La Vall del Llobregós - Noves comarques.

QUE DIU L'INFORME ROCA ?

SEGRE MITJÀ (Vegueria de Ponent)

Justificació:

Com a antecedent administratiu només es poden esmentar els oficialats eclesiàstics de Ponts i d’Oliana (Urgell). Apareix en les propostes comarcalitzadores com a Conca de Meià segons N. Font i Sagué (1897); Conca de Meià i Ribera de Segre segons Pere Blasi (1916); Alt Urgell o Ribera del Segre segons Cèsar A: Torras (1924), Mig Segre en el Pla d’organització social ag ràr ia de J. Rendé (Mancomunitat) de 1924; Conca de Meià i Ribera de Segre a l’ Àlb um Meravella (v.1930), Ribera del Segre en el Diccionari nomenclàtor del CEC (1931); Mig Segre en el Diccionari Salvat (v.1931); Urgell Mitjà segons Pau V ila (1931); Mig Segre segons Josep Tortosa Duran (1961) i Jaume Bover (1975).

En l’enquesta d’autoidentificació comarcal de 1931, la denominació majoritària és la de Mig Urgell (també s’empra la referència a Artesa de Segre o la Conca de Meià); Ponts demanà ser capital de comarca. Correspon bàsicament a les àrees bàsiques de salut d’Artesa de Segre i de Ponts. Correspon aproximadament a l’àmbit de l’Agència d’Extensió Agrària de Ponts, àmbits de les oficines de Correus d’Artesa de Segre i de Ponts, districtes telefònics d’Artesa de Segre i de Ponts, arxiprestats de la Ribera del Segre i de l’Urgell Mitjà de la diòcesi d’Urgell.

Correspon aproximadament a les zones escolars de secundària d’Artesa i de Ponts. Oliana, Ponts i Artesa formen mercat de treball: Ponts és la primera destinació de tres municipis i Artesa i Oliana d’altres dos cadascuna. Hi ha un molt alt percentatge de població ocupada que treballa dins d’aquest territori: 83%. Ponts, Oliola, Cabanabona i Vilanova de l’Aguda fan la Mancomunitat de Serveis del Mig Segre. En la consulta municipal de 1987, diversos ajuntaments de la rodalia de Ponts reclamaren la creació de la comarca del Segre Mitjà. És un espai molt dilatat inclòs actualment dins dues de les comarques més extenses de Catalunya. Hi manca, per tant, un impuls polític a aquest gran espai format per tres rodalies perfectament definides. Criteris d’equilibri territorial n’aconsellen el reconeixement. Ponts ocupa una posició central que fa que sigui la capital idònia.

Agregacions. Per no arribar a 250 h., es proposa la unió dels següents municipis a les poblacions assenyalades:

Oliola, a Ponts, localitat immediata a la qual històricament estava unida (incloïa el terme Forà de Ponts), primera destinació laboral i de la qual depèn per a tots els serveis: zona escolar de secundària i Àrea Bàsica de Salut.

Tiurana, a Ponts, de la qual depèn per a tots els serveis: zona escolar de secundària i Àrea Bàsica de Salut

Cabanabona, a Vilanova de l’Aguda, sota el nom de Vilanova de l’Aguda i Cabanabona. Hi ha força lligams entre Cabanabona i Vilanova: els pobles meridionals de Vilanova (l'Alzina, Guardiola i Vilalta) han de passar per Cabanabona per anar al seu Ajuntament. El nou municipi inclouria també Plandogau (Oliola). Es podria situar l’Ajuntament a la carretera C-1412, en un punt equidistant de Cabanabona i Vilanova.

Alòs de Balaguer, a Artesa de Segre, primera destinació laboral després de Barcelona, i d’on depèn per a tots els serveis: zona escolar de secundària i Àrea Bàsica de Salut.

Foradada, a Artesa de Segre, primera destinació laboral i d’on depén per a tots els serveis: zona escolar de secundària i Àrea Bàsica de Salut.

Supressió d’enclavaments: Rúbies ( Camarasa) es pot incorporar a Vilanova de Meià, des d’on és més fàcilment accessible.

Correcció d’altres disfuncionalitats en els límits municipals:

Guardiola i Mirambell (antic terme unit a Bassella el 1847) només són accessibles per una pista carenera que surt de Ponts, al que es proposa que siguin units.

La Móra Comdal, el Sàlzer i la Valldan (antics termes units a Odèn el 1847) estan topogràficament abocats a Oliana, són més fàcilment accessibles des d’Oliana i formen part de la seva Àrea Bàsica de Salut. Se’n proposa la incorporació a Oliana

Madrona (Pinell de Solsonès ) és més fàcilment accessible des de la C-1313 que no pas per la carretera a Solsona. Es pot unir a Bassella, que està més a prop que Clarà, poble assenyalat com a capital del nou municipi del Solsonès Occidental. Col•lateralment, es suprimeix l’enclavament de Bassella. Es suggereix situar l’Ajuntament del nou municipi de Bassella al poble més gran que no restarà inundat pel pantà de Rialb: Altès, i per tant que aquest sigui el nom del nou municipi.