de Langon al Llobregós
Adishatz monde !
Un missatge que viatjava per l'aire,
ha aterrat a les guixeres del Llobregós després de recorrer
500 quilòmetres, des de prop de Burdeus (sudoest de França).
El van enlairar el dia 26 de setembre
a la població francesa de Langon
i va ser localitzat a les Gesses de vora Sanaüja,
dins l'Espai d'Interès Natural del Llobregós,
el dissabte 13 d'octubre del 2007.
Aquell dia van realitzar a Langon, un Concours
de Ballons (globus)
els quals s'alliberaven amb una targeta d'identificació del remitent.
del Institut Jean Moulin d'aquella població.
Langon és una població de 6000 habitants a
40 kms de Burdeus,
propera a l'Atlantic, al departament de la Gironde (regió d'Aquitania).
La voreja el riu Garona, que neix al Pla de Beret, a la Vall d'Aran.
Els vents que van portar el missatge
fort corrent de mestral, que afavoria poder fer viatjar un objecte de Burdeus fins a la Segarra.
El missatge diu Adishatz
monde !
escrit en occità-gascó, com a salutació que vé a dir
Bon dia a tots !
Adishatz, que és la contracció de "Adiu siatz", no
significa solament "adeusiau" o "a reveure",
i és problablement, la paraula occitana que se sent a dir més sovint arreu del Llenguadoc.
Després de diferents intents per contactar a través del correu electrònic i fax amb el Lycée Jean Moulin, el 20 de novembre arriba resposta de Langon:
En Josep, vos saludi. Soi Eric Astié, lo professor d'occitan e d'espanhòu de Morgane Courbin...
.
.
.
Ressò a la premsa francesa del missatge trobat.
.
.
I el 24 de desembre també arriba resposta de Morgane Courbin:
C'est avec un très grand plaisir que je réponds à votre fax ...
france3 TV (programa Punt de vista - Dimanche 13 Janvier)
Cançó occitana que parla del vent que vé del mar.
La mar que va, la mar que vien,
Jamei pausar, combat tostemps.
E jo com un batèu,
Pergut au pè deu cèu,
Qu'èi viscut cent mila vitas,
Qu'èi cercat tant d'Americas,
He !… Enten, enten,
Qu'ei de la mar qui vien lo vent
La mar que va, la mar que vien,
Shebitejar tot doçament.
Que'm vien díser lo conde,
D'aqueths marins deu cap deu monde,
Deus qui s'avè gahats,
E qui n'a pas tornats.
He !… Enten, enten,
Qu'ei de la mar qui vien lo vent.
La mar que va, la mar que vien,
Entà jumpar mon còr dolent.
E jo non sèi pas plan,
Si ei l'amor qui a mau de mar,
O la mar qui a mau d'amor,
Quan plora atau la soa cançon.
He !… Enten, enten,
Qu'ei de la mar qui vien lo vent.
La mar que va, la mar que vien,
Que pòt portar l'òmi tan luenh.
La mar qu'ei lo país,
Deus qui n'an pas nat país;
La mar qu'ei l'auta tèrra,
Deus qui an lo mau de tèrra.
He !… Enten, enten,
Qu'ei de la mar qui vien lo vent.
Paraulas e musica : Nadau
L'occità, segons wikipedia:
L'occitan o lenga d'òc es una lenga romanica parlada en Occitània, çò es: dins lo tèrç sud de França (siá dins 9 regions o 39 departaments de l'Estat francés), mas tanben a Mónegue, dins las Valadas Occitanas (Itàlia, e mai dins la localitat de La Gàrdia en Calàbria) e tanben dins la Val d'Aran (comarca de la region Catalonha en Espanha). Lo nom d'aquesta lenga ven de l'advèrbi afirmatiu òc: a l'Edat Mejana serviguèt per distinguir la lenga d'òc o occitan, la lenga de si o italian e la lenga d'oïl o francés (en essent oïl la forma anciana per oui en francés modèrne). L'occitan es una lenga fòrça similara al catalan.
