La vall del Llobregós

La Vall del Llobregós
(finestres)

.
.
. Finestra Primavera 2008 .
.
.
.

Volant sobre Talteüll el 25 de març 2008 (fotos de Xavi S.)
"...no eren camesllargues el que vau veure, si no cigonyes negres, en migració, d'Àfrica cap a Europa."

Bernats pescaires cap a Palouet (abril 2007)

El bosc seria molt trist, si solament cantessin els ocells, que millor ho fessin.
Rabindranath Tagore

Baztan, l'altra vall (JG)

.
.
.
.
.
.
.
.

La gebrada, a Massoteres (JG)

.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

T’has mudat i no és diumenge.

Als rasos costers de Vicfred
just on comença la plana,
hi ha una alzinera atrevida
que desafia els vents d’hivern
i suporta amb valentía
la més feixuga gebrada.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

El Llobregós
des
del
Tossal de les Mates,
al matí,
quan
el sol suau
que
es lleva damunt les boires,
fón
l'inconsistent gebre
que
encara dorm
en dur jaç
de rocs

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

el pont de passar el riu (JG)

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

Insolació a Lloberola nevat

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
De l'exposició 60 dies lluny del desert

He buscat en els teus ulls inquiets la intensa amargor d’un poble oprimit,
o la blanca pols que el vent et porta del teu país oblidat en un miratge.
Però, aguaitant-nos en un abisme, entre el meu tot i el teu no-rés,
he vist un cor d’infant que m’ha dut estimació urgent i una immensa alegría.

Des d’ara, en la teva absència, on podré mirar sinó al sud ?

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
La Segarra es meva ©

De l'audiovisual Pertinences

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
De l'audiovisual Estimuls de percepció

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
A les baumes d'aquest espès bosc, on els prodigiosos roures entrellacen les branques a l'aire,
hi viuen els furtius i silenciosos Foogs.
Aquests éssers coneixen una infinitat de secrets de la regió dels somnis....
(H.P.Lovecraft)

.
..
De l'audiovisual Territori dels Foogs

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
UN SEGON DILUVI (2)

L’enigmàtic, solitari i desventurat home, aquell desconegut individu que havia arribat durant la migdiada amb un Renault gris perla, continuava quiet al mig de la plaça del Pati amb el cap cot i els ulls clucs, profundament absort en insondables pensaments. Percebia l’aire ardent erosionant-li els pulmons en cada aspiració, i una llum encegadora que encara es despenjava del perfil fluctuant de les teulades li travessava les parpelles, anul•lant tots els colors del seu entorn. Sovint cruixien portes i bigues que es desfeien en estelles i queien fragments de façanes esmicolades. Sols les mènsules de cal Trilla es mantenien en la seva posició amenaçadora.

La xafogor era extrema. El cos d’aquell home patia una lenta i progressiva dilatació, que la dermis ja no podia contenir. Una insuportable fiblada a la ma dreta el desvetllà d’aquella letargia i l’esfereïment l’envoltà en veure com la pell se li estripava, i des dels dits de la ma dreta una escletxa resseguia braç amunt fins aturar-se vora el colze. Però no sagnava, per la densitat extrema que havien adquirit els fluids corporals. Cicatritzà en poca estona, mentre la ferida esdevenia gairebé indolora. Un alè d’aire bullent va aixecar un núvol de pols i després s’aturà sobtadament. El sol va anar perdent intensitat i el nostre home va pressentir l’arribada imminent del vespre i, amb ell, l’alleugeriment de tant perversa situació.

L’olor de terra mullada va confirmar aquell presagi, mentre arribava el soroll dels primers rams de pluja que ja mullaven el capdamunt de la plaça del Vall. Atret per l’aigua i consumint les seves darreres forces, va poder donar feixugues passes fins arribar-hi. Allà, la pluja tèbia que queia, l’alliberava dolçament d’aquella dissortada tarda mentre ell, absolutament immòbil i cara enlaire, resistia el xàfec sense adonar-se que, en poca estona, el nivell de l’aigua ja li arribava als genolls.

Llavors un llampec li va fer obrir els ulls i en abaixar molt lentament el cap, amb la darrera llum del dia va adonar-se d’aquella mar d’aigua. Va posar-se a córrer feixugament sense direcció determinada, i anant d’esme arribà a la plaça de l’Hostal, on va poder veure un automòbil que transitava perillosament. Era aquell Renault gris perla que ara enfilava el carrer de les Eres. Cridant i agitant els braços va fer senyals per aturar-lo, però el xàfec ja era eixordador i la dificultat per bellugar-se immensa. Intentà la persecució nedant, fins arribar a entreveure novament aquell automòbil que, amb l’intermitent posat, ara prenia la carretera de Biosca.

El seu esforç era en va. L’aigua gairebé ja el cobria i va haver d’aturar les braçades sobtadament quan s’adonà de la presència de desenes d’enormes bobines i palets de fusta que suraven al mig del carrer, vora el polisportiu, i li barraven el pas. Davant d’aquells obstacles, la impotència i l’esgotament van aparèixer definitivament. Inconscient, sense adonar-se d’aquella situació extrema, va arrapar-se encara al palet que balancejant damunt l’aigua, li fregava la cara. La nit va ser benigna i el nostre home es va poder ajeure somnolentment damunt d’aquella peça de fusta, en mig d’una immensa planúria d’aigua. Però ell d’això no s’en recorda.

L’endemà (o qui sap quants dies havien passat), quan apuntava la primera llum de l’alba, el van desvetllar els batecs d’ales d’uns coloms que li havien deixat excrements a la cara. Va notar la seva ma humida i freda, repenjada al terra. En girar el cap s’adonà del llim que a tot el voltant havia deixat la rovinada.

.

Publicat a la revista Llobregós Informatiu.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
EL NEN GLADIADOR DE IESSO

El gran Mercat Romà té lloc un dissabte de Juliol.
Cada any, en aquesta diada, els carrers engalanats de l’antiga ciutat de Iesso s’omplen amb les parades dels comerciants locals i dels vinguts de fora vila. Hi ha actes oficials, desfilada de comitives i la participació ciutadana amb els vestits i guarniments propis d’aquesta esplendorosa època del Imperi. Tot plegat dona color i animació festiva. Es representen diferents actes socials, els artesans ens mostren les seves habilitats, els comerciants ens ofereixen exquisits productes vinguts d’arreu, i podem contemplar la venda d’esclaus o les lluites de gladiadors. La dança de la plaça Major tanca una calurosa jornada que deixa pas a una frenètica nit de bacanal que tindrà lloc seguint l’estricta tradició romana, al lloc anomenat l’Estany.

Un dels actes amb força assitència de públic es la lluita de gladiadors.
A la plaça Major hi té lloc a mija tarda aquesta acarnissada baralla, damunt de l’ample escenari preparat al davant mateix de la portalada del temple. La plaça s’ompla novament de iessonensis i visitants, de totes les edats, disposats a presenciar aquestes baralles de guerrers i d’esclaus.
El mes ansiosos de seguida prenen lloc preferent, a primera fila. No els esgarrifaria pas gens un escatxic de sang.
El realisme de l’espectacle es reflecteix en els ferotges rostres dels gladiadors, en les seves cicatrius, en els sorollosos cops metàl•lics i en els encreuaments de les espases. L’any passat, en plena lluita, la fulla d’una de les espases es va escapar del mànec, anant a parar prop dels espectadors mes joves que seien en els laterals.

Aquest any, les lluites acarnissades van tornar amb violència renovada. I van tornar els frecs còs a còs, i els gemecs de dolor de la mija dotzena de gladiadors que anaven morint a la plaça. Probablement, als espectadors mes xics els hi costava de poder distingir els límits entre la ficció d’un espectacle de diumenge a mija tarda, i el punyent realisme que els gladiadors i gladiadores s’esforçaven en representar, mentre anaven caient ferits de mort.

L’espectacle acabava amb un combat cruent. Finalment, el darrer gladiador derrotat jeia estirat prop d’un espectador molt jove, un nen, mentre el vencedor era aclamat pel fervorós públic que omplia la plaça.

Però aquell nen encara no aplaudia. Absort pel realisme de l’espectacle, es va adonar que el lluitador que jeia estirat al terra, vora seu, i que creia ja mort, encara reviscolava de les ferides que havia rebut del seu adversari.
Així, amb el cansament per l’esforç de la lluita, el pit del gladiador abatut bategava intensament sota la cuirassa. Llavors el nen, encarant-se al vencedor, li va cridar exaltadament:
Mata’l, mata’l, que encara respira. Mata’l !!