La Vall del Llobregós - Noves comarques.

QUE DIU L'INFORME ROCA ?

SEGARRA (Vegueria de Ponent)

Agregacions.
Per no arribar a 250 h., es proposa la unió dels següents municipis a les poblacions assenyalades:

Granyanella, a Cervera, ciutat immediata, centre de tots els serveis (Àrea Bàsica de Salut, zona escolar de secundària, etc.) i primera destinació laboral.

Les Oluges i Estaràs, tots dos amb menys de 250 h., poden formar un sol municipi, sota el nom de Valls del Sió.Es proposa la unió dels pobles d’Alta-riba i Ferran (Estaràs) a Sant Ramon, localitat immediata de pas obligat per anar a les Oluges i a Estaràs, i amb qui formen zona escolar de primària.

Granyena de Segarra i Montornès de Segarra,tots dos amb menys de 250 h., poden formar un sol municipi, sota el nom de Granyena i Montornès.

Montoliu de Segarra, tot i tenir menys de 250 h., pot romandre com a municipi amb la incorporació d’Albió (Llorac, molt més pròxim de Montoliu que no pas de Santa Coloma de Queralt) i de Llindars i la Sisquella (Ribera d’Ondara), segons s’indica més avall. Es proposa com a nom més integrador el de Comalats, antiga denominació comarcal (literalment, “valls àmplies”). Precisament, el poble més cèntric per als vuit pobles del nou terme, i que per tant es proposa com a capital, és la Guàrdia Lada.

Talavera, com a resultat de les correccions de les disfuncionalitats assenyalades més avall resta amb menys de 250 h. Se’n proposa la unió amb Ribera d’Ondara: cal passar per la capital d’aquesta, Sant Antolí, per anar a Cervera. Formen zona escolar de primària.

Massoteres i Sant Guim de la Plana, a Guissona, que és el centre de reunió de tots dos municipis, primera destinació laboral i centre de serveis immediat (zona escolar de secundària).

Tarroja de Segarra, a Torrefeta i Florejacs. Tanmateix, el lloc més cèntric per als pobles que restarien al terme de Torrefeta i Florejacs després de la correcció de les disfuncionalitats assenyalades més avall és justament T arroja, lloc de pas obligat per comunicar els tres sectors de Torrefeta (Sedó i Riber d’una banda, el Llor i el Far d’una altra i Bellvei i Torrefeta d’una altra). Es proposa, en conseqüència, que l’’Ajuntament se situï a Tarroja i que el nou municipi tingui el nom, més integrador , de Ribera Alta de Sió.

Correcció de disfuncionalitats en els límits municipals:

Els Plans de Sió:municipi format el 1974 per la unió de les Pallargues i l’Aranyó; aquests, alhora, van ser el resultat de la unió d’un total de deu ajuntaments el 1847. Hi trobem les següents disfuncionalitats:

- Per anar del Canós als pobles de la Ribera de Sió cal passar pel terme de Cervera o pel de Tàrrega. També l’Aranyó, Montcortès i Muller es poden incorporar a Cervera per la seva estreta vinculació i major proximitat a aquesta ciutat que no pas a les Pallargues.
- El poble d’Hostafrancs està a pocs centenars de metres de Riber (nou municipi de Ribera Alta de Sió), i més pròxim a l’Ajuntament d’aquest nou terme, Tarroja, que no pas a les Pallargues. Es proposa la seva unió al nou municipi de Ribera Alta de Sió.

Ribera d’Ondara: municipi format per la unió el 1971 de St. Antolí i V ilanova i St. Pere dels Arquells; aquests, alhora, van ser el resultat de la unió d’un total de 12 ajuntaments el 1847. Hi trobem les següents disfuncionalitats:

- Des de Gramuntell cal passar per Cervera per anar a l’Ajuntament (St. Antolí), quan és immediat a Granyena de Segarra, al qual es proposa que sigui unit.
- Des de Montpalau cal passar per St. Guim de Freixenet o per les Oluges per anar a St. Antolí, se’n proposa la unió a les Oluges (Valls del Sió).
- Des de Llindars i la Sisquella cal passar per Cervera per anar a St. Antolí, quan són immediats a Montoliu (Comalats), al qual es proposa que siguin units.

Talavera es va formar el 1847 per la unió de set ajuntaments. Hi ha les següents disfuncionalitats:

- Des de Bellmunt i Civit cal passar per la Panadella per anar a Talavera, i es proposa que siguin units a la Panadella (actualment Montmaneu).
- Des de Pallerols cal passar per la capital de Ribera d’Ondara (St. Antolí) per anar a Talavera. És necessària la seva unió a Ribera d’Ondara.

Torrefeta i Florejacs. municipi format el 1972 per la unió de Florejacs i T orrefeta; alhora, aquests dos van ser el resultat de la unió d’un total d’onze ajuntaments el 1847. Hi ha les següents disfuncionalitats:

- Des de l’enclavament de les Cases de la Serra cal passar per Sanaüja per anar a Torrefeta. Se’n proposa la unió a Sanaüja.
- Des de tot el sector septentrional (Florejacs, Palou, Gra, Granollers i Selvanera, la Morana i St. Martí de la Morana) cal passar per Guissona per anar a Torrefeta. Guissona és centre de serveis de tots aquests pobles i primera destinació laboral del municipi. Col•lateralment, l’enclavament de Guissona (Mas d’en Porta) deixaria d’existir.

Pinell. municipi del Solsonès format el 1847 per la unió de les parròquies de Madrona, Miravé, Pinell, Sant Climenç i Sallent. L ’antic terme de Sallent és immediat a Sanaüja, i molt lluny de Clarà (localitat assenyalada com a capital del nou municipi de Solsonès Occiental), i per tant se’n proposa la unió a Sanaüja.