La Vall del Llobregós - Noves comarques: Alta Segarra i Segre Mitjà.

Del nord de l'Anoia a l'Alta Segarra (Diari d'Igualada 14-05-04)

Una part de l'Alta Anoia ja pensa a fer maletes i aposta per la nova comarca

Diuen que és el llindar de la Catalunya vella i amb els anys ha configurat una identitat que la seva gent no ha deixat de reivin dicar. La proposta d'una nova divisió ha fet ressor gir la creació de l'Alta Se garra i una plataforma ha començat a recollir adhesions. Una part de l'Alta Ano ia ja ha dit que està dispo sada a fer les maletes i marxar a la nova comarca

S. PÉREZ/C. BOSCH Calaf

A l'Anoia, el debat sobre una nova organització territorial ha deixat al descobert la difícil cohesió de les diferents zones. Els pri mers a posar-ho sobre la taula han estat els pobles de l'Alta Anoia. Una part ja ha mostrat la intenció de donar suport a la pla taforma cívica que va sorgir dis sabte passat i que vol reivindicar la creació de l'Alta Segarra. De moment la plataforma començarà a recollir adhesions entre els representants dels municipis afectats i sobretot entre la societat i a final de mes es farà la constitució oficial.

L'informe Roca parla de dotze municipis articulats al voltant de Calaf. S'inclouen els pobles de l'Alta Anoia i una petita part del Bages, la Segarra i el Solsonès; tots amb fesomia característica. És precisament aquesta identitat pròpia el principal argument dels alcaldes que veuen amb bons ulls l'Alta Segarra, entre els que hi ha els de Pujalt, la Molsosa, Calaf i Castellfollit de Riubregós. Tots apunten a més la necessitat d'un espai on defensar els interessos d'un pobles moltes vegades menystinguts a la comarca a la qual pertanyen.

Aquest és el cas de la zona de l'Alta Anoia que des de fa anys ha reivindicat una major atenció des del Consell Comarcal i que veu en la nova comarca possibilitats de creixe ment. Entre els més reticents hi ha l'alcalde de Copons, el de Rubió i el de Pinós. La resta espera conèixer de primera mà quin serà el paper de les comarques en la nova divisió però no tanca portes a la possibilitat.