La Vall del Llobregós - Noves comarques i vegueries.
Vegueries i democràcia. (Jesús Burgueño)
(Diari La Mañana, 20 gener 2005)
Poc a poc es van coneixent detalls de la proposta del Govern de nova organització territorial. Fa pocs dies, en el marc d’una jornada de debat organitzada pel Consell comarcal a la Universitat de Lleida, el conseller Carretero va anunciar que es treballa amb la idea que les noves diputacions o consells de vegueria siguin d’elecció directa, i alhora que les comarques siguin les seves circumscripcions electorals. La primícia informativa va passar inadvertida per a la premsa, potser perquè poca gent té una idea clara d’on surten actualment els membres de la Diputació i d’aquesta manera tampoc no es pot valorar si la proposta és realment innovadora.
La Diputació actual (a l’igual que els consells comarcals) es forma de manera indirecta, a partir dels resultats obtinguts a les eleccions municipals. Són els partits polítics els que, un cop celebrades les eleccions locals, designen els representants que els corresponen d’entre els regidors de la província en raó al vot obtingut a cada circumscripció electoral. Les circumscripcions emprades són els partits judicials que hi havia l’any 1970. Tot plegat, correspon a un plantejament predemocràtic, d’arrel franquista. La Diputació així constituïda resulta opaca per al ciutadà, que generalment ignora el remot i subtil vincle existent amb el seu vot a les eleccions municipals. És clar que en aquest context l’equip de govern de la Diputació no ha de retre comptes davant l’electorat i no ha d’elaborar ni validar democràticament cap programa d’actuació. En definitiva, es genera una institució amb greus dèficits democràtics i que gaudeix d’un excessiu marge d’arbitrarietat en la seva actuació. L’excusa del suposat origen forà de la institució es converteix en una coartada perfecta per tal de mantenir un funcionament poc transparent: no s’han democratitzat les diputacions perquè no les considerem catalanes, però a la vegada alguns les volen mantenir tal i com estan perquè així són un excel•lent instrument de control polític.
Afortunadament el Govern de la Generalitat no només vol adaptar el mapa administratiu a la realitat geogràfica, històrica i humana del país, mitjançant l’establiment d’una assenyada divisió territorial en set vegueries, sinó que també vol escometre la regeneració democràtica de la institució provincial. Si tot va com està previst, en les properes eleccions municipals els catalans (a l’igual que els bascos, els canaris i els balears) tindrem una segona urna on dipositarem el vot corresponent a l’òrgan de govern local supramunicipal, el Consell de Vegueria o Diputació. El Conselh Generau d’Aran deixarà de ser una excepció, perquè el caràcter representatiu i democràtic dels ens locals no ha de ser cap privilegi ni concessió als fets diferencials. De fet, l’elecció directa de les diputacions és la situació contemplada com a normal a tot Europa, i així es recull a la Carta Europea d’Autonomia Local.
Cal remarcar que aquest canvi no sols suposarà una reforma democràtica, sinó que també reforçarà la institució de govern local de la vegueria. El veguer o president de la renovada Diputació incrementarà substancialment la seva legitimitat i autoritat moral per a parlar en nom dels ciutadans de la vegueria. Això pot permetre una descentralització que vagi més enllà de la simple desconcentració.
D’altra part, el Govern anuncia que els consells comarcals adoptaran
un perfil pròxim al de mancomunitats. En els òrgans de gestió
de les comarques estaran presents tots els ajuntaments, mitjançant els
alcaldes o regidors en què deleguin, amb una certa ponderació
de vot segons la població del municipi. D’aquesta manera també
la composició de l’ens comarcal serà perfectament clara
i comprensible per al ciutadà, alhora que es reduirà la seva politització.
La radical modificació del mapa provincial, juntament amb el reconeixement
de la comarca com a circumscripció electoral de les vegueries, permetrà
una notable millora en la representació territorial a l’ens de
govern local. Cal recordar que diverses comarques no tenen un equivalent en
la divisió electoral emprada actualment, de tal manera que no està
assegurada la presència de representants de l’Alta Ribagorça,
la Cerdanya, el Pla d’Urgell o l’Urgell a la Diputació de
Lleida. En el marc de les dues vegueries de l’Alt Pirineu i de Lleida,
totes les comarques tindran si més no un representant. Els electors donaran
el vot a una de les llistes presentades pels partits o coalicions presentats
a cada comarca. Suposant que es mantingui el nombre de 25 membres de la Diputació
de Lleida, la segregació de l’Alt Pirineu permetrà que la
circumscripció del Segrià assoleixi a la vegueria de Lleida el
pes que realment correspon a la seva població: uns 14 diputats (ara de
fet n’hi ha 10). La distribució final de diputats entre comarques
dependrà de les variacions de població, dels límits definitius
de la vegueria i del mapa comarcal que s’estableixi. En particular caldrà
que els habitants del Segre Mitjà (Artesa i Ponts) i de la Ribera de
Sió (Agramunt) prenguin consciència que estan davant d’una
oportunitat històrica: o aconsegueixen ara el reconeixement comarcal
o bé en el futur romandran sense la certesa de comptar amb un representant
propi dins la renovada Diputació de Lleida. Tal i com va assenyalar el
conseller, la divisió comarcal i de vegueries que resulti del procés
que ara s’inicia neix amb vocació d’estabilitat. Això
vol dir que més endavant serà molt difícil fer modificacions
substantives del mapa comarcal i de vegueries.
Ens felicitem de la direcció que prenen les previsions del Govern pel
que fa a la reordenació territorial pel que suposen de millora de l’equilibri
intern de Catalunya i de la qualitat democràtica de les institucions
locals. Caldrà potser recordar que aquestes línies d’actuació
ja apareixien enunciades a l’anomenat Informe Roca que molts van voler
enterrar tot just aparèixer, ara fa cinc anys.
Jesús Burgueño. Geògraf. Universitat de Lleida