Excavacions arqueològiques
Vil.la romana de Sant Pelegrí de Biosca
El mes de juny de 2003 es van iniciar els treballs de millora general de la carretera LV-3113 entre Guissona i Biosca, que permetrà unir la Segarra amb el Solsonès. El nou traçat d’aquesta carretera passava per diversos indrets on es localitzaven possibles jaciments arqueològics.
Un d’aquest indrets era al voltant de l’ermita de Sant Pelegrí, a Biosca, on es coneixia, per notícies de diversos aficionats i prospeccions antigues, l’existència d’una possible vil•la romana. Els treballs arqueològics portats a terme han permès documentar l’existència de la vil•la en una zona, aturonada i distribuïda en terrasses de conreu de cereal, situada a uns 300 metres de l’ermita de Sant Pelegrí. Cronològicament, aquesta vil•la romana ocupa un ampli espai de temps: des dels segles II-I aC fins als segles V-VI dC. Constructivament, aquesta vil•la es troba construïda cap a llevant.
Ens trobem davant una vil•la de gran entitat situada en una vessant aterrasada al costat d’una torrentera. La seva extensió aproximadament seria d’uns 2.000 m2. La vil•la estaria organitzada a partir de tres terrasses. Les terrasses més afectades pel traçat de la nova carretera eren la terrassa mitjana i sobretot la terrassa inferior; la terrassa superior, en canvi, es troba totalment fora del traçat de la nova carretera. La intervenció arqueològica a la terrassa superior va ser molt limitada, al no trobar-se afectada pel traçat de la nova carretera; tot i així, la prospecció d’aquesta terrassa va donar com a resultat la presència d’abundant material ceràmic i l’existència d’estrats i estructures molt ben conservades, possiblement relacionades amb la seva part noble.
La intervenció arqueològica a la terrassa mitjana, més afectada pel traçat de la nova carretera, va permetre documentar la presència de 7 àmbits diferenciats i articulars entorn d’un passadís central; també es van localitzar unes habitacions amb paviment i arrebossat d’opus signinum, possiblement relacionades amb unes possibles termes. La majoria dels treballs arqueològics es van centrar en la terrassa inferior, la més afectada pels treballs del traçat de la nova carretera. En aquest espai hi ha dos grans zones: a la zona I sembla documentar-s’hi un gran espai obert tipus pòrtic i una sèrie d’habitacions, com a mínim fins a vuit estances, dins de les quals s’han pogut observar diferents nivells de circulació; la zona II ve marcada per l’existència d’una zona termal de la qual podem observar, hipocaust, diverses piscines i habitacions pavimentades amb opus signinum, i l’espai del forn. Aquesta vil•la es trobaria dins l’Àger, el territori, de la ciutat romana de Iesso. El seu estudi és fonamental per entendre com es distribuïa i s’estructurava el territori que hi havia al voltant de la ciutat romana de Iesso a partir de diversos assentaments de caràcter agrícola, com són les vil•les. Al voltant de la ciutat romana de Iesso coneixem l’existència de diverses d’aquestes vil•les, però aquesta és l’única que fins ara s’ha excavat d’una manera acurada.
Tot sembla indicar-nos que ens trobem amb una vil•la d’una certa entitat: situada a uns nou quilòmetres de la ciutat de Iesso en una zona rica en aigua, es troba al peu d’una important torrentera, rica en terres de conreu i a prop d’un eix de comunicació important, com és la vall del Llobregós. Unes circumstàncies que van permetre una àmplia ocupació d’aquest indret.
A part d’aquesta vil•la, a pocs metres trobem el jaciment ibèric de la Guixera de Talteüll, que es pot datar del segle V aC al II-I aC; a partir del segle VIII dC la zona es converteix amb una zona de frontera entre el món andalusí i el món feudal amb el naixement de Biosca i segurament l’indret de Sant Pelegrí, com a pervivència de l’ocupació de la vil•la.
Excavacions d’un tram de la via romana a Guissona
Un altre dels punts d’interès arqueològics afectats pel traçat de la carretera LV-3113 de Guissona a Biosca es trobava dins el terme municipal de Guissona. Al nord-oest de Guissona es troba l’antic camí a Guarda-si-venes, d’uns cinc metres d’ample delimitat a banda i banda per un mur de pedra. Les fonts orals parlaven que aquest camí estava empedrat. La documentació medieval situava en aquest indret un antic camí que unia la població de Guissona i Guarda-si-venes al segle XI.
Els treballs arqueològics van consistir en la neteja del camí. Una vegada retirada la capa vegetal es va poder documentar l’existència del paviment de dos camins. Un primer camí correspon a un empedrat de lloses quadrades i rectangulars de mida gran disposades en filades i lligades amb morter de calç i sorres, amb correspondència a una via o calçada romana que tenia una orientació de sud (des de sant Macari) a nord i que en aquest punt canviava d’orientació i es dirigia cap a l’oest (cap a les Sitges-Ponts). Aquest camí cal relacionar-lo, segurament, amb l’eix viari que des de Tarraco aniria per la vall del Corb cap a Ilerda i que a l’alçada de Tàrrega hi hauria un ramal que aniria fina a Iesso. Des d’aquí el camí seguiria cap al nord-oest -potser cap a Ponts- per arribar a Aeso.
L’altre camí tenia un tipus d’empedrat més escadusser, format per lloses més petites i irregulars, aquest seguia el traçat de la via romana fins al punt on aquest canvia la d’orientació, a partir d’aquí el camí continuava recte cap al nord per arribar al poble de Guarda-si-venes. Possiblement aquest segon tram correspon al segle XI, moment de fundació del lloc de Guarda-si-venes.
Josep Ros - Guissona
