La Vall del Llobregós - Noves comarques i vegueries.

La nova divisió territorial. Esborrar les províncies.

CONSENS MÍNIM • Hi haurà set vegueries, però encara no hi ha acord sobre quines competències han de tenir.
PERILL • El govern espanyol podria vetar l'acord del Parlament.
NOVA DIVISIÓ • El Segre Mitjà, la Vall de Camprodon, el Lluçanès i l'Alta Segarra es perfilen com a comarques de futura creació.

Quim Torrent
Diari AVUI del dia 30 d'octubre del 2006.

Gairebé dos-cents anys després de la seva creació, les quatre províncies catalanes desapareixeran, si no hi ha cap imprevist d'última hora, la pròxima legislatura. Les quatre demarcacions actuals, que daten del 1833, deixaran pas a set vegueries: Girona, Barcelona, Catalunya central, Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre, Ponent, i Pirineu i Aran.
El consens bàsic per a la creació de la nova divisió del territori es va forjar la legislatura passada. De fet, el nou Estatut ja preveu la divisió en vegueries, tot i que no diu quantes n'hi ha d'haver, quin territori han d'abastar ni quin nom han de tenir. Acabar de definir-ho serà tasca del Parlament que s'esculli l'1 de novembre, i no serà fàcil perquè el text estatutari deixa obertes moltes portes: com s'han d'escollir els consellers de vegueria, quines competències tindran i quin serà el paper futur dels consells comarcals.
Amb tot, el nou govern no tindrà les mans del tot lliures per organitzar com vulgui el territori, perquè l'article 91.4 de l'Estatut estableix que la divisió administrativa de Catalunya s'haurà de portar a terme "d'acord amb el que estableix la Constitució". A la pràctica, això vol dir que el govern espanyol podria fins i tot vetar una llei amb què no estigués d'acord. De fet, la reforma de l'organització territorial hauria d'anar lligada a la llei electoral, que sempre apareix al rerefons d'aquest debat i que, de moment, ha estat impossible de consensuar a causa de les diferències d'implantació territorial que tenen els partits. També caldrà posar-se d'acord en la capital de cada territori, especialment en el cas del Pirineu i la Catalunya central.
El debat territorial també portarà enfrontaments a escala local perquè amb la nova divisió s'haurien de tocar les fronteres intercomarcals. La conselleria de Governació, quan l'encapçalava el republicà Joan Carretero, pretenia crear almenys cinc noves comarques, la majoria de les quals són territoris que històricament ho han reclamat. A banda d'aquestes reclamacions, la futura divisió comarcal, i també la de les vegueries, neix de l'anomenat informe Roca, que l'últim govern de CiU va encarregar a l'advocat Miquel Roca.

Noves comarques:
Tot apunta que les noves comarques que es formaran seran les del Lluçanès (amb municipis d'Osona i el Berguedà), la Vall de Camprodon (Ripollès), el Segre Mitjà (Alt Urgell i Noguera) i l'Alta Segarra (Segarra, Anoia i Solsonès). A banda d'aquestes, també tenen opcions la Selva Marítima, al voltant de Blanes i Lloret, el Baix Montseny, la Vall de Ribes i el Delta de l'Ebre.
Només dos territoris tindran un tractament diferenciat de la resta: el municipi de Barcelona i el territori de l'Aran. La capital tindrà un règim especial establert per llei al Parlament. A l'Aran, en canvi, se li reconeix un règim jurídic especial, com a realitat occitana que forma una "entitat territorial singular". .