La Vall del Llobregós - Noves comarques: Alta Segarra i Segre Mitjà.

TORÀ, CAPITAL DE L’ALTA SEGARRA.
(Angels Miró - La Font de Palouet - La Veu de la Segarra, 6 agost 2004)

Les divisions administratives (parròquies, batllies, municipis, províncies, vegueries, etc.) són ratlles artificials que responen a criteris polítics, socials o geogràfics que han anat variant al llarg de la història.
Aquesta obvietat, s’entona com lliçó mal apresa per alguns polítics que volen mantenir aferrissadament ratlles artificials superades pel temps.

Les noves comunicacions, el progrés d’unes poblacions en detriment d’altres, les noves necessitats i serveis i les configuracions polítiques determinen canvis administratius. En una mirada cap a la història, és fàcil constatar, que els nostres pobles han anat evolucionant l’estructura administrativa sense perdre la seva personalitat.

Sorprèn que aquesta necessitat de canvi estigui bombardejada, en els seus inicis, per aquells que quan estaven al govern van encarregar una comissió per l’estudi de la nova divisió territorial que va publicar “l’informe Roca”. Tots els tècnics i els partits estan d’acord en què les actuals demarcacions necessiten una profunda revisió i que la seva conformació cal fer-la des de criteris de modernitat, amb un debat planer i participatiu a partir d’un estudi aprofundit i desapassionat. A fi de comptes les noves estructures administratives i territorials condicionaran el futur immediat del nostre territori.

I malgrat que encara avui alguns regidors de la Segarra es facin anomenar alcaldes de pobles sense ajuntament, reflex d’una absurda voluntat de passat caciquista, ni els municipis petits són viables, ni els Consells Comarcals, ni les “provincias” amb la configuració actual, poden facilitar amb eficàcia els serveis que llurs habitants necessiten.
La nova divisió territorial ha de començar per reestructurar els municipis i les poblacions que els composen. El cas de Palouet és un exemple clar, moltes de les terres conreades al poble pertanyen al terme municipal de Torà i fins i tot una masia palouetenca també hi pertany. La comunicació natural del poble es fa per una carretera que gestiona l’ajuntament de Torà i ens uneix amb la via principal de comunicació amb Barcelona i Andorra. Fins no fa pas massa anys l’actual Palouet era nomenat Palou de Torà i així consta en la majoria de mapes. El cas de Palouet és el que tinc més proper, però Catalunya està plena d’irregularitats municipals que és el moment d’esmenar.

La distribució comarcal de gran arrelament a Catalunya, creada a la imatge dels departaments francesos ha sofert moltes modificacions des de la invasió de Napoleó. Poca tinta va fer corre la modificació del mapa comarcal de la Generalitat republicana, que va comportar la creació de noves comarques com el Pla de l’Estany o el Pla d’Urgell.
Actualment sorgeixen noves realitats comarcals que impliquen modificacions de les actuals. La modificació de la Segarra n’és una. Molts masos i indrets del nord de la comarca malden des de fa temps per pertànyer al Solsonès, comarca que els hi és més propera geogràficament i socialment. Biosca, Ivorra, Torà, Palouet, Claret, formen un conjunt unitari més proper amb Pujalt, Conill, Castellfollit de Riubregos, Calaf, etc que amb Cervera, Granyena o l’Atmella de Segarra. Aquesta unió territorial -nomenada l’Alta Segarra- està reflectida en molts documents i iniciatives -la revista Llobregos es la més recent- i constatada en el número 73 de la prestigiosa publicació Descobrir Catalunya dedicat a la nova comarca.

L’Alta Segarra, a més, serà una comarca més propera a la Vegueria Central que no a la Vegueria de Lleida a qui naturalment pertany la Segarra.
Un debat obert en un moment històric únic i irrepetible que cal aprofundir desapassionadament en benefici de tothom. Una comarca, l’Alta Segarra, a la que cal buscar un nou centre administratiu, des de Palouet creiem que Torà és la localitat més escaient.