La Vall del Llobregós

Amics del Jardí Botànic de Barcelona

DEL LLOBREGAT AL LLOBREGÓS

GUIXOS I PLANTES INSÒLITES

Una harmonia s’escampa per prats, turons i cases. Estrenem l’abril, fa un dia bonic i variat, amb núvols que van i venen i un airet que refresca la caminada tranquil•la. Sortim de la casa enrunada on s’informa d’aquest PEIN de 1.100 Ha. per l’entorn de Sanaüja, Biosca i Massoteres. Sortida dels Amics del Jardí Botànic, amb la Mònica i la Carme de guies botàniques i el Josep Mª, del territori.

Som a la part oriental de la zona de guixos de l’Ebre, la més important d’Europa, amb la flora gipsícola que li és pròpia. Aquesta Segarra no és el terreny àrid i sec de l’estiu, tot és verd de l’ordi que creix nodrit per alguna pluja. Molts turons van trencant el panorama, fent-lo amè. Caminarem unes quatre hores al matí, amb parades per contemplar la tríncola i el ruac, l’heliantem i el violer trist. Són plantes humils però valuoses, donen la petita lliçó dels éssers vius preuats, sense ser espectaculars. Va contra la moda, s’apropa a l’autenticitat.

Aprenem, compartim la ruta, coneixem els companys... Amb la companyia, de tant en tant, dels ametllers vestits amb les darreres flors i les primeres fulles. Trobem uns roures morts pel banyarriquer , aquest coleòpter protegit a Europa que aquí es menja roures centenaris mentre els polítics pensen què caldria fer. Transitem per aquesta vall del Llobregós, que va de Calaf a Ponts.

Fem el Puig Arner, que vigila el pla des de la seva humil alçada, amb les quatre cases arrapades a la terra, un sòl ple de líquens estranys que s’alimenten d’aquest guix que fa la crosta de sulfat càlcic. Hem vist una cabana de terra i pedra amb herbes a la teulada, com aquelles cases rurals de Noruega. Em fa pensar com la gent troba solucions semblants a problemes comuns, a una part i altra del món.

Ruta de les gesses, plantes i petites flors, neòfits i litosperma... Prop d’una font trobem molts narcisos de groc viu i plantes de fangar com el cànem. Llavors de sis en sis, que salten i s’enrotllen, i tota mena d’estratègies. Dinem a prop de la font amb teulada de bolet.

Caminem més i arribem al riu, davant les Torres del Riu. Oms i freixes ombregen el revolt dibuixat enfront de la gran masia, amb tota mena d’animals que pasturen lliures, gallines i galls daurats, i paons que s’exhibeixen. Un grup d’ànecs blancs es llença a l’aigua sota un exemplar negre que s’ha posat dalt d’una pedra, ben estratègic. Una colla de gossos cadells es deixen acariciar i un d’ells ve a acompanyar-nos en la fotografia que atura el moment, congela per al record aquest dia de primavera acabada d’encetar. Temps de fructificació de flors i d’afectes, bressol i gresol d’il•lusió i d’esperança.

Com una rara rosella trobada a la vora del camí.

Mariàngela Rovira

1 d’abril de 2006