar ordenances municipals
reguladores de l'aplicació de fems, purins i fangs de depuració", tindrà
lloc el dimecres 7 de novembre, a 2/4 de 8 del vespre a la seu del Consell
comarcal de la Segarra.
La sessió de treball sobre l'Ordenança consitirà en un taller participatiu
de debilitats i fortaleses, durant el qual, i partint de la informació exposada
en la primera sessió, s'analitzaran els punts forts i els punts febles de
la normativa actual a la comarca, amb l'objectiu de consensuar aspectes
a tenir en compte per a l'elaboració de l'ordenança. Inscripció prèvia.
24 d'octubre del 2007 : Los impulsores del Pessebre de Sant Guim de
la Plana abandonan su organización.
El Pessebre Vivent de Sant Guim de la Plana, en la Segarra, podría no ser
representado este año, cuando precisamente se llevaría a cabo su 25 edición,
si el colectivo La Marinada, organizadora del acontecimiento, mantiene su
decisión de abandonar la dirección, que atribuye a la “carencia de sensibilidad
y compromiso del consistorio de ERC, representado por Josep Llobet, y que
ha derivado en malestar y desmotivación de los miembros de la asociación”,
según el comunicado que ayer hizo público ayer.
En el mismo comunicado también expresan sentirse “desalojados de los equipamientos
municipales que ha creado la asociación con su esfuerzo en el transcurso
de su trayectoria, a base de aportaciones económicas y trabajos voluntarios”.
Aunque en la última sesión plenaria del consistorio se aprobó una moción
de apoyo al Pessebre Vivent y a sus organizadores, ésta ha sido insuficiente
para los miembros La Marinada, que solicitaban también la cesión del local
social y la piscina de la población, espacios que han sido tradicionalmente
usados por los organizadores de la iniciativa. Según expresa el colectivo,
la petición fue rechazada por el consistorio al creer que suponía un agravio
comparativo con el resto de ciudadanos, según se anunció en una reunión
que ambas partes mantuvieron el pasado 30 de setiembre.
Por ello, la asociación decidió finalmente abandonar la organización del
denominado Pessebre dels Oficis Perduts, según la decisión tomada por unanimidad
de todos sus miembros en la asamblea general celebrada el pasado día 21.
El Pessebre Vivent de Sant Guim de la Plana es uno de los más antiguos que
se representan en la provincia de Lleida y uno de los más reconocidos, en
él toman parte trescientos actores inmóviles que representan una cuarentena
de escenas sobre los oficios tradicionales perdidos. (Diari La Mañana)
24 d'octubre del 2007 : Sólo 7 localidades disponen del plan de emergencia
para inundaciones.
Un total de 57 municipios de la Plana de Lleida están obligados a disponer
del Pla Especial d’Emergències per Inundacions a Catalunya, también llamado
Inuncat. De esta cifra se desprende el dato que tan sólo siete Ayuntamientos
han elaborado el Pla d’Actuació Municipal (PAM) para prevenir catástrofes
producidas por las fuertes lluvias. Se trata de Agramunt, Artesa de Segre,
Balaguer, Corbins, Tàrrega, Torà y Seròs. La Dirección General de Protecció
Civil ha organizado una sesión informativa dirigida a los 116 municipios
de la Plana, 57 de los cuales están obligados a disponer del plan, y 59
más que han recibido la recomendación de elaborarlo.
La actuación municipal es responsabilidad del alcalde o alcaldesa. En aquellos
municipios que les corresponda, esta actuación se estructura a través del
Plan d’Actuació Municipal (PAM). Las responsabilidades del municipio son
las de elborar, implantar y mantener operativo y actualizado el PAM, designando
a una persona encargada de elaborar esta faena, con los medios necesarios
y estableciendo un programa de actuaciones. También es responsabilidad del
consitorio determinar y ubicar los elementos vulnerables y establecer las
faenas prioritarias de actuación. Establecer las instalaciones para la actividad
y conocer los medios y recursos de la población. Se debe informar, organizar
y controlar a los voluntarios. (Diari La Mañana)
21 d'octubre del 2007 : I Cursa de Muntanya "Alta Segarra" a Sanaüja.
22 kms de corriols en una cursa molt tècnica, organitzada pel Centre Excursionista
de la Segarra i pel Centre Excursionista Guissonenc. Visitar
www.altasegarra.ces.cat
18 d'octubre del 2007 : Xerrada sobre la Directiva Marc de l'Aigua.
A la Sala Francesc Buireu (C. Manel Ibarra, s/n. Cervera) a les 8 del vespre.
La Directiva Marc de l’Aigua (DMA) és una normativa europea que dona un
marc d’actuació comú sobre la gestió de l’aigua, a tots els Estats membres
de la Unió Europea, per tal d’aconseguir el bon estat de totes les aigües
a finals de 2015. Un nou aspecte important de la DMA és que indica que els
plans de gestió s’han de fer incentivant la participació ciutadana i incorporant
els coneixements que els agents socials aportin als projectes de les institucions
responsables.
Per tal de conèixer més sobre la DMA i els procesos participatius que l’Agència
Catalana de l’Aigua està duent a terme arreu del territori.
15 d'octubre al 28 de novembre 2007 : Curs de monitor/a d'educació ambiental.
Organitzat pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i amb una durada
de 214 hores i adreçat a persones en situació d'atur. Veure
programa (pdf)
15 d'octubre del 2007 : Dia de la dona rural. Presentació a Cervera
del documental "Dones de terra endins".
Dilluns dia 15, a dos quarts de 8 del vespre a la Sala de Comissions del
Consell Comarcal, presentació a Cervera del documental "Dones de terra endins",
i posterior debat. Dins del projecte Dona/Home rurals. Des del dia 10 al
17 també es podrà visitar una exposició al vestibul.
Targetó i Cartell
13 i 14 d'octubre del 2007 : Fin de semana internacional de limpieza
del entorno natural.
En colaboración con diferentes organismos como Naciones Unidas o los Scouts
de España, el servicio 'Google Maps' ha creado la campaña 'Fin de semana
internacional de limpieza del entorno'. En ella, se anima a los usuarios
a dedicar los días 13 y 14 de octubre a limpiar parques, playas, senderos
y otros puntos de interés locales. Como herramientas para organizar el evento,
y divulgar y explicar la limpieza de una determinada zona, se propone utilizar
diversas herramientas de Google como por ejemplo 'My Maps'. http://google.dirson.com/post/3643-fin-semana-limpieza-entorno/
9 d'octubre del 2007 : La planta potabilitzadora de la Segarra i l'Urgell
estarà acabada la primavera del 2008.
Les comarques de l'Urgell i la Segarra veuran solucionats els seus problemes
de sequera quan a partir del març de l'any que ve entri en funcionament
la nova planta potabilitzadora de Ratera (al municipi segarrenc de Plans
de Sió). Així ho han confirmat tècnics de l'empresa que executa aquestes
obres finançades, amb sis milions d'euros, per l'Agència Catalana de l'Aigua
(ACA). L'aigua amb què s'omplirà l'embassament serà inicialment procedent
del canal d'Urgell, a l'espera de la finalització del canal Segarra-Garrigues,
a finals de l'any que ve.
El projecte contempla abastir la totalitat de poblacions de la Segarra,
comarca molt afectada per les restriccions d'aigua. Concretament s'abastirà
la conducció de la Vall de Sió des de Ratera, la Vall del Llobregós, amb
una conducció que es dissenyarà des de Guissona i que inclou les poblacions
de Biosca, Sanaüja, Ivorra i Torà, i finalment, la Vall de Cercavins, que
abasteix totes les poblacions del sud de la comarca.
La construcció de la potabilitzadora està finançada por l'ACA en la seva
totalitat però els municipis beneficiats hauran de pagar un cànon de regulació
por ús de l'aigua del canal Segarra-Garrigues.(diari Segre)
9 d'octubre del 2007 : El DOGC publica l'edicte pel qual se sotmet a
informació pública el Projecte de decret pel qual es regula el Sistema d'informació
geogràfica de parcel·les agrícoles.
Durant un termini de vint dies hàbils comptat des de l'endemà de la publicació
d'aquest Edicte, es pot consultar a la pàgina web del Departament d'Agricultura,
Alimentació i Acció Rural. Durant el període esmentat els interessats podran
formular-hi les al·legacions que creguin convenients.
PROJECTE:
www.gencat.net/darp/c/departam/lex/clex55.htm
6 al 27 d'octubre del 2007 : Torà acollirà durant els dissabtes d’octubre
les Jornades de Participació Ciutadana .
Durant tots els dissabtes d’aquest mes se celebraran conferències, tallers,
xerrades, gimcanes per tal d’incentivar la participació i convivència ciutadana.
Cadascuna de les activitats previstes anirà dirigida a un sector específic
de la població: tallers de reciclatge per a infants, gimcana de famílies,
tertúlies per a joves, tallers per als més grans i taules rodones per a
tots els públics. Entre altres persones, les jornades, organitzades per
l’Ajuntament de Torà i el Consell Comarcal de la Segarra, comptaran amb
la participació dels directors del programa Efecte Mirall i de Tot un món
de TV3, de l’autora del llibre De Nador a Vic, Laila Karrouch, o de la sociòloga
Dolors Majoral. (www.comarquesdeponent.com)
6 i 7 d'octubre del 2007 : Correllengua-2007 a Sant Guim de la Plana
i Massoteres.
Organitzat pel CFS Rural Massoteres-Sant Guim de la Plana i la Coordinadora
d'Associacions per la Llengua.
Veure programa (pdf)
4 d'octubre del 2007 : Front comú a la Segarra i el Solsonès contra
la futura planta de compostatge de Pinós.
Prop de vint veïns i institucions de les comarques de la Segarra i el Solsonès
-entre ells, l'Ajuntament de Torà i el consorci de turisme rural de Pinós-
han presentat aquest dijous al·legacions contra el projecte d'una planta
de compostatge de matèries fermentables per a la fabricació d'adobs agrícoles
al nucli d'Ardèvol (Pinós). Aquesta iniciativa, promoguda per un ramader
del poble, té previst ocupar una zona de 4 hectàrees i necessitarà 4 milions
d'euros d'inversió. (diari Avui)
29 de setembre del 2007 : La majoria dels catalans creu que el món rural
és patrimoni del país
El conseller d'Agricultura, Joaquim Llena, ha presentat aquest dissabte
a la Fira de Sant Miquel de Lleida, els resultats d'una enquesta sobre la
percepció del món rural que en té la societat catalana. Segons les xifres,
el 72,5% dels enquestats estan d'acord en que el món rural és patrimoni
del país i el 56% creu que el sector agrari és bastant o molt professionalitzat.
Aixi mateix, més de la meitat creu que l'ús de l'aigua que en fa el pagés
és el més eficient i gairebé un 60% afirma tenir molt en compte l'origen
dels productes a l'hora d'anar a comprar. Segons el conseller Llena, aquesta
enquesta demostra que la societat catalana està trencant prejucidis a l'hora
de valorar el món rural i l'està concebint cada cop més com un pilar bàsic
de la societat. (diari Segre)
24 de setembre del 2007 : L'Ajuntament de Torà es reuneix amb l'Associació
Espai Llobregós.
Membres de l'Associació Espai Llobregós (AELL) es reuneixen
amb l'Alcalde i el Regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Torà.
En aquest primer contacte, l'AELL ha donat a conèixer la recent creació
d'aquesta entitat naturalista de la vall del Llobregós.
En el transcurs de la reunió s'ha instat a l'Ajuntament la construcció,
amb caràcter d'urgència, d'una depuradora en aquest municipi, el més
poblat de la vall i que actualment aboca directament al riu. L'Associació
també ha ofert la seva col.laboració en el projecte d'actuació
que la Fundació Territori i Paisatge podria dur a terme a la vall,
del que ja n'existeix un estudi inicial a mans de l'Ajuntament. Finalment,
l'AELL també ha demanat que es tingui sempre present l'Agenda 21
Comarcal quan s'hagin de dur a terme actuacions en el territori. L'Ajuntament
s'ha mostrat, en tot moment, obert al diàleg i a la col.laboració
estreta entre ambdues entitats.
Podeu contactar amb l'Associació a través de l'adreça espai@llobregos.net
22 al 28 de setembre del 2007 : Setmana de la Mobilitat Sostenible i
Segura.
Objectiu: Estimular un comportament ciutadà, en relació amb l'ús del vehicle,
compatible amb el desenvolupament urbà sostenible; en particular, amb la
protecció de la qualitat de l'aire, la prevenció d'emissió de gasos amb
efecte d'hivernacle, el consum racional dels recursos energètics i l'ocupació
de l'espai públic.
Web de la Mobilitat Sostenible i Segura (gencat)
21 al 24 de setembre del 2007 : Artdaki 2007 (Cervera).
Presentació i inscripció (pdf)
Programa d'actes (pdf)
19 de setembre del 2007 : Neix l'Associació Espai Llobregós.
L'Associació Espai Llobregós té com a objectius fomentar el coneixement
i l’estudi dels valors naturals, paisatgístics i etnològics propis de tota
la vall de riu Llobregós i del seu entorn. Promoure aquests valors en tots
els seus aspectes, difondre’ls a través de qualsevol medi i contribuir a
preservar-los. Impulsar iniciatives encaminades al desenvolupament actiu
de la gent d’aquest territori, promoure activitats artesanes i artístiques,
mantenir els usos i costums propis d’aquest entorn rural i organitzar actes
culturals o de lleure de caire general.
L'associació ja va fer una presentació publica inicial dins la 1ª
Trobada de Grups Naturalistes de la Catalunya Central que va tenir lloc
a Solsona el passat mes d'abril.
10, 11 i 12 de setembre 2007 : Festa Major de Ribelles. Veure programa (pdf)
7 de setembre del 2007 : Proyectan una planta de compostaje para fabricar
abonos en Pinós.
El ayuntamiento de Pinós ha recibido el proyecto para la instalación de
una planta de compostaje de materias fermentables para la fabricación de
abonos agrícolas. La iniciativa, promovidapor un vecino del municipio en
terrenos de su propiedad, servirá para tratar residuos orgánicos como lodos
de depuradora, así como restos vegetales y animales. (diari Segre)
7 de setembre del 2007 : El Segarra-Garrigues regará las primeras mil
hectáreas en marzo.
Las aguas del canal Segarra-Garrigues regarán por primera vez tierras leridanas
en marzo del 2008. Más de 1.000 hectáreas repartidas en las zonas una y
dos del canal, en los términos municipales de Ponts, Oliola, Sanaüja, Artesa
de Segre, Foradada y Vilanova de l’Aguda, y del sector 12, Albatàrrec, Sunyer
y Montoliu, serán las que se abastecerán en primer lugar de las aguas transportadas
por el canal. Así lo declaró el President de la Generalitat, José Montilla
durante la visita que realizó ayer a la estación de bombeo de Rialb, situada
en el término de Tiurana.
Montilla también afirmó que esta misma semana el Govern de Catalunya aprovó
la ejecución por emergencia de las obras en estaciones de agua potable que
se abastecen del Canal en las comarcas de Segarra, Urgell y Conca de Barberà.
(diari La Mañana)
1 i 2 de setembre del 2007 : Audiovisual de Festa Major, a Torà.
El fotograf local Josep Gatnau i Grau, presenta un audiovisual amb imatges
del poble i de viatges. Dies 1 i 2 de 12 a 15 h. i de 18 a 20h. al nou Casal
de la Gent Gran (Plaça del Pati).
1 de setembre del 2007 : La contaminació per nitrats a Lleida dispara
el risc de càncer d'estómac.
El primer "Atles municipal de mortalitat per càncer a Espanya", amb els
morts per càncer entre el 1989 i el 1998, demostra que en aquesta tràgica
malaltia influeix el lloc de residència. És el cas del que passa a Lleida
amb el càncer d'estòmac. Segons es desprèn d'aquest informe, a Ponent les
possibilitats de desenvolupar aquest tipus de càncer són més elevades i
s'explicarien, fonamentalment, per la contaminació de l'aigua per nitrats,
ja que aquests compostos abunden en les aigües subterrànies al filtrar-se
com a residus dels porcs. De fet, al juliol es van trobar en una desena
de pous lleidatans nivells de nitrats per sobre del límit.
Aquest atles municipal també reflecteix que a Lleida hi ha un elevat risc
de càncer de mama, tot i que menys que el d'estómac. De nou, l'única explicació
que respondria a aquesta distrinució geogràfica és un factor ambiental,
com ser una zona amb bona qualitat de vida. Auest tipus de càncer és més
comú en zones més riques, on les dones són mares a edats més avançades i
donen menys el pit als seus fills, cosa que les desprotegeix contra aquest
càncer.(diari Segre)
La presència de nitrats en concentracions altes en les aigües de subministrament
públic és a causa de la contaminació de les aigües naturals per compostos
nitrogenats. Es pot parlar de dos tipus principals de fonts de contaminació
de les aigües naturals per compostos nitrogenats: la contaminació puntual
i la dispersa.
El primer cas s'associa a activitats d'origen industrial, ramader o urbà
(abocament de residus industrials, d'aigües residuals urbanes o d'efluents
orgànics de les explotacions ramaderes; lixiviació d'abocadors, etc.), mentre
que, en el cas de la contaminació dispersa o difosa, l'activitat agronòmica
n'és la causa principal. Si bé les fonts de contaminació puntual poden exercir
un gran impacte sobre les aigües superficials o sobre localitzacions concretes
de les aigües subterrànies, les pràctiques d'adob amb fertilitzants (orgànics
o inorgànics) són generalment les causants de la contaminació generalitzada
de les aigües subterrànies.
Els nitrats a l'aigua de consum (gencat.cat)
Bones pràctiques agràries. Dossier nº 6 (ruralcat.net)
La fertilització del cereals d'hivern (ruralcat.net)
Dossier purins. Federació d'entitats ecologistes de Catalunya (ecologistesdelasegarra.org)
16 d'agost del 2007 : Centenars de peixos moren al Llobregós per falta
de cabal.
El riu Llobregós s'ha assecat a l'altura d'una zona pròxima
a Torà, fet que ha provocat la mort de centenars de peixos i altres
espècies fluvials, com els crancs. La sequera i la sobreexplotació
dels torrents que el proveeixen, la Llanera i el riu Bregós, són
les causes de la falta d'aigua... Aquesta incidència s¡ha repetit en els
últims anys, tot i que actualment les conseqüències de la sequera són més
importants que en anys anteriors. (diari Segre)
Riera de Llanera al Pont de les Marites
Peixos morts
Cranc agonitzant
Cranc agonitzant
13 d'agost del 2007 : Incendi forestal a Torà.
L'incendi s'ha declarat prop de la zona coneguda com Cal Minguet (Clarat),
minuts abans de la una.
Els bombers han controlat, a les 14.43 hores, el foc forestal de Torà, l'avís
del qual s'havia rebut a les 12.48 hores. Segons el Cos Agents Rurals el
foc ha afectat una superfície de 4,3 hectàrees de matolls. D'altra banda,
encara es desconeixen les causes de l'incendi. En les tasques d'extinció
de l'incendi han participat fins a 6 mitjans aeris i 17 dotacions terrestres
dels Bombers de la Generalitat (gencat/Segre).
7 d'agost del 2007 : El Catàleg del Paisatge de Terres de Lleida
a exposició el proper mes de setembre.
El període d’informació pública del Catàleg de Terres de Lleida està previst
pel proper mes de setembre. Sortirà anunciat al DOGC i s'en farà ressò des
de www.catpaisatge.net. Per altra
banda, des d'aquest web es podrà accedir a tota la informació del catàleg.
7 d'agost del 2007 : Dues noves lleis fomenten les bones pràctiques
en la gestió dels residus.
Els nous textos legals volen donar resposta a la creixent necessitat de
recollida, tractament i recuperació de les diverses tipologies de residus.
L'objectiu prioritari és minimitzar la quantitat generada i buscar el consens
i la col·laboració amb els ens locals. El Govern modifica la Llei reguladora
dels residus del 1993 que planifica les infraestructures de gestió de residus
municipals per tal que la societat participi al debat públic. S'aprova una
nova llei sobre el finançament de les infraestructures de gestió de residus
i dels cànons municipals que fomenta les bones pràctiques en tot el procés
de la gestió dels residus.
Es tracta de l'Avantprojecte de llei de modificació de la Llei 6/1993, reguladora
dels residus, i de l'Avantprojecte de llei sobre finançament d'infraestructures
de gestió de residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus.
Els nous textos legals volen donar resposta a la creixen t necessitat de
recollida, tractament i recuperació de les diverses tipologies de residus,
amb l'objectiu prioritari de minimitzar la quantitat generada i de buscar
el consens i la col·laboració amb els ens locals.
El primer Avantprojecte de llei modifica diversos articles de la Llei de
juliol del 1993, reguladora dels residus. La principal novetat, a més de
l'adaptació de la normativa a les disposicions europees, rau en la creació
del Pla territorial sectorial d?infraestructures de gestió de residus municipals.
Aquest Pla permetrà planificar les instal·lacions al territori i fixar criteris
de localització precisos per a instal·lacions de residus.
L'Avantprojecte de llei prioritza la recuperació material de residus enfront
del principi de proximitat i suficiència. Així mateix, es crea el Consell
per a la prevenció i la gestió dels residus com a òrgan assessor, per a
fer possible la participació de la societat en el debat públic i per a crear
un marc d'acord i consens.
En el cas específic dels residus municipals, el text garanteix el tractament
de les fraccions que no es recullen selectivament, i assegura la recollida
selectiva de matèria orgànica a tots els municipis de Catalunya. També es
contempla l'obligació dels ens locals de consignar les partides necessàries
en els seus pressupostos per dur a terme aquesta separació. Per aconseguir
el màxim consens possible, es regula la participació dels ens locals en
el seguiment de les instal·lacions de gestió de residus.
El segon avantprojecte de llei aprovat avui és el de mesures de finançament
de les infaestructures de gestió de residus i dels cànons sobre la disposició
del rebuig dels residus. El propòsit de la normativa, i específicament dels
cànons previstos, és fomentar les bones pràctiques en la gestió dels residus
afavorint la prevenció i la recuperació. Per aquest motiu, els cànons no
estaran destinats a inversió, sinó que es retornaran als municipis en funció
de la recollida selectiva que dugin a terme. D?aquesta manera, recuperarà
més cànon econòmic el municipi que faci una major recollida selectiva dels
residus.
Així, l'avantprojecte de llei preveu un canon que gravarà la incineració
de residus municipals i un altre que gravarà l?abocament controlat de residus
de la construcció. En el darrer cas, queden excloses les terres o materials
procedents de l'excavació que s?utilitzin com a rebliment per a una altra
obra autoritzada, així com els destinats a dipòsit controlat gestionats
conforme a criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis.
Segons el text, el govern de la Generalitat assumeix el finançament de les
instal·lacions previstes en el Programa de gestió de residus municipals
i en el Pla Territorial Sectorial, mentre que les despeses d'explotació
seran assumides pels ens locals.
Finalment, la nova regulació del Fons de Gestió de Residus contempla la
creació d'una nova Junta de Govern per a la gestió dels recursos procedents
del cànon de deposició de residus de la construcció.(gencat.cat)
7 d'agost del 2007 : El Govern amplia el que paga pels danys causats
per la fauna protegida.
El Govern ha aprovat un Decret que regula les compensacions de danys i perjudicis
causats a l'agricultura i la ramaderia per espècies animals protegides de
la fauna salvatge autòctona. El nou Decret agilita els processos d'indemnització
i amplia el nombre d?espècies contemplades. De fet, tot i que la Llei d'espais
naturals de l?any 1985 feia obligatòria la indemnització pels danys que
puguin ocasionar les espècies protegides, calia un nou Decret que n'establís
i en fixés els criteris.
Una de les principals novetats d?aquest nou text és que, a banda de compensar
els danys reals i les molèsties en els tràmits, compensa també les limitacions
a l'activitat agrícola quan es prohibeix la sega o pertorbació dels llocs
de cria d'espècies estèpiques protegides en camps de conreu.
El nou Decret és bàsic per agilitar i tramitar els processos de compensació,
que podien arribar a allargar-se més d?un any entre que la persona interessada
feia la sol·licitud i en rebia la compensació econòmica. Ara el termini
màxim per resoldre les sol·licituds serà de dos mesos. També es pagaran
amb caràcter retroactiu tots aquells danys comunicats al Departament de
Medi Ambient i Habitatge i que s'hagin pogut verificar.
El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha constatat que exemplars d'espècies
protegides provoquen danys o certes limitacions en béns privats, corresponents
a l?agricultura i a la ramaderia extensiva. D?aquesta manera, aplicarà el
procediment per a la compensació de danys ocasionats per l'ós bru (Ursus
arctos), el linx (Lynx sp.), el flamenc (Phoenicopterus roseus), la polla
blava (Porphyrio porphyrio), l'astor (Accipiter gentilis), l'esparver (Accipiter
nisus), l'àguila daurada (Aquila chrysaetos) i l'àguila cuabarrada (Hieraaetus
fasciatus), el voltor comú (Gyps fulvus), el tallarol de casquet (Sylvia
atricapilla), l'esparver cendrós (Circus pygargus), l'arpella vulgar (Circus
aeruginosus), l'arpella pàl·lida (Circus cyaneus), la trenca (Lanius minor),
la xurra (Pterocles orientalis) , el sisó (Tetrax tetrax) i la ganga
(Pterocles alchata). També indemnitzarà els danys produïts
pel llop (Canis lupus) i el corb (Corvus corax), malgrat que aquestes últimes
no siguin espècies protegides en la legislació catalana. Així,
els danys ocasionats per animals com el voltor o el corb que fins ara no
rebien compensacions quedaran coberts amb l'entrada en vigor del nou Decret.
El Departament de Medi Ambient i Habitatge té establert de manera consensuada
i pactada amb els col·lectius implicats un barem de la valoració econòmica
de les indemnitzacions pels danys o limitacions causats per exemplars de
fauna salvatge. La taxació dels danys a ramats i explotacions d'aviram i
apícoles va des dels 55 euros fins als 2.165 segons la tipologia de l'animal.
4 al 28 d'agost del 2007 : Nits de marinada a Torà.
Dijous 2 d'agost : Cinema (Dogville)
Dissabte 4 d'agost : Concert amb L'ombre de ton chien (22 h. Plaça del Pati
Dimecres 8 d'agost : Recital de poesia (22 h. Plaça del Vall)
Dijous 9 d'agost : Cinema (El tercer hombre)
Dijous 16 d'agost : Cinema (El jardinero fiel)
Dissabte 18 d'agost : Percusió senegalesa amb Diammeo (23 h. Plaça
de l'Hostal)
Dijous 23 d'agost : Cinema (El último rey de Escócia)
Dijous 30 d'agost : Cinema (Léolo)
- Totes les sessions de cinema a les 22 h. a la placeta Jaume Coberó.
Organitza Ajuntament de Torà + AAT. Col.labora MOST
3 d'agost del 2007 : Un incendi crema una hectàrea de matolls i massa
forestal a Torà.
Vuit dotacions terrestres i una aèria han treballat aquest divendres
en l'extinció d'un incendi a Torà. El foc ha tingut lloc en
una zona de matolls i massa forestal a la zona d'Armena (vall de Cellers),
del municipi de Torà. Els Bombers han pogut extingir les flames en
unes dues hores. Finalment, l'incendi només ha cremat una hectàrea
de vegetació.(Diari Segre i fonts pròpies)
30 de juliol al 3 d'agost : 8è Curset d'Estiu d'Arquitectura
Popular: "Cal protecció per a l'espai rural?".
Veure programa 1.Veure programa
2.Veure fotografia Biosca 2007
30 de juliol del 2007 : El Centre Forestal estudia la viabilitat d'una
taxa per finançar els boscos
La taxa per servei ambiental també podria representar una possible solució
per cobrir el dèficit de finançament que plana sobre la gestió dels espais
naturals de la Xarxa Natura 2.000. El centre està immers en la tasca d'estudiar
els diversos sistemes que s'utilitzen en països llatinoamericans per aconseguir
la conservació dels boscos, a través de la seva participació a la xarxa
iberoamericana Redipasa. "Els paísos de Sud-amèrica són els que estan més
avançats en sistemes de pagament pel servei mediambiental dels boscos. La
gent està molt conscienciada", ha explicat el responsable de cooperació,
David Solano.(Diari Segre)
28 de juliol del 2007 : Cens de nius d'oreneta cuablanca a Guissona
La Regidoria de Medi Ambient, s'ha impulsat l'activitat de dur a terme el
cens de nius d'oreneta cuablanca a Guissona, col.laborant amb el Projecte
Oreneta, de la Fundació Territori i Paisatge. Aquest cens permetrà tenir
dades de la població real de les nostres contrades i per definir les mesures
de gestió i protecció més adients per a l'espècie, incloses les lligades
amb temes urbanístics. A més, repetint aquests estudis anualment, es podrà
seguir l'evolució d'aquesta població.
Els resultats d'aquest cens, han comptabilitzat un total de 198 nius ocupats
per oreneta, 36 nius deshabitats i la sorprenent xifra de 290 nius trencats.
Això posa de manifest que molts dels nius són eliminats pels veïns dels
habitatges on s'han construït.
Totes les espècies d'orenetes, falcilles, i altres espècies afins, són espècies
protegides per la llei pel seu paper beneficiós en el control de plagues
i insectes, com a àvides insectívores que són.
Els seus nius, com tots els de les espècies protegides, no es poden destruir,
tot i que no estiguin ocupats. Per tant, és necessària una autorització,
que atorga el Departament de Medi Ambient i Habitatge, per retirar-ne els
nius, encara que les orenetes no estiguin criant i únicament es donen autoritzacions
d'aquest tipus quan es fan obres de rehabilitació (en aquest cas, només
s'autoritza retirar els nius fora de l'època de cria i s'obliga a mantenir
les condicions favorables perquè després de les obres les orenetes puguin
tornar a fer-hi els nius), per enderrocs inevitables (construccions en risc
d'enrunament) o per situacions sanitàries molt clares. Alguns particulars
s'han mostrat preocupats per les acumulacions d'excrements dels polls d'oreneta
sota els seus nius, cúmuls que es produeixen només durant el període en
què els polls estan dins els nius. Hi ha solucions imaginatives al respecte
com:
- situar-hi fulls de diari o altres, plegats i fixats a la paret o sota
el niu amb cinta adhesiva
- col.locar-hi una fusta situada a uns 15-20 cm sota el niu, fixada amb
un parell d'angles a la paret
- col.locar sota els nius estructures especials de protecció, com les que
fan alguns ajuntaments i particulars.(RMA Aj.Guissona)
27 de juliol del 2007 : Ajuts a la millora de la qualitat de vida en
les zones rurals.
El DOGC publica avui l’Ordre AAR/272/2007, de 19 de juliol, del Departament
d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), per la qual s'aproven les
bases reguladores dels ajuts per a la prestació de serveis bàsics per a
l'economia i la població rural, i es convoquen els corresponents a l'any
2007.
Podran beneficiar-se d’aquests ajuts els ajuntaments i les entitats locals
menors que realitzin inversions d'infraestructures bàsiques a petita escala
en poblacions de menys de 2.000 habitants. En el cas de municipis de 500
o menys habitants es podrà subvencionar un màxim del 80% de la inversió.
I seran subvencionables les despeses derivades d’inversions en abastament
d'aigua potable, sanejament i/o electrificació rural; noves tecnologies,
foment del desenvolupament de l'activitat econòmica i/o serveis de telecomunicació,
i Infraestructures relatives a l'oci i/o activitats culturals.
El termini de presentació de sol•licituds serà de trenta dies des de demà,
dissabte, 28 de juliol. L'import màxim de l'ajut serà de 120.000 euros.
Els ajuts establerts en aquesta Ordre, que tenen el caràcter de cofinançats
amb un reemborsament previst del FEADER del 30%, d'acord amb el que preveu
el PDR 2007-2013 de Catalunya, aniran a càrrec del pressupost del DAR per
a l'any 2008, per un import màxim de 3.000.000 d'euros.
D’altra banda, el DOGC també publica avui, l’Ordre AAR/271/2007, de 23 de
juliol, per la qual s'aproven les bases reguladores dels ajuts a les entitats
d'assessorament agrari de Catalunya i es convoquen els corresponents a l'any
2007. El Govern valora la necessitat d'impulsar i fonamentar la implantació
del sistema d'assessorament agrari de Catalunya, en el marc dels ajuts al
desenvolupament rural.
En aquesta línia seran objecte d'aquest ajut les actuacions dirigides a
la creació de nous llocs de treball de personal tècnic dedicat a l'assessorament
i també en termes d’adquisició de material: maquinari informàtic i reprogràfic,
programari informàtic, material tecnològic, equips de mesura i material
de laboratori.
Poden ser beneficiàries dels ajuts les entitats sense afany de lucre o cooperatives
agràries o, en ambdós casos, les seves unions o federacions, inscrites al
Registre d'entitats d'assessorament agrari de Catalunya que es comprometin
a mantenir la seva activitat com a mínim d?uurant un període no inferior
a cinc anys comptat des de la notificació de la resolució de concessió de
l'ajut corresponent. El termini de presentació de les sol•licituds serà
des de demà, dissabte 28 de juliol, fins al 14 de setembre de 2007 inclòs.
Aquests ajuts aniran a càrrec del pressupost del DAR per a l'any 2007, per
un import màxim de 600.000 euros. (gencat.cat)
27 de juliol del 2007 : Aumentan las tramitaciones de permisos para
instalar plantas solares en la Segarra
En los últimos tiempos están aumentando las peticiones de permisos para
impulsar proyectos de plantas solares fotovoltaicas en la comarca de la
Segarra. Desde el pasado año, cuando se hizo público el primer proyecto
de dichas características en el municipio de Estaràs, en los últimos meses
se han iniciado trámites similares en Massoteres, Guissona o Cervera, por
ejemplo, para ubicar algunas de estas plantas, las cuales recogen y transforman
la energía solar para suministrarla posteriormente a la red de suministro
eléctrico de las empresas correspondientes.
Por ello han de ubicarse en puntos próximos a un transformador de Fecsa-Endesa
o a algún punto de conexión adecuado. Este puede ser “un buen complemento
en la necesaria diversificación de las actividades agrícolas y ganaderas
en nuestro territorio”, según el alcalde de Torrefeta y Florejacs, Narcís
Cisquella, quien es también uno de los socios de la empresa impulsora de
la primera planta solar fotovoltaica situada en suelo agrícola de dicho
municipio. La empresa, bautizada como Selvasun SL y formada por varios vecinos
de la zona, presentó recientemente el correspondiente proyecto al ayuntamiento,
donde se encuentra actualmente en fase de exposición pública. Cisquella
espera que pronto se pueda recibir el permiso final de Urbanismo, para empezar
la instalación ya en agosto, en unos terrenos particulares situados en el
núcleo de Selvanera, donde el último proyecto de planta solar en la Segarra
del que se tiene conocimiento, con un número todavía por concretar de placas
solares giratorias, ocupará una superficie de 1.000 metros cuadrados, y
podrá generar una potencia de 75 kw.
Esta será la primera planta de esta clase situada en suelo no urbanizable
del municipio, puesto que actualmente ya hay una granja en El Llor que cuenta
también con una instalación similar, de menores dimensiones pero conectada
también a la red, cuyas placas han sido instaladas en el tejado del edificio.(Diari
La Mañana)
24 de juliol del 2007 : Interceptades dues persones que col.locaven
llaços per capturar fauna a Biosca
Els agents rurals han interceptat dues persones a la localitat de Biosca,
a la Segarra, que col.locaven llaços no selectius per capturar fauna. Els
dos presumptes caçadors furtius són socis d'una àrea privada del municipi
i havien col.locat fins a deu aparells. El seu objectiu era matar qualsevol
espècie de fauna salvatge o domèstica que pogués suposar competència a la
caça. A les trampes havien quedat enganxats dos teixons, una guineu i un
porc senglar. A més, part del vedat es troba situat dins l'Espai d'Interès
Natural de les Valls del Sió-Llobregós, integrat a la Xarxa Natura 2000.
(Diari Segre)
23 al 26 de juliol del 2007 : Curs pràctic de plagues ornamentals i forestals. Reconeixement i eines de control per a la seva gestió. (Solsona) Veure programa
22 de juliol del 2007 : La Segarra tendrá en el 2008 una planta potabilizadora.
La Agència Catalana de l'Aigua (ACA) y el Consell Comarcal de la Segarra
confían en resolver definitivamente los problemas de suministro de la comarca
con una gran planta potabilizadora, que se está empezando a construir en
el pueblo de Ratera --núcleo agregado de Els Plans de Sió-- y que tendrá
capacidad para tratar más de 200 litros de agua por segundo. La instalación,
presupuestada en 6 millones de euros, entrará en funcionamiento a final
del 2008.
De esta manera, se pondrá fin a los problemas de calidad y contaminación
del agua que históricamente sufre la Segarra y que han obligado a las administraciones
a hacer un fuerte esfuerzo inversor en los últimos años. Un total de 84
poblaciones se abastecen actualmente de agua del canal de Urgell, a través
de los sistemas de los ríos Sió y Cercavins, aunque algunos pueblos completan
este suministro con agua procedente de pozos. Los municipios de Torà, Biosca,
Sanaüja e Ivorra dependen exclusivamente de acuíferos.
La potabilizadora de Ratera contará con el apoyo de un gran depósito de
regulación con capacidad para 4 millones de litros de agua. Inicialmente,
esta balsa se llenará del canal de Urgell, pero la previsión es que se conecte
al futuro canal Segarra-Garrigues. El objetivo es asegurar un agua de calidad
para los habitantes de la comarca, ya que, en épocas de sequía, los niveles
de contaminación de los pozos por sulfatos, nitratos u otros residuos se
elevan de forma preocupante. Las obras de la potabilizadora fueron acordadas
el pasado invierno, después de que una avería en el canal de Urgell dejara
a la Segarra sin agua casi 20 días.(Diari El Periòdico)
18 de juliol del 2007 : La sequera dels darrers dos anys fa disminuir
els nius d'esparver cendrós.
La sequera que ha patit la plana de Lleida en els darrers dos anys ha fet
disminuir els nius amb posta d'esparver cendrós en aquestes comarques. Han
passat de 57 de controlats el 2004 a 31 aquest 2007, segons dades de Departament
de Medi Ambient. L'esparver cendrós és una espècie protegida que nidifica
al terra, generalment al mig de camps de cereals i en algun cas també de
farratges. Això fa que els nius s'hagin de protegir per evitar que acabin
aixafats per les màquines segadores. Actualment els tècnics de Medi Ambient
estan acabant la campanya d'anellament dels polls d'esparver cendrós per
poder fer un seguiment de la població d'aquesta espècie. A Anglesola, a
l'Urgell, hi ha un dels darrers nius on s'han anellat aquests dies els polls
d'esparver cendrós abans que aixequin el vol. En aquest cas han sobreviscut
quatre cries, dos mascles i dues famelles. Tenen entre 25 i 29 dies i pesen
al voltant de tres quilos. És un dels 31 nius que els Agents Rurals i tècnics
de fauna de Medi Ambient han detectat i controlat des d'aquesta primavera
a les comarques cerealistes de la plana de Lleida.
El número de nius ha patit un retrocés des del 2005 a causa de la sequera.
L'ordi no va créixer per falta d'aigua i els nius van quedar molt més exposats
als seus depredadors, sobretot guineus i gossos assalvatjats, que també
patien la falta de menjar. Per tot plegat moltes parelles d'esparver cendrós
no van fer posta o els ous no van arribar a néixer. Segons el coordinador
de la campanya de protecció de nius d'esparver cendrós de Lleida, Jaume
Bonfill, en els darrers dos anys només han volat una cinquantena de polls
i això ha fet que aquest any hi hagi menys nius. En tot cas, la xifra pot
augmentar de cara a l'any que ve ja que, tot i haver-hi menys nius, el percentatge
de pollets que han tirat endavant és alt. Segons Bonfill, les pluges de
la primavera que van fer créixer el cereal ho han afavorit i les cries estan
ben alimentades. Els nius han de lluitar també contra un altre perill com
és l'espoli per part dels humans. Enser una espècie que fa els nius al terra
són fàcilment detectables i, a més, és difícil saber qui ha entrat a aixafar
els ous o matar els pollets. Aquest any hi ha hagut almenys dos nius espoliats.
El coordinador de la campanya de protecció assegura que encara hi ha prejudicis
que s'han de vèncer. Bonfill assegura que l'esparver cendrós és una espècie
bona per l'agricultura ja que s'alimenta sobretot de talpons i ratolins.
Quan es detecta un niu d'esparver cendrós s'avisa el propietari del camp
i es marca al voltant una superfície de mitja hectàrea que no es podrà segar
fins que els pollets no volin. Un cop anellats es retiren les estaques i
el cereal que queda ja es podrà recol·lectar. El pagès rep una indemnització
de 360 euros per cada mitja hectàrea. En altres casos els nius s'han de
retirar i els ous es porten al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de
Vallcalent a Lleida, on s'intenta que els pollets neixin després de passar
per la incubadora. Aquest any s'han hagut de retirar cinc nius. En dos casos
els nius no es van detectar a temps per poder deixar la mitja hectàrea sense
segar i el pagès els va descobrir quan estava a punt de passar la màquina.
També es va rescatar un niu d'un camp de farratges inundat i una posta molt
tardana que tenia una alta probabilitat de fracassar si es deixava al camp.
Les parelles d'esparver cendrós arriben cap a l'abril-maig i passen dos
mesos entre que ponen els ous i volen els pollets. En general, si la nidificació
ha tingut èxit, la parella torna l'any següent a criar a la mateixa zona
i el moviment de diverses parelles en un lloc concret n'atrau d'altres.
Quan va començar la campanya de protecció dels nius d'esparver cendrós fa
uns vint anys a Catalunya només hi havia tres o quatre parelles que criaven.
Al coincidir l'època de sega quan al niu hi ha ous o polls petits va fer
que, amb la mecanització del camp, una bona part de les niuades es perdessin
sota les màquines segadores. Amb els anys s'ha aconseguit que al conjunt
del país es puguin comptabilitzar una vuitantena de parelles, tot i que
hagi baixat aquests darrers anys per la sequera. Sobretot el seu hàbitat
es troba a les planes cerealistes de secà i també a les zones de garric
de Tarragona, on la població va en augment, i puntualment a Girona. Necessiten
àrees de vegetació espessa on poder amagar el niu i grans espais plans per
caçar. (Diari Segre/ACN)
18 de juliol del 2007 : La Generalitat obre el termini per sol.licitar
ajuts a agricultors i ramaders.
El DOG publica les bases reguladores dels ajuts a les pràctiques
agroambientals, el foment de la ramaderia ecològica, les indemnitzacions
compensatòries i la utilització dels serveis d'assessorament
per part dels agricultors, mitjançant la modalitat del contracte
global d'explotació, i es convoquen els corresponents a 2007.
Els ajuts que preveu aquesta convocatòria tenen un import màxim de 710.000
euros i desglossat de la manera següent:
a) Pràctiques agroambientals:
Agricultura ecològica: 52.000 euros.
Producció integrada: 172.250 euros.
Agricultura racional i de conservació en el cultiu de la fruita de closca:
29.250 euros.
Lluita contra l'erosió en medis fràgils de cultius llenyosos en terrasses
i manteniment del paisatge: 45.500 euros.
Millora i foment de prats i pastures en zones de muntanya: 26.000 euros.
b) Foment de la ramaderia ecològica: 55.000 euros.
c) Indemnitzacions compensatòries: 100.000 euros.
d) Utilització dels serveis d'assessorament per part dels agricultors: 230.000
euros.
ORDRE AAR/247/2007
- DOGC núm. 4928 - 18/07/2007
14 i 15 de juliol del 2007 : Sortida a Busa (Grup de Natura del Solsonès)
El Pla de Busa ocupa una extensió d’uns quatre quilòmetres de llarg per
dos d’ample i s’estén en una superfície coberta de cultius, prats i boscos
de pins a on s’hi troba la població de galls fers (Tetrao urogallus) més
meridional de tot Europa. És en aquest pla envoltat de penya-segats verticals
on hi nien l’aufrany (Neophron pernocteurs), el falcó peregrí (Falco peregrinus)
i el voltor comú (Gyps fulvus).
Geològicament és un sinclinal format per relleus conglomerats sedimentats
durant l’Oligocè i alçats en un nou moviment tectònic del Miocènic.
Busa prové del nom d’una dama noble de gran riquesa de la regió de Pulla
(Itàlia meridional) que va proveïr de menjar i vestits als soldats romans
que van fugir de Canusium després de la batalla de Cannes l’any 216 AC
Programa.Descripció
Foto dels cingles.Foto
de la Font de l'Adou
14 de juliol del 2007 : Mercat Romà i Bakanal a Guissona.
11 de juliol 2007 : 21 municipis de la Segarra reben aigua molt contaminada.
L'ascens de les temperatures i l'augment del consum d'aigua, que és propi
d'aquesta època de l'any, han elevat de manera preocupant els índexs de
contaminació a la xarxa de subministrament de la Segarra, una comarca que
afronta l'estiu sense haver resolt els seus habituals problemes de proveïment.
Més de 70 nuclis de població, pertanyents a 21 municipis, corren el risc
d'arribar al final de l'estiu amb un subministrament d'aigua d'ínfima qualitat.
"Els pobles que beuen l'aigua potable extreta de pous, sobretot Torà, Ivorra,
Biosca i Sanaüja, són els que passen per la situació més crítica", va explicar
ahir Jaume Font, cap de servei de l'empresa Gestió d'Aigües de la Segarra,
dependent del consell comarcal. En aquestes quatre localitats hi resideixen
de forma habitual unes 3.000 persones, però es calcula que la població augmentarà
lleugerament l'agost que ve amb l'ocupació de les segones residències. La
disminució dels cabals als aqüífers que subministren a aquests municipis
ha propiciat "un augment de sulfats, de nitrats i, en alguns casos, d'arsènic"
fins a uns nivells que són poc recomanables, va reconèixer Font. "Algunes
vegades s'han trobat restes de residus potàsics, que se situen al llindar
de la taxa autoritzada per l'Organització Mundial de la Salut", va afegir.
Instal.lacions al límit
Els pobles que reben l'aigua "en superfície, és a dir, a través de canals
com el d'Urgell, presenten menys problemes de concentracions perquè el subministrament
és més abundant", va dir Font. Amb tot, encara que les instal.lacions s'han
renovat des del 1992, "la xarxa està al límit", va dir. La solució, va assegurar,
no arribarà fins que la comarca rebi aigua potable del canal Segarra-Garrigues,
encara en construcció La sort, va dir Font, "és que els veïns de la comarca
estan acostumats a aquestes situacions i saben que no han de beure aigua
de l'aixeta". Amb tot, la mateixa força del costum pot suposar, al mateix
temps, un problema, "perquè la gent no protesta, es conforma amb el simple
fet de poder tenir aigua, encara que no sigui de qualitat", va detallar
el responsable de la distribució d'aigua.
De fet, ahir, a Torà, no hi havia cap queixa. "El cabal ha baixat de forma
espectacular l'última setmana per la sequera, però de moment no s'han registrat
problemes", va manifestar el tècnic de l'empresa Cassa Ramon Pla, l'encarregat
del manteniment de la xarxa i de la presa de mostres. Pla va admetre, malgrat
tot, que els últims dies s'ha detectat un lleuger augment dels sulfats,
encara que va qualificar aquesta circumstància de "pròpia d'aquesta època
d'estiu". (El Periòdico)
9 de juliol del 2007 : Servei web de consulta de les emissions de telefonia
mòbil .
La Generalitat de Catalunya, a través de la Secretaria de Telecomunicacions
i Societat de la Informació del Departament de Governació i Administracions
Públiques, i de la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament
de Medi Ambient i Habitatge, ha posat en marxa un cercador web
(www.gencat.cat/societatdelainformacio/smrf.htm) que permet consultar
el nivell d'emissions de camps electromagnètics de les antenes de telefonia
mòbil que formen part del projecte SMRF (Sistema de Monitorització de Radiofreqüència).
Aquesta iniciativa es va posar en marxa al 2004 i en l'actualitat compta
amb 84 sondes, distribuïdes en 73 municipis arreu de totes les comarques
catalanes. Després de l'estiu, s'obrirà un concurs públic per instal·lar
fins a 50 sondes més entre el 2007 i el 2008, amb una inversió d'uns 240.000
euros i un pressupost anual d'explotació d'uns 90.000?, aproximadament.
Els camps electromagnètics que generen les antenes de telefonia mòbil són
imperceptibles per a l'ésser humà. Això fa que, en alguns casos, els ciutadans
desconfiïn d'aquestes antenes. El Sistema de Monitorització de Radiofreqüència
(SMRF) objectiva les mesures dels nivells d'emissió i permet contrastar-los
amb els límits que autoritza la legislació, vetllant així per la qualitat
ambiental. Fent públics aquests resultats, la Generalitat de Catalunya vol
transmetre confiança a la ciutadania i facilitar el desplegament d'infraestructures
de telecomunicacions. És el cas de les infraestructures necessàries per
implementar la telefonia de tercera generació (UMTS), que s'ha de consolidar
com un pilar estratègic en el desenvolupament tecnològic de Catalunya.
El sistema SMRF es composa d'una sonda que rep el senyal des de qualsevol
direcció i que mesura els nivells de camp electromagnètic cada mig segon,
les 24 hores del dia, tots els dies de l'any, d'acord amb la normativa establerta
per la Generalitat de Catalunya. El sistema disposa també d'una base de
dades i mostra les gràfiques actualitzades de manera constant. La mateixa
sonda emmagatzema les dades i les transmet al Centre de Control situat al
Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat
de Catalunya (CTTI), que gestiona i controla aquesta informació a través
d'una plataforma en programari lliure en català. Amb el cercador, els ciutadans
podran consultar el nivell de les emissions en els punts de mesura de la
xarxa per població i comarca a través d'una base de dades i d'un mapa interactiu.
En cas que es produeixi alguna anomalia, es notificarà a l'ajuntament i
a la direcció general de Qualitat Ambiental, mentre una unitat mòbil amb
un equip d'inspecció del CTTI realitza les mesures de camp. Seguidament
es contactarà amb les operadores per emprendre les accions oportunes. Des
que el projecte està en marxa, cap antena ha superat mai el límit que marca
la normativa catalana, 27 V/m, que és molt més restrictiva que la normativa
europea, que situa el llindar en els 41 V/m per freqüències de 900 MHz (el
cas més restrictiu per a les freqüències de la telefonia mòbil).(gencat.cat)
6 de juliol del 2007 : El Govern da un nuevo impulso al Centre Tecnològic
Forestal (Solsona).
El secretario general del departamento de Agricultura, Alimentació i Acció
Rural, Jordi Bertran; el de Medi Ambient, Eduard Pallejà; el de Innovació,
Universitats i Empresa, Enric Aloy, y el de Treball, Antoni Fernández visitaron
las obras del centro y coordinaron los esfuerzos de sus departamentos para
impulsar el nuevo equipamiento de investigación. En total, los cuatro departamentos
implicados han aportado en el último ejercicio más de dos millones de euros
a este proyecto. En este sentido, el presidente del centro, Eduard Pallejà,
remarcó que “estamos ante un proyecto de país con vocación internacional”.
Pallejà, que también es secretario general del Departament de Medi Ambient,
agradeció a los diferentes entes implicados su interés en el proyecto por
“haberlo acogido como si fuera propio”. Visita de obras Los representantes
del Govern tuvieron la oportunidad de observar la evolución de las obras
de la nueva sede del centro, que se construye en el paraje denominado Can
Mascaró, en la población de Solsona. Estas obras, que se iniciaron en marzo
de 2005, están presupuestadas en 4,6 millones de euros. La actuación supone
la construcción de 3.226 metros cuadrados repartidos en cuatro plantas que
se adaptan al desnivel del terreno. El Centre Tecnològic Forestal, que actualmente
se encuentra emplazado en otras dependencias, ofrece cursos de formación,
de especialización y otras actividades vinculadas con el mundo forestal.
De la misma manera, el Centre Tecnològic Forestal de Solsona ofrece cursos
de formación profesional. Sin embargo, gracias al nuevo edificio y al impulso
que los diferentes departamentos de la Generalitat le están dando, el centro
potenciará la vertiente dedicada a la investigación en materia forestal
y medioambiental.(Diari La Mañana)
4 de juliol del 2007 : Tretze dotacions terrestres i quatre aèries
treballen en un incendi a Sanaüja .
17:28 - Els Bombers de la Generalitat estan treballant en l'extinció d'un
incendi al terme municipal de Sanaüja, a la comarca de la Segarra. En total
hi treballen tretze dotacions terrestres i quatre mitjans aeris. Les fortes
ràfegues de vent dificulten la tasca dels efectius. Les flames cremen camps
de cultius als marges de la carretera L-314, al quilòmetre tres. Els Bombers
han rebut l'avís pocs minuts després de les quatre de la tarda d'aquest
dimecres. El foc ha obligat els Mossos d'Esquadra a tallar la calçada en
els dos sentits de la marxa entre els quilòmetres dos i quatre de la via.
Diari Segre.
A les 16.11 hores, s'ha declarat un foc a Sanaüja, als marges de la carretera
L314. A l'alçada del quilòmetre 3, les flames afecten una superfície agrícola.
El foc es troba en vies d'estabilització. No se'n coneix, per ara, l'extensió
afectada pel foc. Hi ha treballant 13 dotacions terrestres i 2 helicòpters
(un de comandament i un de bombarder). (gencat.cat)
20:00 Els Bombers han treballat durant tota la tarda en l'extinció de l'incendi
al terme municipal de Sanaüja, concretament als voltants de Mas Pinyol,
als límits del PEIN. En total hi han treballat catorze dotacions
terrestres i dos helicòpters (un de comandament i un de bombarder). Les
fortes ràfegues de vent han dificultat les tasques dels efectius. Les flames
han cremat 39 hectàrees de les que 36 Ha. corresponen a terrenys
de cultiu de cereals, i 3 Ha. són zona forestal. La causa podria
ser el contacte d'uns cables elèctrics amb uns arbres.Veure
fotografia
Diversos incendis afecten les comarques de Catalunya, afavorits pel fort
vent. La Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments
informa que el Centre d'Emergències de Catalunya ha activat a les 18.49
hores la fase d'emergència 2 del pla d'incendis forestals, Infocat.
2 de juliol del 2007 : Confirmen la presència de quatre llops al Pirineu
català. Els exemplars vinguts de França es mouen des del Ripollès fins al
Solsonès.
La recuperació natural del llop a Catalunya comença a ser una realitat.
Després de 75 anys d'absència forçada per la caça i l'enverinament, aquest
emblemàtic animal ha fet els primers passos per tornar a formar part del
paisatge d'algunes zones del Pirineu i Prepirineu català. Tot i que encara
no hi ha constància de cap grup estable, ni cap reproducció, l'any passat
es va confirmar la presència de quatre exemplars de llop en una àmplia franja
als voltants del Cadí.
Les primeres observacions recents de llops a Catalunya es van produir precisament
a prop de Saldes fa quatre anys, tot i que cal suposar que abans havien
travessat el Pirineu pel Ripollès o la Cerdanya. A principis de l'any 2004,
el departament de Medi Ambient va confirmar l'existència d'un exemplar al
Cadí, que molt possiblement procedia de les poblacions originàries d'Itàlia
i establertes anys enrere al sud de França.
Al 2005, les anàlisis genètiques de les femtes localitzades a prop de Saldes
van ratificar la presència -permanent o intermitent- de dos exemplars de
llop diferents. L'any passat es van verificar 11 atacs a ramats d'ovelles
i vaques del Cadí
"L'any passat després d'un ampli programa de seguiment i l'anàlisi de 35
excrements susceptibles de ser de llop es va confirmar l'existència de quatre
exemplars diferents", ha explicat Jordi Ruiz Olmo, cap del servei de Protecció
de la Fauna. Els quatre exemplars identificats són mascles, "una situació
típica de les poblacions de grans mamífers que comencen a colonitzar terrenys
nous", ha explicat Ruiz Olmo.
Els animals es mouen principalment a la zona del Cadí però també han estat
confirmats desplaçaments des del Ripollès fins al Solsonès i l'Alt Urgell.
El balanç de seguiment indica que el 2006 es van verificar 11 atacs de llop
a Catalunya, 10 a ramats d'ovelles i un més a vaques, tots al Cadí. El balanç
va ser de 6 ovelles mortes, 8 de ferides, 2 de desaparegudes, així com un
vedell mort.
A més, els tècnics de Medi Ambient han confirmat altres casos singulars
com la predació de ll???ops sobre un isard a Fontalba-Queralbs (Ripollès)
i s'estudia la veracitat d'uns albiraments de llops al coll d'Ares, Alinyà
(Alt Urgell). Fa dues setmanes es va confirmar un atac de llops a Pedra
i Coma i aquesta setmana s'han fet noves observacions a Saldes.
En tots els casos, el departament de Medi Ambient ha indemnitzat els danys
causats i ha ofert la col•laboració als ramaders per protegir els ramats.
Durant els anys 2005 i 2006 s'han repartit 13 gossos ensinistrats per protegir
els ramats.(diari Avui)
1 de juliol del 2007 : Neix el Registre de planejament urbanístic de
Catalunya.
Des d'avui, l’Administració de la Generalitat de Catalunya fa efectiva la
consulta telemàtica dels instruments de planejament vigent, a través
del web del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. El Registre
de planejament de Catalunya garanteix l’accés telemàtic als instruments
de planejament urbanístic que s’aprovin definitivament a partir de la referida
data. Progressivament s’anirà posant a accés telemàtic els instruments de
planejament urbanístic vigents anteriors a l’1 de juliol de 2007. Inicialment
es comença per la demarcació de Lleida. Enllaç
per consultes gencat
26 de juny del 2007 : La UE condemna Espanya per una insuficient protecció
de les aus.
37El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE) ha condemnat Espanya per
no haver declarat suficients Zones d'Especial Protecció per les Aus (ZEPA).
En concret, la condemna al Regne d'Espanya es fonamenta en l'incompliment
de les obligacions que li incumbeixen en virtut de l'article 4 de la Directiva
79/409/CEE del Consell, del 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació
dels ocells silvestres. La sentència, que també esquitxa Catalunya, obliga
l'Estat a pagar les costes del procés i a presentar una nova proposta per
garantir la conservació d'alguns ecosistemes. En aquest sentit, la conselleria
de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya argumenta que el Tribunal
de Luxemburg no ha tingut en compte l'ampliació de la Xarxa Natura 2000,
aprovada pel Govern el passat mes de setembre. Aquesta iniciativa ampliava
fins a 1.040.155 les hectàrees protegides, és a dir, gairebé un 30% del
territori català. La proposta, que es va sotmetre a un llarg període d'informació
pública, no va poder aturar el procés que el Tribunal de Justícia havia
iniciat contra l'Estat Espanyol i algunes de les seves Comunitats Autònomes,
entre elles Catalunya. De la seva banda SEO/BirdLife, que va promoure el
procediment sancionador, considera que la protecció per les aus que ha establert
la Generalitat encara és insufucient. L'organització ecologista aposta per
incrementar-la en espais com el Delta de l'Ebre, els Aiguamolls de l'Empordà
o els secans de la província de Lleida.(Diari Segre)
15 de juny al 31 de juliol del 2007 : Projecte Oreneta: Primer cens
d'oreneta cuablanca. Participació oberta.
El Projecte Orenetes és un projecte de recerca i conservació del medi natural
basat en la participació ciutadana i en el seguiment dels nius d'oreneta
cuablanca (Delichon urbicum) dels pobles i ciutats de Catalunya. Enllaç
d'informació FUNDTIP.
2 de juny del 2007 : Concert d'Estanislau Verdet a La Guardia Pilosa Veure enllaç web
2 de juny del 2007 : Rostoll 2007, a Sant Guim de la Plana Veure programa
1 de juny del 2007 : Jornada participació ciutadana en l'ordenació del paisatge (Girona) Veure programa
30 de maig del 2007 : Arrangaments de camins a Vilanova de l'Aguda.
El Departament d'Agricultura (DAR) ha destinat més d'un milió d'euros a
la millora de la xarxa de camins i serveis a les finques de Vilanova de
l'Aguda. Es tracta d'aquelles zones que formen part de la zona regable del
municipi de la Noguera. Pertanyen a una norantena de productors, que no
hauran d'abonar res a la inversió. Els treballs beneficiaran a un total
de 260 parcel.les.(Diari Segre).
Pla d’Obres i Millores Territorials a la zona regable de Vilanova
de l’Aguda. El DOGC publica avui, la resolució AAR/1594/2007 per
la qual s’aprova el Pla d’Obres i Millores Territorials de la zona regable
de Vilanova de l’Aguda, que comprèn part del terme municipal de Vilanova
de l’Aguda amb una superfície total de 376 ha i on, actualment, hi ha 260
parcel•les , que pertanyen a 38 propietaris. Es tracta d’una inversió en
el territori d’1.073.404 €. La concentració parcel•lària es va acordar,
per Decret de 24 de juliol de 2001, al quedar aquesta àrea inclosa en una
zona regable i a petició de la majoria dels propietaris afectats. El Pla
d’Obres i Millores Territorials comprèn les obres de millora de la xarxa
de camins per donar accés a les noves finques que resultin de la concentració,
la xarxa de desguassos principals i altres obres d’interès general. Aquestes
obres i millores les realitzarà el DAR, amb càrrec als seus pressuposts
i són totalment gratuïtes per als propietaris afectats. Cal assenyalar que
quan es publica l’aprovació del Pla d’Obres i Millores Territorials comença
la fase de reordenació de la propietat, que amb l’Acord de concentració
parcel•lària comportarà la distribució definitiva als propietaris de les
finques de reemplaçament, les quals substitueixen a les antigues parcel•les
que actualment conreen. A l’esmentat Acord de concentració, actualment en
enquesta, el nombre de finques es redueixen a 91. (Gencat)
24 de maig del 2007 : Curs d'Introducció als Sistemes d'Informació Geogràfica. (Solsona) Veure programa
23 de maig del 2007 : Jornada sobre l'ús dels Sistemes d'Informació Geogràfica i la Teledetecció en els àmbits rural, agrícola i forestal. (Solsona) Veure programa
20 de maig del 2007 : Jornada de Jova a Guissona.
Neteja dels camins dels entorns de Guissona. Sortida a les 9 del matí de
la plaça Vell Pla. Dinar gratuït pels participants. Programa
20 de maig del 2007 : 14ª Caminada Popular de Solsona.
Sortida de les 8h a les 8.30h, de la plaça del Camp. Preu d’inscripció 6€.
(Per als socis del Centre Exc.Solsonès és gratuïta.) Controls d’avituallament
durant tot el recorregut. Per esmorzar, es donarà un entrepà de pa amb tomàquet
i botifarra, vi i cafè. Enllaç
d'informació CES
20 de maig del 2007 : Fira de la Transhumància a Pujalt.
Activitats diverses durant tot el dia. Enllaç
d'informació
12 de maig del 2007 : Projecte Rius a la Segarra.
Sortida de primavera al riu Sió al seu pas per Sedó. Matí de 10 a 13 h.
amb xerrada i visita pràctica. Informació al telef. 973 48 43 20
El projecte s'impulsa amb l'objectiu de difondre què és el Projecte Rius
i d'incentivar a les persones de la comarca que s'hi impliquin, fomentant
d'aquesta manera l'educació ambiental i el coneixement del medi. La tardor
passada es van realitzar inspeccions amb 2 IES de la comarca i una altra
amb la població local. Ara, a la inspecció de primavera, farem inspeccions
amb els 3 IES de la comarca i una altra amb la població local, prevista
per a aquest dissabte dia 12.
S'explicarà el funcionament d'aquest projecte i com la gent s'hi pot implicar,
a diferents nivells. Seguidament, d'11 a 1 aproximadament, es fa la inspecció
al riu. La idea és que la gent vegi com es fa la inspecció i que de cara
a la tardor, es crein grups de voluntaris per a inspeccionar la qualitat
d'alguns trams de rius.
12 de maig del 2007 : Festa del Roser a Ribelles. Veure programa
11, 12 i 13 de maig del 2007 : Fira de Sant Isidre - Solsona Veure enllaç
6 de maig del 2007 : Fira de Sant Ponç a Prades de la Molsosa. Veure programa (web)
29 d'abril del 2007 : 26ª Caminada Popular de Torà. Cartell . Diptic_1 . Dìptic_2 . Presentació . Mapa
28 d'abril del 2007 : Trobada de grups naturalistes de la Catalunya Central, a Solsona. Veure dossier (doc) . Veure programa (pdf) . Veure fotografies (9 MB format pdf)
22 d'abril del 2007 : XIII Caminada de Vilanova de l'Aguda. Veure programa (pdf) Veure dossier (5,3 Mb pdf)
21 d'abril del 2007 : Reunió per a constituïr l'Associació Espai Llobregós. A les 12:30 al Local Cal Borres de Biosca. Cumplimentació de l'acta fundacional, aprovació dels estatuts i elecció de la junta directiva.
14 d'abril del 2007 : Jordi Fàbregas a Músiques a cau d'orella - Calaf. Veure programa
12 d'abril del 2007 : Els veïns de Solsona es mostren favorables "però
amb matisos" a la implantació de parcs eòlics.
Els veïns de la capital del Solsonès s'han mostrat favorables "però amb
matisos" a la implantació de parcs eòlics a les serres de la Torregassa
i el Villaró, situades al terme municipal d'Olius, però que visualment queden
més a prop de Solsona. Aquesta ha estat una de les principals conclusions
de l'enquesta telefònica sobre una mostra de 400 veïns majors de 18 anys
que va encarregar l'Ajuntament a una empresa especialitzada. Un 65'5% dels
enquestats considera que la construcció dels molins de vent de la Torregassa
i el Villaró podria modificar el paisatge i el relleu de Solsona. Per contra,
prop de la meitat dels enquestats, un 44'8%, creu que els molins poden donar
una "imatge de modernitat" a la ciutat.
De totes maneres, els enquestats no creuen que la imatge de la comarca quedi
associada als molins de vent pugui ser un element d'atracció de turisme
a la comarca; només una tercera part dels enquestats, el 33'5%, ho veu d'aquesta
manera. En aquest sentit, l'alcalde de Solsona, Jordi Riart, ha comentat
que els resultats d'aquesta enquesta "reafirmen" l'opinió que es va extreure
de la ronda de contactes que el consistori va mantenir amb el teixit associatiu
de la ciutat per saber com veien la implantació dels molins. Segons Riart,
una part important de la població hi està d'acord "tot i que amb alguns
matisos".
11 d'abril al 30 de maig del 2007 : Inspecció de rius. El Projecte Rius
es consolida a la Segarra.
Dia 11 d'abril. Inspecció IES la Segarra, de Cervera. Horari: de
10 del matí a 1 del migdia. A les 10 es faria l'explicació a classe i allà
1/4 d'11 es marxaria al riu. Un grup d'uns 15-18 alumnes de 1r d'ESO. Cal
definir el lloc d'inspecció (probablement riu Ondara o Sió).
10 al 15 d'abril del 2007 : Exposició a Cervera - El Solsonès: terra d'arbres i paisatges singulars. Veure programa (doc)
5 al 15 d'abril del 2007 : Granet blau. Exposició de fotografies de
Claudi Cortés, a Guissona.
Dies 5,6,7,8,9,13,14 i 15 (horari: 12 a 14 h. i 18 a 21 h.) a l'antiga Fassina.
31 de març, 14 d'abril, 28 d'abril: Músiques a cau d'orella (Calaf) Veure programa (jpg)
18 de març del 2007 : Marxa de Resistència dels Castells
de la Segarra (51 km en menys de 12 hores).
Més de mil caminants han participat aquest diumenge a la vuitena edició
de la Marxa dels Castells de la Segarra. La bona metereologia ha propiciat
que el primer en arribar hagi batut el rècord d'aquesta prova no competitiva.
La vuitena edició de la Marxa dels Castells de la Segarra ha tingut una
participació de més de mil persones, entre caminants i corredors. Això la
situa en el segon lloc de capacitat de convocatòria d'entre les proves que
formen la Copa Catalana de Caminades de Resistència, per darrera de la de
Matagalls-Montserrat, que és la que més gent aplega. L'organització d'aquesta
caminada no competitiva corre a càrrec del Centre Excursionista de la Segarra
i del Centre Excursionista de Guissona. En un recorregut de 51 quilòmetres,
es passa per onze castells. Tot i que l'objectiu de la prova no és arribar
el primer, sinó acabar en menys de dotze hores, hi ha qui la fa corrent
i el primer l'ha acabat enguany en un temps rècord de menys de quatre hores.
(diari Segre) www.marxadelscastells.com
17 de març del 2007 : Construcció d'un pontet al corriol d'accés
a les Gesses, des de Sanaüja (EIN)
Per facilitar el transit amb btt pel corriol d'accés a les Gesses des de
Sanaüja (Espai d'Interés Natural), s'ha instal.lat un pontet de fusta
que permet travessar la rasa sense haver de baixar de la bicicleta. Dissenyat
i construït pels amics de Sanaüja. Fotografies de M.Parramon: foto
1 foto 2 foto 3
foto 4 foto 5
15 de març del 2007 : Comença la prohibició de fer foc al bosc.
A partir del dia 15 de març, i fins al 15 d'octubre, no es pot encendre
cap foc en terreny forestal. Aquesta prohibició recollida en el Decret 64/1995
té com a objectiu establir una sèrie de mesures per prevenir els incendis
forestals. L'any 2006 es van cremar a Catalunya 3.689 hectàrees forestals.
El Decret 64/1995 regula que en els terrenys forestals, siguin o no poblats
d'espècies arbòries i a la franja de 500 metres que els envolta, no s'hi
pot encendre foc per a qualsevol tipus d'activitat sigui quina sigui la
seva finalitat. Especialment no s'hi poden cremar rostolls, marges i restes
d'aprofitaments forestals, agrícoles o de jardineria. Tampoc no s?hi poden
fer focs d'esbarjo ni derivats d'activitats relacionades amb l'apicultura.
Dins les àrees recreatives i d'acampada i en parcel·les de les urbanitzacions,
queda exclosa la prohibició de fer-hi foc quan s'utilitzinbarbacoes d'obra
amb mataguspires
Igualment queda prohibit llençar objectes encesos; abocar escombraries i
restes vegetals i industrials de qualsevol mena que puguin ser la causa
de l'inici d'un foc; llançar coets, globus, focs d'artifici o d'altres artefactes
que continguin foc i utilitzar bufadors o similars en obres realitzades
en vies de comunicació que travessin terrenys forestals.
No obstant això, les persones que hagin de fer foc en aquest període han
de presentar una sol·licitud a l'ajuntament corresponent o al Departament
de Medi Ambient i Habitatge, que és qui determinarà si concedeix o no el
permís per fer aquest foc i les mesures preventives que cal adoptar, si
s'escau. Quan les circumstàncies meteorològiques siguin de risc alt, molt
alt o extrem, el Departament de Medi Ambient i Habitatge pot establir unes
mesures extraordinàries i prohibir encendre qualsevol tipus de foc, inclosa
la utilització de fogons de gas, barbacoes de qualsevol mena o fins i tot
fumar en terrenys forestals. En aquesta situació tots els permisos donats
queden sense efecte.
Incendis 2006
Durant l?any 2006 a Catalunya hi va haver 634 incendis forestals. La causes que van originar aquests incendis són principalment negligències ( 31%) i intencionalitat (25%). Així mateix, accidents i causes naturals, tots dos amb un 16%, van originar molts incendis de l'any passat. Finalment, un 10% dels incendis són encara de causa desconeguda i un 2% es va tractar d'incendis revifats. Una part molt important d'aquestes negligències estan relacionades amb cremes de restes vegetals, procedents de jardineria, agricultura i focs d'esbarjo. De moment, i malgrat la meteorologia adversa fins a data d'avui, aquest any s'han cremat 63 ha a Catalunya, mentre que en el mateix període de l'any passat s'hi havien cremat 47 ha. En total l'any passat a Catalunya es van cremar 3.689 ha. (gencat.cat)15 al 23 de març del 2007 : Curs d'Introducció als Sistemes d'Informació Geogràfica (Solsona). Veure fitxa tècnica (doc)
11 de març del 2007 : Plantada de roures en una zona cremada del E.I.N, en l'incendi de l'any 2003. Veure programa (pdf) - Veure reporttge fotogràfic
3 de març del 2007 : Eclipse de lluna. Veure reportatge fotogràfic
26 de febrer del 2007 : Parc eòlic a Sant Ramon (diari Segre). Veure retall de premsa.
24 de febrer del 2007 : L'Ajuntament de Solsona enquestarà els
veïns per copsar la seva opinió sobre els parcs eòlics
de la Torregassa i d'Olius Demanen a la Generalitat que s'estudiïn possibles
modificacions en l'emplaçament dels aerogeneradors
24-02-07 13:25 - L'Ajuntament de Solsona enquestarà els veïns per copsar
la seva opinió sobre la instal.lació dels Parcs Eòlics d'Olius. A més, el
consistori ha previst una ronda de reunions amb les entitats de la ciutat.
Endesa vol instal.lar 25 aerogeneradors a la serra de Torregassa i Olius,
fet que ha motivat un clima d'opinió dividit dins de la població. Per aquest
motiu, l'alcalde, Jordi Riart, ha anunciat que durà a terme una sèrie d'entrevistes
amb el teixit associatiu de la ciutat per copsar-ne els seus parers. A més,
Solsona ha traslladat a la Generalitat "la inquietud sobre el projecte d'Endesa
per l'impacte paisagístic dels dos parcs eòlics". Solsona ha proposat que
la ubicació dels molins es traslladi entre uns 200 i 300 metres més enrere
de la carena. El consistori assegura així es minimitzarà l'impacte visual.(diari
Segre).
20 de febrer del 2007 : Festes del Ranxo, a Ponts. Veure reportatge fotogràfic
14 de febrer del 2007 : Gavín manifesta la voluntat que amb la
nova reorganització territorial el Solsonès continuï
pertanyent a Lleida
La Diputació de Lleida considera que amb la nova reorganització territorial
que ha d'impulsar el Govern el Solsonès hauria de continuar pertanyent a
la província de Lleida, segons ha dit el president Isidre Gavín. En aquest
sentit, Gavín ha dit que el Solsonès "estarà més ben atès" que a la Catalunya
Central donada la similitud de problemàtiques amb comarques com la Segarra,
l'Urgell o les Garrigues. Això no obstant, el president de la Diputació,
no ha deixat de criticar el fet que la qüestió de la nova reorganització
territorial estigui "abandonada" pel Govern i ha remarcat la necessitat
que quan es tiri endavant es faci mitjançant el "diàleg amb el territori".
(diari Segre)
11 de febrer del 2007 : El Centre Excursionista Guissonenc realittza una excursió matinal al E.I.N., recorrent els itineraris de Les Gesses i del Molí del Cava. Veure reportatge fotogràfic
9 i 10 de febrer del 2007 : Festa del Brut i la Bruta a Torà (Carnaval). Veure reportatge fotogràfic - enllaç web
30 de gener del 2007 : Un caçador mor en ser confós amb un senglar.
Un caçador va morir diumenge a causa d'un tret disparat per un company d'una
batuda de caça que el va confondre amb un porc senglar. El caçador, que
era veí del barri de la Coromina de Cardona (Bages), va morir durant una
cacera al vedat d'Ardèvol, una zona entre Pinós i Torà, a la comarca del
Solsonès. La víctima, Pere Fernández Sánchez, tenia 74 anys i era molt popular
a la localitat bagenca.
Els fets van passar quan un dels caçadors, de qui no s'ha facilitat la identitat,
va veure un moviment darrere d'uns arbustos i va disparar la seva arma pensant
que era un senglar. Segons els testimonis, la persona que va disparar no
es va adonar del succés i no van trobar el cos de Fernández fins al cap
d'una estona. Quan l'helicòpter mèdic hi va arribar, ja havia mort. La bala
li va entrar per l'esquena i li va arribar al pit.(diari Avui)
18 de gener del 2007 : ANUNCI d'informació pública de l'expedient de classificació dels camins ramaders del municipi de Sanaüja. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya DOGC núm. 4802 - 18/01/2007
