Cartes des de Les Oluges
Mateu Solé i Casanovas ©

Comiàt

Be amic meu; si desprès d'un any d'aguantar el bombardeig al que t'he sotmès, has sobreviscut i has tingut la paciència de llegir cada setmana la carta que t'he anat enviant, ja sabràs un xic mes de la vida de pagès i de com anaven les coses als pobles de La Segarra en la nostra joventut. De totes maneres, les coses han canviat tant, que lo que t’he anat explicant tot aquest temps, a mi mateix em sembla de "ciència ficció" quan ho comparo amb com es viu i com es fan les feines del camp avui dia.

Al poble dels meus avantpassats, de les vuitanta-cinc o noranta cases i dels cinc cents habitants de la meva joventut, en resten escassament trenta cases i menys de cent persones la majoria vells que per inèrcia mantenen les cases obertes. El jovent, escàs, s'ha buscat la vida fora del poble; la majoria han estudiat es guanyen força be la vida i no compareixen al poble mes que alguns caps de setmana i per les vacances; llavors el poble sembla reviure. entre ells i els que han comprat les poques cases que s'han posat a la venda hi han tants forasters que els estranys ja semblem ser-ho els vells habitants del poble.

El poble està molt mes bé que en la meva joventut; carrers pavimentats, llums, aigua corrent i desguassos, quasi totes les cases arreglades, dona un aspecte de prosperitat que enganyaria a qualsevol que no sabés que al darrera de moltes de les façanes tan polides no hi ha ningú.
Bueno vell camarada; no em vull posar nostàlgic i per això acabo qui mateix aquesta lletra recordante com sempre el lloc on tens un amic i que sempre que les teves ocupacions et permetin una escapada i puguis venir a visitar-nos, a Les Oluges sempre seràs ben rebut.

Les Oluges a 15 de Febrer de 1997

Mateu Solé i Casanovas.