La Vall del Llobregós - Noves comarques: Alta Segarra i Segre Mitjà.

L'alcalde de Ponts alerta que la capitalitat no ha de posar traves a la creació de la nova comarca del Segre Mitjà
(Diari Segre 23-07-04)

L'alcalde de Ponts, Estanis Felip, ha alertat avui que el debat sobre la capitalitat no ha de suposar una trava perquè s'acabi constituint la comarca del Segre Mitjà després de molts anys de reivindicar aquesta nova demarcació. En principi, la nova comarca tindria Ponts com a capital, tot i que Artesa de Segre també reclama aquest reconeixement.
El conseller de Governació, Joan Carretero, ha anunciat que la nova ordenació territorial de Catalunya inclou la creació de sis noves comarques, dos de les quals afecten les terres de Lleida. Es tracta del Segre Mitjà, que dividiria l'actual Noguera i tindria Ponts com a capital, i l'Alta Segarra, amb la capital a Calaf i que acolliria municipis de les actuals comarques de la Segarra, Anoia i Bages.
L'alcalde de Ponts, Estanis Felip, assegura que ara s'obre una oportunitat que no poden desaprofitar per desavinences per la capitalitat del Segre Mitjà. Felip ha fet una crida a tots els municipis de la zona perquè "facin un esforç" i vagin "tots a una" per aconseguir la creació d'aquesta comarca natural, que és una reivindicació històrica del territori. Al seu entendre, el "problema etern" de la capitalitat ha de ser una qüestió secundària que s'ha de decidir un cop la comarca estigui reconeguda i no descarta que Ponts i Artesa de Segre puguin compartir aquest reconeixement. Per això demana que a través de diàleg es pugui arribar a un consens sobre aquesta qüestió. Si bé Felip considera que la demografia no és prou significativa com per fer decantar la balança, l'alcalde d'Artesa de Segre, Domènech París, sí que creu que el seu municipi hauria de ser capital perquè té més habitants i serveis.
Felip assegura que la zona té unes característiques geogràfiques que la converteixen un una comarca natural amb més de 10.000 habitants. Per Felip, la constitució com a nova comarca suposaria avantatges sobretot a l'hora d'atansar serveis als ciutadans. Per això aposta per elaborar un pla estratègic entre tots els ajuntaments, buscar la ubicació més adient dels serveis i fer una planificació del territori.