La Vall del Llobregós - Noves comarques.
La part alta de l'Anoia vol separar-se de la comarca.
(Ràdio Altiplà 22-05-04)
(http://comemissores.com/radioaltipla/noticies/)
El dissabte dia 8 de maig es va dur a terme a la biblioteca de l’IES Alexandre Riquer de Calaf, la presentació del llibre Història de la divisió comarcal de Jesús Burgueño i Rivero, professor de geografia de la universitat de Lleida i membre de la societat catalana de geografia. Aquest acte, promogut per ERC, va finalitzar amb la proposta davant de nombrós públic, de creació d’una plataforma cívica per reivindicar la comarca de l’Alta Segarra i per tant, de la separació d’aquesta part de l’Anoia, de la resta del territori comarcal. Representants dels consistoris de Torà, Pinós, la Molsosa, Veciana, Pujalt, Calaf i Calonge de Segarra es van mostrar oberts a la proposta. Per això, es va decidir crear una plataforma cívica per demanar la nova comarca amb capital a Calaf. Aquesta plataforma es crearà el dia 30 de maig al local social de Sant Pere Sallavinera a les 12 del migdia.( )
La Veu de l’Anoia ha recollit l’opinió d’alguns dels alcaldes dels pobles que formarien part de l’anomenada Alta Segarra.
- CALONGE DE SEGARRA. Ramon Maria Fitó
Nosaltres som favorables a la creació de l’Alta Segarra perquè
creiem que pot funcionar. Hem de caminar cap a la constitució de les
vegueries per a que arribin a tenir la importància de les diputacions
provincials, que haurien de rebaixar el seu poder. Així mateix, les comarques
s’haurien de constituir en mancomunitats que agrupessin municipis amb
un objectiu comú i no amb poblacions de característiques diferents.
D’aquesta manera, els municipis perseguiriem els mateixos interessos.
Amb la nova divisió comarcal ens posaríem d’acord a l’hora
de prendre decisions importants com poden ser la col.locació d’un
abocador comarcal, una planta de compostatge o els polígons industrials.
El nord de l’Anoia és molt diferent de la realitat dels municipis
del sud. A més, dels 33 municipis que formem la comarca, la meitat no
tenen representació en el Consell Comarcal. Hem de treballar per formar
part de la Catalunya Central amb capital a Manresa, sense discussió possible.
- TORÀ. Magí Coscollola
Primer s’ha de saber quina és la proposta que farà el departament
de Governació de la Generalitat i a on ens col.locarà a nosaltres.
El tema que preocupa a l’Ajuntament de Torà és conèixer
com es formaran les vegueries, és a dir, si Torà formarà
part de la Catalunya Central o de les terres de Lleida. Crec que és més
viable que Torà s’inclogui dintre de l’Alta Segarra, però
haurem de valorar que és el que ens convé més en funció
dels serveis. Quan coneguem millor la proposta que se’ns farà als
Ajuntaments, haurem de fer una consulta popular per saber l’opinió
dels nostres ciutadans. Estudiarem el tema des d’una òptica de
llibertat perquè el nostre equip de govern no està condicionat
per cap consigna política a l’hora de decidir.
Crear una nova comarca és imprescindible si és té en compte
la perspectiva dels municipis del nord de l’Anoia que és la part
menys habitada del conjunt de la comarca. La solució es basa en la creació
d’una nova comarca petita que podrà resoldre els seus problemes
per ella mateixa.
- SANT PERE SALLAVINERA. Càndid Viladrich
El que interessa saber és l’avantatge que comporta la nova distribució
territorial. Crec que encara no queda ben explicat en què consisteix
aquest projecte. Així que no hi trobo ni avantatges ni tampoc inconvenients.
Jo estic obert a totes les propostes que ens facin. Suposo que la Plataforma
per la creació de l’Alta Segarra ens demanarà que, com a
Ajuntament, ens hi adherim, però encara no hi veig una explicació
en tot això.
Com a municipi, el que ens interessa són les facilitats pels serveis
i no haver de desplaçar-nos fins a Barcelona. Primer hem de conèixer
com s’estructuraran les vegueries i si dintre serem una subcomarca. És
cert que en els darrers anys, la zona de l’Alta Anoia ha estat abandonada
per la capital, però hem de mirar el present i el futur, no el passat.
Quan ens expliquin el global del projecte de la nova distribució territorial,
reuniré el poble i els ho exposaré perquè vull saber quina
opinió en té. No s´ha de córrer abans d’hora
i, això sí, quan arribi el moment optarem pel millor resultat.
- SANT MARTÍ DE SESGUEIOLES. Josep Piqué
Estic d’acord amb la filosofia de la creació de la nova comarca.
No hem mostro partidari del nom que ha pres. No tenim trets característics
amb la Segarra. Li podem dir “Alta Anoia” o trobar un altre nom.
Com a concepte crec que és molt favorable per a nosaltres. Per la resta
de la comarca sempre hem estat els “d’allà dalt”. Tot
i que en els últims anys sí que se’ns ha tingut més
en compte, Igualada sempre ha mirat per la seva zona d’influència.
No sé si amb el fet de pertànyer a la vegueria de la Catalunya
Central ens passarà el mateix.
Una comarca nova ens obre noves i moltes possibilitats en quant a la nostra
posició. Tenim bones comunicacions i estem a menys de 100 quilòmetres
d’algunes capitals catalanes. S’ha demostrat que a l’Alta
Anoia som capaços de tirar endavant en molts aspectes i aquest serà
un altre. Tot i que encara ho hem de parlar entre els municipis que hi formariem
part, hi veig futur.
- ELS PRATS DE REI. Maria Bertran
Crec que és factible però s’hauria de concretar millor per
valorar que és el que comporta la nova demarcació territorial.
Hem de saber quins beneficis tindrem. No hem de començar des de baix.
Diuen que volen fer una nova comarca, però el més important és
saber quins canvis notaran els ciutadans, no els ajuntaments o els consells
comarcals. Quan ens ho expliquin ens decantarem cap a positiu o negatiu. Això
serà un procés lent del qual en veurem els resultats a llarg termini.
Ara anem perduts.
Sembla que la capital de l’Anoia es vulgui despendre dels municipis del
nord de la comarca i decantar-se cap a la formació de la Conca d’Òdena.
Igualada viu d’esquena a l’Alta Anoia i la gent se sent molesta
cap al Consell Comarcal perquè no ens donen suport. Quan ens expliquin
que suposarà aquesta nova divisió territorial, ens posicionarem.
Penso que hi ha uns quants que els interessa molt la creació d’una
nova comarca, i a d’altres no tant.
- PUJALT. Antoni de Solà
Ningú defensarà millor els interessos dels municipis del nord
de l’Anoia que nosaltres mateixos. És una oportunitat única
de tenir veu i vot per fer arribar les nostres necessitats i posar solució
als nostres problemes. L’Anoia ens queda una mica lluny i una mica gran.
La manera d’entendre les relacions econòmiques i socials és
molt diferent entre la Conca d’Òdena i el nord de la comarca. En
aquests darrers anys no s’ha treballat per enfortir els lligams entre
l’Anoia “segarrenca” i la resta. Ens ha costat molt lluitar
en temes com la portada d’aigües de la Llossa de Cavall o per obtenir
suport al Consorci de Promoció Turística de l’Alta Anoia.
No hi ha sensibilitat, hem trobat incomprensió i de vegades, fins i tot,
ens ha costat parlar.
Hi ha una trajectòria que no és bona i com que la comarca no ens
escolta, hem de buscar un àmbit nou per defensar els nostres interessos,
més enllà dels arguments històrics i culturals que justifiquen
l’Alta Segarra.
- CALAF. Maria Antònia Trullàs
Per la situació geogràfica i històrica de Calaf tenim més
semblança amb els municipis del voltant que amb els de la Conca d’Òdena.
Una nova comarca seria factible en el sentit de tenir una millor gestió.
La millor manera de distribuir recursos i tenir poder de decisió és
fer-ho un mateix. De totes maneres, encara s’ha de parlar. Primer hem
d’esperar què decideix el Govern de la Generalitat. Des de l’Ajuntament
haurem d’estar preparats i treballarem per buscar el consens entre els
municipis que formaríem l’Alta Segarra.
- LA MOLSOSA. Marià Torra
Formar part de l’Alta Segarra ens sembla perfecte. Hem de conèixer,
però, quin pes tindran les comarques amb la configuració del territori
en vegueries. Per la nostra situació fronterera, havíem estat
comarca de l’Anoia fins l’any 1989. Amb la nova distribució
territorial, i tenint en compte que pertanyíem a la província
de Lleida, vam passar al Solsonès. En els darrers anys, la tendència
ha canviat. La població de La Molsosa es desplaça a Calaf per
disposar de serveis com l’ensenyament o la sanitat. Calaf, amb les seves
perspectives de creixement, pot capitalitzar una comarca. És important
impulsar la nova distribució comarcal des del propi territori i, en segon
terme, des del Govern.
- VECIANA. Ramon Servitje
Amb els mateixos interessos ens entendríem millor. Els municipis del
nord de l’Anoia no ens sentim recolzats pel Consell Comarcal. Amb el canvi,
el nou Consell va fer una bona presentació d’actuacions, però
ara tinc els meus dubtes. Si es tira endavant amb la nova comarca, des de l’Ajuntament
de Veciana farem un referèndum per saber l’opinió dels ciutadans.
L’Anoia perdrà força i nosaltres, amb una nova comarca,
no sé si guanyarem o perdrem, però el que està clar és
que amb el Consell Comarcal no hi ha enteniment possible. Ara no em puc posicionar,
s’ha de veure en quina línia es treballarà. El projecte
és molt verd i encara ha de madurar.