La Vall del Llobregós - Noves comarques i vegueries.

Abans que res, hem de saber de què estem parlant
Article de Jacint Codina i Pujols, alcalde de Vic, al diari Regió 7 de Manresa (22-IV-2005)

El primer que convindria de fer és definir amb precisió les fites que perseguim. En aquest sentit, crec que podríem estar d’acord en que el principal objectiu del nou Estatut és l’assoliment d’un major poder polític, el del nou finançament l’obtenció demés capacitat financera per atendre les noves demandes i el de la nova llei electoral millorar la qualitat de la nostra democràcia. Seguint aquesta lògica, em sembla raonable establir com a principal objectiu del nou model d’organització territorial l’assoliment d’un major equilibri entre els diferents territoris que integrem la nostra nació.
Hem començat, però, la casa per la teulada debatent desordenadament límits, nombre i capitalitats, sense saber encara què és una vegueria. Portem quinze mesos de debat i encara ningú ha respost cap de les tres qüestions cabdals: què és (i què no és) una vegueria, qui paga i a quina administració substitueix la vegueria. Hores d’ara, per no saber, ni tant sols sabem quin Departament de la Generalitat liderarà el debat. Des del pragmatisme crec que ja faríem molt si qualsevol dels tres consellers implicats (Saura, Nadal i Carretero) ens indiqués si la vegueria ha de ser un àmbit de descentralització de la Generalitat, si per contra ha de ser un àmbit local semblant al que són avui les Diputacions, o bé si es pretén que sigui la barreja de les dues coses. Per dir-ho en altres paraules: si el veguer serà el delegat del Govern, el president de la Diputació o ambdues coses al mateix temps.
En el dia d’avui tampoc ningú ens ha aclarit qui paga. Ningú ens ha aclarit (ni demanat) si el finançament de la vegueria provindrà de la Diputació o de la Generalitat. Particularment tinc criteri clar al respecte: els diners de les Diputacions han de ser exclusivament per al finançament dels ajuntaments.
I, posats a no saber, tampoc sabem quina administració desapareixerà per donar pas a la nova vegueria, si els Consells Comarcals o les Diputacions. I en aquest sentit, em sembla exigible que abans de fer qualsevol pas cal garantir que la Vegueria no serà una nova administració sumada a les existents i sustentada sobre les espatlles del sofert contribuent.
Sincerament, amb tants interrogants sobre la taula, aprecio més disfuncions que avantatges en la nova figura de la vegueria tant des del punt de vista de la gestió, organització, competències o finançament per no parlar de la seva concordança amb les noves circumscripcions electorals que establirà la futura Llei Electoral. O és que algú s’imagina unes Vegueries sense representació política pròpia al Parlament, al Congrés dels Diputats i al Senat? Unes vegueries de segona.
No sé veure que el millor enquadrament de la ciutat de Vic i de la nostra comarca, sigui aquell que trenca importants lògiques i consolidades inèrcies territorials com les que es donen en l’àmbit de l’Alt Ter per imposar-ne de noves. En funció de quina sigui la resposta a alguns dels interrogants plantejats, tant la nova estructura veguerial, com la inclusió d’Osona a una possible Vegueria de la Catalunya Central, podria fins i tot abocar-nos a un important retrocés. En aquest sentit, no cal que els digui que la primera responsabilitat de tot polític electe és intentar impedir-ho.
Des del respecte a totes les posicions, per devoció i per obligació defensaré amb fermesa el que millor respongui als interessos legítims de la ciutat de Vic. És per això que reivindico una discussió rigorosa, sense apriorismes i capaç de debatre també aquelles propostes que, com la vegueria de l’Alt Ter, han nascut del territori.