La Vall del Llobregós - Noves comarques.

QUE DIU L'INFORME ROCA ?

SOLSONÈS (Vegueria de la Catalunya Central)

Rectificacions de límits comarcals

Cardona, actualment a la comarca del Bages, es pot incorporar al Solsonès, atesa l’afinitat existent a tots els nivells, l’actual orientació econòmica vers el turisme, la intensitat de les relacions mútues entre Solsona i Cardona i el seu caràcter muntanyenc. Solsona és la segona destinació laboral de Cardona (la primera n’és Sallent).
Per altra banda, més avall es proposa la unió de Montmajor (Berguedà) i Navès (Solsonès). El nou municipi resultant encaixaria millor en el conjunt del Solsonès, per la seva proximitat a Solsona i a Cardona. La suma dels desplaçaments laborals cap a Cardona i Solsona és equivalent als que hi ha cap a Berga.

Agregacions:

Per no arribar a 250 h., es proposa la unió dels següents municipis a les poblacions assenyalades:

Lladurs, a Solsona, excepte els sectors occidentals (Montpol i Terrassola), que tenen millor accés a la carretera de Solsona a Castellar de la Ribera. Lladurs depèn per a tots els serveis de Solsona, i també n’és la primera destinació laboral.

La Coma i la Pedra i Guixers, a Sant Llorenç de Morunys, sota el nom de Vall de Lord. Tots dos depenen per a tots els serveis de St. Llorenç, i aquesta n’és la seva primera destinació laboral. Subsidiàriament se solventen dues disfuncionalitats: el petit terme de St. Llorenç es troba encerclat per Guixers, i desapareix l’enclavament de St. Llorenç.

Castellar de la Ribera i Pinell, tots dos amb menys de 250 h., poden formar un sol municipi que incorporés altres sectors de Lladurs i Olius, sota el nom de Solsonès Occidental, i amb Ajuntament a Clarà, com a punt central. El nou municipi s’articularia al voltant de les dues carreteres occidentals, la de Solsona a Ogern i la de Solsona a Pinell. Tanmateix, l’extrem sudoccidental del terme de Pinell encaixa millor en els termes de Bassella (Madrona) i Sanaüja (Sallent).

Llobera no té 250 h., però pot romandre com a municipi incorporant sectors de municipis veïns: Olius (Brics), Pinós (St. Just) i Riner (Su i el Miracle), sota el nom
de Solsonès Sud. El nou municipi s’articularia al voltant de la carretera de Solsona
al sud, amb els dos brancals cap a Torà i cap a Su i Cardona, de tal manera que
la cruïlla d’ambdues a l’Hostal del Boix esdevindria un bon emplaçament per a l’ajuntament.

Clariana de Cardener i Riner, tots dos amb menys de 250 h., poden formar un sol municipi sota el nom de Clariana i Riner. En aquest supòsit, el poble de
Santa Susanna ocuparia un lloc central

Correcció de disfuncionalitats en els límits municipals:

El terme d’Olius (tres antics termes agregats el 1847) envolta parcialment el de Solsona, de tal manera que cal passar per Solsona per anar d’un sector a un altre. La correcció d’aquestes disfuncionalitats obliga a agregar el Castellvell a Solsona, la Torregassa, al Solsonès Occidental, i Brics, al Solsonès Sud. En conseqüència, la resta del terme (Olius i el Pi de Sant Just, que també es comuniquen passant pel terme de Solsona) no assoleix els 250 h. i no hi ha inconvenient per a unir-lo a Solsona, que n’és el centre de prestació de tots els serveis i primera destinació laboral. El nou terme ha d’incorporar el sector occidental de l’Espunyola, immediat a Montmajor: els Torrents i part del terme de Correà; també aquí hi ha una delimitació conflictiva: hi ha dos enclavaments, un d’ells (l’Església de Correà) reconegut només a efectes cadastrals

La correcció del cúmul d’enclavaments i irregularitats en els límits entre Montmajor i Navès aconsella procedir a la seva fusió, sota el nom de Vall d’Ora. Montmajor restaria com a capital atenent a la seva major població. Els sectors de la capçalera del Cardener dins el terme de Navès, per la seva llunyania, convindria que passessin a St. Llorenç de Morunys (les Cases de Posada) i a Solsona (el sector immediat a la carretera que du a Peà i el Cavall).