La Vall del Llobregós
minerals

CELESTITA o CELESTINA

 

El sulfat d'estronci a través de la macrofotografia
Ramon Santesmasses Palou - febrer del 2006

 

La celestita (o celestina) és un mineral compost de sulfat d’estronci, representat quimicament per la fórmula Sr(SO4)
El seu pes específic (densitat) és de 3,9 a 4,0 i la duresa de 3,0 a 3,5 Habitualment és incolor, blanc, lleugerament blau o groc (rarament verd o vermellós). De vegades és fluorescent.

Altres característiques:
Ratlla: blanca
Lluentor: vítrea (nacarada a les cares d’exfoliació)
Diafanitat: transparent a translúcida
Punt de fussió: 1605ºC F=7
Exfoliació: perfecta a imperfecta
Fractura: desigual
Tenacitat: frágil
Hàbit: cristalls prismàtics o tabulars. Agregats radials o paral.lels. Amb concrecions, granulars, nodulars o terroses.
Sistema cristal.lí: ròmbic
Freqüència (abundancia en la natura): rara

La celestita te origens hidrotermal (associat a roques bàsiques) o sedimentari (associat a roques carbonatades i arenisques). Pot apareixer en afloraments en terrenys guixencs amb cristalitzacions interessants, molt aprecaides també pels coleccionistes de minerals, com ara les excepcionals celestites del Llobregós.

Segons dades corresponents a l’any 2002, els principals països productors són: España, Mèxic, Turquia i la Xina. Cotització: 50 a 80 $/tm. En aquest periode, el 75% de la producció es va dedicar a la industria electrònica.

Entre les principals qualitats de l’estronci destaca el fet que produeix alta força coercitiva, i ressistivitat tèrmica i elèctrica. Al cremar produeix una flama vermella molt lluenta.

APLICACIONS

Electrònica:
El carbonat d’estronci millora la qualitat del vidre a les pantallas dels televisors, computadors, sonar, radar i instruments de control. En alguns països, tots els televisors de color i altres aparells amb tubs de color de rajos catódics, es requereix que continguin estroncio a la pantalla per a bloquejar les emissions de rajos X. Habitualment s’incorpora un 8% d’òxid d’estronci. Alhora es millora l’apariencia del vidre, la qualitat del color i la lluentor. L’aparició de les pantallas de plasma (TFT) ha fet caure la demanda d’aquest mineral.

Industria del vidre:
El carbonat de estronci te aplicaciones en el tractament del vidre utilizat en òptica i altres aplicacions tècniques, quan cal augmentar la seva duresa, resistencia, lluentor i per facilitar el pulit. Igualment en la ceràmica. es usat en la manufactura de ferrita magnética cerámica, pels imans.

Pirotecnia:
Les sals d’estronci s’usen en la preparació del nitrat d’estronci que s’utilitza en la fabricació de focs artificials, bengales i traçadores.

Química:
Nitrat d’estronci:és usat en señalització lluminosa
Fosfat d’estronci: per fer llums fluorescents.
Clorur de estronci: per fabricar pasta dental.
Per a eliminar sulfats en el tractament d’aigües residuals
Cromat d’estronci: com a inhibidor de la corrossió.
Manufactura de pigments per a pintures i per a pintures d’extensió i esmalts.

En la fabricació de medicaments.

Industria d’alimentació: Extracció del sucre a la refinería de la remolatxa.

Industria siderúrgica: Per a desulfuritzar l’acer.

Tèxtil: Obtenció de sosa cáustica molt pura, per a la fabricació del rayón.

 

 

 

 

 

 

 

L’estronci (Sr) pertany al grup dels metalls alcalino-terrosos de la Taula Periòdica
Va ser descobert per Klaproth i Hope l’any 1798, i aillat per Humphry Davy el 1808.
És el 15è element en abundancia al planeta.
Z = 38
MA = 87,62
d = 2,54 g.cm3
PF = 800 ºC
PE = 1300 ºC

Fotografies de celestines de Torà [sèrie febrer 2007 rsp]


Retorn