La Vall del Llobregós - Noves comarques.

QUE DIU L'INFORME ROCA ?

ALTA SEGARRA (Vegueria de la Catalunya Central)

Justificació:

Els Prats de Rei encapçalà una sotsvegueria i deganat eclesiàstic. La Segarra Alta apareix esmentada per Josep Aparici el 1715. En totes les comarcalitzacions anteriors a 1936, el sector de Calaf es considera pertanyent a la Segarra. En l’enquesta als ajuntaments el 1931 la pràctica totalitat es definí com a pertanyents a la Segarra, de forma unànime.

Calaf, centre de mercat majoritari d’aquesta comarca en l’enquesta de 1931, reclamà llavors la capitalitat de la Segarra. Correspon bàsicament amb l’Àrea Bàsica de Salut, amb l’àmbit de l’oficina de Correus i amb la zona escolar de secundària de Calaf. Calaf forma mercat de treball, i és la primera destinació de sis municipis (Torà l’és d’altres dos).

Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, els Prats de Rei, Pujalt, St. Martí Sesgueioles i St. Pere Sallavinera formen la Mancomunitat Intermunicipal Voluntària Segarrenca. En la consulta municipal de 1987 diversos ajuntaments reclamaren la creació de la comarca de l’Alta Segarra. És una comarca que relligarà territoris actualment dividits per la divisió provincial. Presenta força cohesió interna i clara personalitat. També es crea amb una vocació de reequilibri territorial.

Agregacions.
Per no arribar a 250 h., es proposa la unió dels següents municipis a les poblacions assenyalades.

Calonge de Segarra, a Calaf (sectors d’Aleny, Dusfort, Mirambell i Sant Pere de l’Arç) i a Castellfollit de Riubregós (sectors de Calonge, els Pilots i el Soler). Calonge de Segarra pertany a la zona escolar de secundària i Àrea Bàsica de Salut de Calaf. Calaf és la primera destinació laboral de Calonge. La divisió cerca la major proximitat entre l’una i l’altra població.

Pujalt, a Calaf (sectors de Pujalt i Conill) i a Sant Martí Sesgueioles (sectors de la Guàrdia Pilosa, l’Astor i Vilamajor). Pujalt pertany a la zona escolar de secundària i Àrea Bàsica de Salut de Calaf. La divisió cerca la major proximitat entre l’una i l’altra població.

Sant Pere Sallavinera, a Aguilar de Segarra (sota el nom d’Aguilar i Sallavinera) i a Calaf (la Fortesa), que es troba contigu. Aguilar i Sallavinera estan perfectament comunicats per l’Eix Transversal.

La Molsosa, a Pinós (sota el nom de Pinós i la Molsosa ) i a Castellfollit de Riubregós. Pinós i la Molsosa comparteixen el caràcter muntanyenc i tenen una problemàtica comuna.

Castellfollit de Riubregós tot i tenir menys de 250 h., pot romandre com a municipi sempre que incorpori els sectors indicats de Calonge de Segarra i l’enclavament de la Molsosa (Enfesta), que hi són contigus i tenen bon accés a Castellfollit.

Veciana, a Sant Martí Sesgueioles (sector de Segur, Durban, Montfalcó Gros i Miralles), a Copons (sector de Veciana), als Prats de Rei (sector de Sant Pere del Vim) i a la Panadella (l’enclavament, vegeu Anoia). La divisió cerca la major proximitat a una o altra població. Cal observar que l’actual terme va ser el resultat de la fusió de totes les petites unitats municipals esmentades el 1845.

Rubió, als Prats de Rei (la Maçana) i a Copons (la resta del terme). La divisió cerca la major proximitat a una o altra població. Rubió està equidistant de Copons i de Jorba; la seva adscripció a l’un o l’altre dependrà també de la comarca a què es vulgui incorporar.

Ivorra, a Torà, que és el poble més immediat i amb el qual manté més relacions de tot tipus

Correcció de disfuncionalitats en els límits municipals:
Sant Martí Sesgueioles resta separat del sector de Veciana que s’hi ha d’incorporar per una estreta llenca del terme dels Prats de Rei, molt allunyada d’aquest poble, i que es pot incorporar a Sant Martí