La Vall del Llobregós - Noves comarques i vegueries.

«Hi ha consens a crear set vegueries, que substituiran les actuals Diputacions»

El conseller de Governació, Jordi Ausàs, està decidit a tirar endavant aquesta legislatura «una nova arquitectura institucional lligada al catalanisme polític», que eliminarà els governs provincials. És un procés que en altres ocasions s´ha encallat per desacords interns, i que també té el repte d´arribar a acords amb l´Estat

Després de cinc anys com a alcalde de la Seu d´Urgell i de tretze com a diputat al Parlament de Catalunya, Jordi Ausàs va arribar a la conselleria de Governació i Administracions Públiques el març passat agafant el repte de substituir Joan Puigcercós al Govern. Té la responsabilitat de tirar endavant la nova organització territorial de Catalunya i, també, la Llei de consultes populars.

-El Govern ha consensuat la creació de set vegueries. Hi haurà canvis respecte als àmbits previstos en el pla territorial del país?
-En aquest sentit, no. Des del Govern estem determinats a tirar endavant aquesta nova organització territorial del país. Aquesta nova arquitectura institucional, lligada al catalanisme polític, per tant, superant l´administració provincialtal i com, d´altra banda, ens marca l´Estatut. L´Estatut diu d´una manera molt clara que les vegueries substituiran les Diputacions provincials. En el si del Govern hem tingut consens en aquestes set, i les dibuixem a partir de la Llei de governs locals i de la Llei de transició de les diputacions a les vegueries. Són dues lleis que impulsem des del departament de Governació i, precisament, dimarts vinent [demà] el consell de govern n´aprovarà les memòries que donen llum verd a procedir a elaborar-ne l´articulat.

-Hi ha acord en el si del Govern. Ja s´ha començat a buscar el consens amb l´oposició?
-Un cop aquestes dues lleis es portin al Parlament, que creiem que serà a principi del 2009, s´iniciarà el tràmit amb el qual les millorarem, tal com passa sempre, amb les aportacions dels diferents grups parlamentaris. Crec que seria bo, necessari, imprescindible, que aquestes dues lleis tinguessin un consens de tot l´arc parlamentari, perquè estem parlant de dibuixar l´arquitectura del país. Per tant, aquí, govern i oposició, com en altres àmbits, han d´anar de bracet.

-Seria desitjable un consens com el que hi ha actualment en el tema del finançament?
-Efectivament. Tant el finançament com l´ordenació del país són temes que s´escapen de la pura aritmètica de govern i oposició.

-L´ordenació territorial, però, ha estat sempre un tema espinós.
-És un tema de què s´ha parlat molt, potser massa. Hi ha dificultats, evidentment. Però com a conseller de Governació puc dir que tinc la determinació clara que s´arribi a bon port. Potser a parer d´algú es camina massa a poc a poc, però ho fem expressament perquè ens cal consens i l´acord de tothom. No només dels partits polítics, sinó fins i tot dels responsables institucionals. Per tant, caminem tots plegats i sabent que cada pas que fem endavant ja no té marxa enrere. Jo sóc d´un territori, el Pirineu, en què sempre he estat políticament molt implicat en les vegueries perquè les comarques de l´Alt Pirineu i l´Aran tinguessin un reconeixement específic i institucional propi, per reconèixer un territori d´una banda, però després perquè les vegueries han de ser motor de desenvolupament econòmic i, per tant, de benestar per al conjunt dels ciutadans.

-L´organització en vegueries topa amb els límits provincials i s´ha de negociar amb l´Estat. Com hi respon el govern central?
-Caminem en un procés d´acord. L´Estatut ens atorga competències per organitzar-nos de portes endintre com nosaltres vulguem, com el Govern de Catalunya i el Parlament determinin, però és evident que no tenim les competències per modificar estructures que són de l´Estat espanyol.

-Però s´eliminaran les Diputacions?
-S´eliminaran. És a dir, els consells de vegueria substituiran les Diputacions provincials. Una altra cosa són les províncies, que són l´àmbit, el territori. Nosaltres no podem agafar una goma i esborrar les províncies, perquè és una organització territorial de l´Estat. El que pretenem és buscar l´acord per tal que el govern de la província desaparegui i es converteixi en consell de vegueria. Això és perfectament possible d´acord amb l´Estatut i amb la Constitució.

-La substitució es farà per passos? S´ha parlat de desenvolupar primer la vegueria de les Terres de l´Ebre?
-És un procés que intentarem que sigui el màxim d´ajustat possible, de seguit, i de coordinat.

-Així, hi haurà un procés, no es farà un canvi de quatre diputacions per set vegueries?
-No, perquè hem de buscar l´acord per veure com superem el límit provincial . Amb el govern de l´Estat, amb el qual ja es mantenen converses, iniciarem, el setembre, un procés intensiu per arribar a acords. Es tractaria de fer encaixar les nostres vegueries a les províncies actuals, per anar bé. D´una banda, l´Estat podria crear set províncies, en comptes de quatre, que coincidissin amb les set vegueries. Això és una qüestió complexa, però seria una possibilitat. Però una altra seria modificar límits provincials de l´Estat per tal d´incorporar uns municipis que avui formarien part d´una vegueria que no s´ajusta als límits provincials. En tot cas, no és que digui que ha de ser una opció o l´altra. Anem amb la disposició de buscar l´acord amb l´Estat per poder encaixar.

-Amb l´organització territorial vindrà la segona part, que serà la Llei electoral?
-Just arribar al departament de Governació vaig enviar una carta al president del Parlament i als presidents i presidentes dels grups parlamentaris animant-los que constituïssin la ponència parlamentària que ha de tractar la Llei electoral. El departament de Governació, amb el conseller Puigcercós al capdavant, ja va encarregar un document de bases molt potent i rigorós a un equip de juristes, proposats per diferents opcions polítiques, que, donant-hi forma d´articulat, pràcticament és una llei, moderna, innovadora, ambiciosa, exportable...

-Resol la dicotomia entre la representació dels ciutadans i la representació del territori?
-Si es porta aquest document tal com està a la ponència parlamentària, el 90% o 95% del seu contingut pot tenir l´acord de tothom. Pot haver-hi diferències, segur que n´hi ha, en diversos àmbits, no només fora el govern, també al si del govern. Si es prioritza més el territori que la població... L´opció d´una persona, un vot està molt bé, però hi hauria territoris en què abans de començar el partit ja haurien encaixat deu gols. Per això, aquesta llei es fa en ponència parlamentària perquè ha de ser aprovada per una majoria molt àmplia. Per tant, és bo que es faci així, com va ser el cas de l´Estatut. Entenent, a més a més, que el més raonable seria que, en la futura Llei electoral, la vegueria fos circumscripció electoral. És a dir, que el ciutadà de Tortosa o de l´Aldea escull els seus representants de les Terres de l´Ebre al Parlament de Catalunya. O bé, del Pirineu, o de la Catalunya central... Tindria tot el sentit del món que s´ajustés a les vegueries.

-S´hi pot posar un calendari?
-La veritat és que hauríem d´acabar la legislatura havent aprovat totes aquestes lleis perquè és un compromís fer-ho.

-També hi ha en marxa la Llei de consultes populars.
-És una llei que impulsem des del departament de Governació. A mi m´agrada dir que promou el dret de decidir, que és un dret que cohesiona el país. I aquesta serà una llei de referèndums, que és una modalitat de consulta popular, per parlar, per preguntar i per escoltar els ciutadans sobre totes aquelles qüestions que afecten els seus interessos. Una llei que s´ajustarà al que ens mana l´Estatut, que ens atorga competències en aquest sentit, i als límits i topalls que ens marca la Constitució.

-Serà una llei polèmica?
-Bé, la polèmica és qüestió que qui vulgui fer punta al llapis en pot fer sempre que vulgui.

-Per tant, més polèmica a fora que a casa?
-Crec que sí. Amb la llei de consultes populars, igual que en altres àmbits, a Catalunya tenim l´ocasió de presentar una llei moderna, innovadora, que pugui ser copiada per altres països. Rebem l´assessorament rigorós de destacats acadèmics de dret constitucional, per tant, no pretenem fer passar bou per bèstia grossa, no pretenem que sigui una excusa per a no sé què. Volem fer una llei impecable, que s´ajusti als marcs legals i que serveixi, lògicament, per consultar la gent. Ens hem d´anar acostumant a consultar la gent. Qui vulgui buscar-hi polèmica, això se´ns escapa. Però nosaltres hem de ser ambiciosos amb el que ens marca l´Estatut. La llei de consultes populars la fem per moltes raons, però les més importants és perquè, primer, és un mandat del Parlament, és a dir, hi ha hagut diverses resolucions instant a fer-ho; segon, ho marca l´Estatut, que parla per primer cop de consultes populars; i, a més, és un mandat del pla de govern que, a en iniciar la legislatura, els tres partits que formem el Govern vam acordar. Per tant, la durem a terme i segur que la podrem utilitzar.

-Segur que no anirà al Constitucional?
-Bé, això ja se´ns escapa. Si algun grup parlamentari vol portar una llei al consultiu o al constitucional, és molt lliure de fer-ho. Nosaltres intentarem no donar raons ni arguments. Volem una llei ambiciosa, potent i, com que volem que vagi endavant, no volem omplir titulars de premsa, sinó que volem fer una llei impecable per poder-la utilitzar.

www.regio7.cat - 27 de juliol 2008.