Biosca
Biosca és un dels cognoms més tipics a La Font de la Figuera
per dos raons fonamentalment; perquè és un dels més abundants
al nostre poble i perquè no és gens freqüent als pobles veïns
(a sovint els pocs Biosca dels pobles veïns son descendents de fontins).
Si li peguem una ullada a la “Historia de Fuente la Higuera” de
Jose Mª Ros Biosca ràpidament se’n adonem que el nostre poble
no existia abans de la conquesta, (fins i tot la carta pobla és del 1312),
es dir, els actuals fontins ben poca cosa tenim a veure amb els habitants dels
poblats ibèrics de les moles, el capurutxo o la bastida, ja que en realitat
som tots descendents d’emigrants que probablement en diferentes tongades
van arribar a la nostra terra procedents, en principi, del nord buscant una
vida millor.
Una pista sobre l’origen dels pobladors del nostre poble ens la donen
els cognoms. Els cognoms van apareixer a l’edat mitja com a conseqüència
de que amb l’augment de la població es feia necessari per a identificar
a una persona afegir algún apel.latiu al nom, i així n’hi
havien que feien referència a algún ofici (Forner, Ballester,
Ferrer, Fuster, etc.), a un altre nom (Simó, Martí, Lluch, Domenech,
Guillem, Juan, probablement Sanz que és possible que vinga de Sanç
que seria en castellà Sancho, etc.), a una característica física
(Ros que en castellà seria Rubio, Bru que en castellà seria Moreno,
etc.) o a moltes altres coses, entre elles estan els que provenen d’un
topònim, es dir, que fan referència a un lloc o un territori del
qual provindrien, eixe seria el cas de Biosca.
És dificil d’establir l’origen de molts cognoms, fonamentalment
perquè n’hi ha que no tenen un sol origen, així per exemple
Garcia, Gomez, Perez o Lopez tenen diferents origens cadascún d’ells,
però la grafía castellana ha absorbit grafies d’altres llengues
de l’estat i per això estan tan estesos arreu d’Espanya.
Eixe és un fenòmen del que es podria parlar molt però no
és ara el cas.
Pel que fa a Biosca cal dir que es tracta d’un municipi que huí
en dia te 265 habitants, al partit judicial de Cervera i enclavat dins de la
comarca lleidatana de La Segarra. És un poblet que conserva un casc antic
que antigament quedava tancat per les muralles que baixaven d’un castell
construït sobre la roca. Aquest castell, que actualment es troba en estat
ruïnós, data de l’any 1067. Dins del poble la plaça
de l’església és voltada de carrerons amb llocs coberts
amb volta sobre el carrer i cases que conserven la fesomia medieval. L’església
parroquial de Santa Maria de Biosca és de factura neoclàssica.
A la vora del castell hi ha les restes de l’antiga capella del castell
d’estil Romanic i dedicada en principi a Santa Maria. Posteriorment se
li afegiren unes capelles gòtiques al migdia. La capella va ser després
dedicada als patrons de Biosca que son els Sants de la pedra, Abdó i
Senén.
Al mateix municipi de Biosca existeix un altre poblet anomenat Lloberola que
també guarda les ruïnes d’un altre castell que data de l’any
1149.
La comarca de La Segarra, a la qual pertany Biosca, va ser durant molt temps
frontera entre els comtats catalans i les terres dels moros així que
és una terra de castells, alguns tan famosos com el de Florejacs, Vicfred,
Les Sitges o el conegut castell de Les Pallargues. A la mateixa comarca de La
Segarra hi han variants d’altres topònims presents en cognoms fontíns,
eixe és el cas de Sellés (variant del topònim Cellers que
és un altre poble de la comarca) o Ciges (variant de Les Sitges).
Per altre costat cal dir que al poble de Biosca se li atribueix un origen Ligur
(la Liguria és una regió del nord d’Italia fronterera amb
França).
Prop de Biosca però a la comarca del Plà d’Urgell es troba
un altre poble lleidatà que dona nom a un altre cognom fontí,
Bellvis.
A altres pobles valencians s’ha donat el mateix cas que el de Biosca a
La Font de la Figuera i s’han organitzat viatges per a que aquell que
vullgués coneixera el poble dels seus avantpassats, potser a algún
Biosca fontí li agradaria xafar les àrides terres de les que fa
segles van marxar els seus antecessors. Podria resultar interessant.
Bibliografia i llocs d’interés:
- “Historia de Fuente la Higuera”, de J.Mª Ros Biosca
- “El gran libro de los apellidos”, de J.Mª Albaigès
- “Els topònims de la Segarra”, d’Albert Turull
- www.biosca.ddl.net
- www.geocities.com/llobregos
- www.guissona.net/turisme/castells/castells.htm
- www.weblandia.com/castillos/segarra.htm
- www.elsgnoms.com/Segarra/Segarra_General.html
.