La Vall del Llobregós

Obres al camí de l'Aguda
hivern 2011-2012

.

.

Recull de fotografies del camí d'abans


Del llibre A la marca extrema, en terra de solitud per Enric Vilalta Serra (2010)
(foto en portada i interior del llibre)

.

.


.

.


.

.


.

.


.

.


.

.


.

.

La destrossa feta amb les obres


(foto X.Sunyer)

.


Els camins de la memòria

DESAPARICIÓ DE L’ANTIC CAMI DE L’AGUDA


Un amic ens feia avinent, fa uns dies, l’entrevista que el diari Ara li feia al prestigiós
dissenyador Claret Serrahima, on plantejava una qüestió fonamental: la de l’escassa
estima pel territori que tenim els catalans. Deia: "En 50 anys hem destrossat el país,
i no ha estat el franquisme. No crec que els catalans estimin Catalunya: no pots estimar
la teva dona i maltractar-la. Hem basat la identitat en la llengua i hem abandonat el territori".


És una opinió contundent, però desgraciadament posa el dit a la nafra d’una negligència de
la qual moltes vegades ni tan sols en som conscients (potser per no donar-li prou valor a
allò que tenim més pròxim, potser perquè estem narcotitzats davant les agressions de tot
tipus: ambientals, patrimonials, etc.). I ara li ha tocat a l’antic camí de l’Aguda, a Torà.

Es diu que els camins antics són els fils de la memòria, són un element patrimonial de gran
valor i ens expliquen com eren els territoris i la seva gent. Guarden els secrets de la història,
els secrets de la gent humil, com ara els secrets dels agudans que baixaven a mercat, els secrets
dels nens i nenes que hi passaven per anar a l’escola, els dels pagesos que pujaven a treballar
els aulivers, també els secrets dels toranesos que anaven a l’Aguda per complir una prometença,
dels que senzillament anaven a passeig o els d’aquells que pelegrinaven amb devoció el dia de
la Mare de Déu. Records i secrets de la vida quotidiana i potser també grans esdeveniments.

Trobem cites d’aquest camí de l’Aguda que ens indiquen la seva rellevància. Al web de l’ajuntament
de Torà encara podem llegir: “Qui tingui ganes de caminar i no li faci mandra una bona pujada –o
baixada, segons el sentit–, val la pena accedir al poble a traves del camí, conegut popularment
com el camí de la Creueta (antic camí o carrerada de Torà a Puig-redón). Aquest angost caminet,
només practicable a peu, es troba en gran part empedrat, si bé de forma irregular i amb abundant
vegetació als costats.”


També dins de www.turismesegarra.com, a l’apartat pobles / Aguda / restes arqueològiques, hi diu :
"Camí i carrerada de Torà a Puig-Redon. Antic camí ramader que s’enfila de Torà a l’Aguda per migjorn."

D’Enric Vilalta Serra, al seu interessant llibre A la marca extrema, en terra de solitud, hi trobem
fotografies del camí empedrat i aquesta cita : “el camí en general, recupera l’orientació nord-oest
i de tant en tant conserva restes d’empedrat antic”
.

Havien passat els anys i, amb la construcció de noves vies d’accés, el camí ja era menys transitat.
Però era un camí humil que guardava una part important de la memòria de la nostra gent. Parlem avui
de la destrucció d’una part del nostre patrimoni públic. Parlem de l’antic camí que unia, des de temps
immemorials les poblacions de l’Aguda i Torà. Parlem d’un camí de ferradura interessant des del punt
de vista constructiu i de gran valor històric i patrimonial, on s’han fet obres per soterrar una canonada
d’aigua. Amb l’ajuda de maquinaria pesant s’han fet moviments de terres i roques, eixamplant i esborrant
el camí original. S’ha excavat en tot el seu recorregut, aixecant els trams del terra empedrat i esglaonat,
i enderrocant parets de pedra. En desaparèixer les ziga-zagues ara en resulta un camí molt costerut.

Ara que el dany és irreparable, no hauríem pas de pensar que aquesta dissortada actuació sigui fruit
d’una barreja d’intencionalitat i menyspreu. Més aviat es deu tractar d’un greu desconeixement dels
valors del propi territori, i d’una continuada, estesa i preocupant manca de sensibilitat.

El cas és que si seguim així, aviat se’ns ressecarà l’ànima, sense que cap esperit o “fantasma del Nadal”
(com en el conte de Dickens) ens pugui alertar de quin serà el nostre futur desolador. I el que haurem
perdut, ho haurem perdut per sempre.

Maria Garganté
Josep Maria Santesmasses


. _

.

.

_ _

.

.

_ _

.

.

_ _

.

.

_ _

.

.

_ _

.

.

_ _

.

.

_ _

.

.

_ _

.

.

_ _

.

.

_ _

.

.

_ _

.

.

_ _

.

.

_ _

.

.

_ _

.

.

_ _

.

.

_ _

.

.

_ _

.

.

_ _

.

.

_ _

.

.

_

.

.


Petit tram no afectat del camí vell de l'Aguda

_ _

.

.

_ _

.

.

_ _

.

.


.

_
Detall de la imatge de la Mare de Déu de l'Aguda, a la Creueta

.

.

Retorn a  Reports

.