.

Eixam
Grup nombrós d'abelles, compost d'una reina, obreres i abegots, que surt d'un rusc per construir una nova colònia.
D'un rusc poden sortir fins a tres eixams, segons la importància de les colònies. El primer eixam, o eixam primari,
és format per una reina fecundada acompanyada d'obreres de totes les edats i funcions dins el rusc. En els eixams
secundaris i terciaris la reina és sempre una reina jove no fecundada. L'època més apropiada per a la sortida de
l'eixam és la primavera, bé que poden sortir-ne també a la tardor en condicions excepcionals de gran floració tardana.
Els eixams naturals representen un perjudici per als apicultors, per tal com les colònies d'on han sortit resten molt
afeblides i la producció de mel se'n ressent. El rusc mòbil ofereix la possibilitat d'evitar aquest fenomen natural
o de provocar-lo artificialment i d'una manera controlada.

.

.

.

.

.

Argelagues a Sant Pere dels Empalous

.

.

.

.

.

.

.

.

L'argelaga (Genista scorpius) és un arbust papilionaci molt espinós, de fulles simples i
petites flors grogues agrupades en ramells. Creix en llocs secs, pedregosos i assolellats.
L'argelaga s'assembla a la ginesta però és molt més petita i punxa molt. Tradicionalment les
argelagues seques es feien servir a l'hivern el dia de la matança del porc per socarrimar
els pels de l'animal acabat de matar quan encara estava sobre el banc de ferro.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

Mangranes a posta de sol

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

PET DE LLOP

El pet de llop és un bolet blanc recobert de petites i curtes punxes còniques.
En créixer les va perdent i pren una coloració més fosca. A la maduresa forma
un recipient farcit d’espores, com una mena de bossa que agafa textura de paper
i s’esberla per la part superior, per on s'alliberaran mitjançant diferents estratègies.
Una de les més corrents és utilitzar les gotes de pluja que piquen sobre el bolet,
produint l’efecte de manxa, per fer sortir núvols d’espores. D’aquesta manera es dispersen
en el millor moment: amb humitat i sense els raigs ultraviolats del sol, que les malmetrien.

campaneta

.

.

eufòrbia

.

.

.

.

Tortuga de Florida (Trachemys scripta elegans)

Subespècie de tortuga aquàtica de la familia Emydidae, originaria del sudeste dels EEUU i el nordest de Mèxic.
S'alimenta principalment d'animals aquàtics i ocasionalment de vegetals. De sang freda, precisa prendre banys de sol. Hivernant. La seva mida habitual és d'uns 20 cm en els adults, però pot arribar fins els 30 o 40 cm. Pot viure fins a 30 anyss.
És criada en captivitat per a comercialitzar-la a nivell mundial com a animal de companyia (prohibit a Europa des de l'any 1997). En el nostre entorn és una espècie introduïda, alguns compradors les alliberen al medi natural, provocant alteracions en els ecosistemes receptors.

.

.

.

.

.

Cuca de llum

.

.

.

.

.

arrels

.

.

.

.

visons, turistes americans

.

.

.

.

Card (Dipsacus sp)

Planta bianual de llocs humits. De la família Dipsacaceae, de la que s'en coneixen més de 15 espècies.
El primer any de vida desenvolupa una gran roseta de fulles punxents.
Durant el segon any creix fins a superar 1,5 metres d'altura i del tronc en neixen les inflorescències amb l'aspecte de card.
A cada punxa del cap li correspon una flor. Les fulles de la base s'uneixen per formar un calze on s'arreplega l'aigua de pluja.
Té múltiples propietats medicinals.

.

.

.

.

.

Herbacol (Cynara cardunculus

.

Card marià (Silybum marianum)

.

.

.

Cardot gros (Onopordum acanthium)

.

.

.

.

.

.

.

lliri de riu

.

.

.

.

.

.

llangot (foto RS)

.

.

Natrix maura - serp d'aigua (foto X.S.)

.

.

Mangrana de la Costa de l'Aguda

Llit d'arestes

Onada d'espigues

Aviat

Ordi (Xavier Fabrés)

Migdiada

Gall, gallina o pollet?

14 esperant en una fulla de blat

5 per arrapar-se fort

1 i amunt

Les oques de l'Andrés

Marieta

Xarrup

-

l'espiadimonis

.

.

Em va agafar les mans
i les posà en la terra
i em cremà per un moment.
"tu vens d'ací, no pots canviar això".
Ell entenia tot el que deien els arbres,
jo només sentia vent.

Em va alçar contra el cel
per a seure'm als muscles
i esclatà la meua ment.
"jo sóc d'ací, no puc canviar això".
i vaig entendre tot el que deien els arbres
on només sentia vent.

Feliu Ventura

escorpí menjant
per X.Sunyer

.

.

Vidriol, exemplar d'uns 15 cm. Molt benefactor i indicador ecologic avançat
S'alimenta de petits cargols, llimacs i altres competidors de l'horta

.

.

L'oreneta