La Vall del Llobregós
ELS AIGUAMOLLS DE GRANOLLERS
La comarca de la Segarra és coneguda pels tòpics de sequera i
d’una comarca sense gaires recursos hídrics. Doncs la veritat,
és que la comarca té veritables sorpreses.
El darrer passat 7 de febrer de 2003, la Sra. Sara Pont, tècnica del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, i la Sra. Maria, professora Biòloga del Institut de Cervera van decidir visitar aquest curiós indret de La Segarra. Es tracta dels Aiguamolls de Granollers, situats al nucli de Granollers, municipi de Torrefeta i Florejacs. Els tècnics estan avaluant la seva possible inclusió en el inventari d’aiguamolls de Catalunya, i destinar-lo com espai a protegir.
Situats molt a prop de la petita població de Selvanera, continuem aproximadament uns 800m per la carretera de Guissona a Sanaüja., trenquem a mà esquerra per un camí durant 2km aproximadament. Tot seguit arribem al nucli habitat de Granollers, diem habitat perquè encara hi viu el matrimoni de la Ramona i el Rafel. Trenquem a mà esquerra i baixem fins al fons de la vall. En aquest indret ja podem divisar els aiguamolls, anomenats canyissars, o patamolls per la gent del país. Antigament s’explotava l’ús com a horta i molta gent del voltant hi anava a buscar aigua. Actualment els aiguamolls es molt possible que estiguin contaminats per l’excés de nitrats per l’abocament de purins. Durant l’hivern 95-96 i 96-97 els aiguamolls es van sobreeixir i van tallar la comunicació entre Granollers de Segarra i la Casa Nova (camí cap a Palou) durant més de 3 mesos. Fins i tot el Rafel ens comenta que ha vist aus de migració de gairebé un metre d’alçada i que es presentaven, a altes hores de la matinada, davant de la casa per a veure si podien omplir el pap.
Les seves característiques com a aiguamolls són excel•lents, mantenen el nivell hidric gairebé superficial durant gairebé tot l’any i recolleix les aigües de l’anomenat clot de Palou. Si no fos així ja s’hauria utilitzat com a terreny conreable. Els aiguamolls poden tenir unes 20ha de superfície aproximadament. Està ple de basses, pous i fonts que anat fent l’home al llarg dels temps per optimitzar l’ús de l’aigua. Si anem caminant a peu, cal vigilar on posem els peus, podriem caure en una inesperada trampa, d’algun pou o bassa.. Els porcs senglars i altres mamífers l’utilitzen com amagatall.
La regulació d’aquest nova zona humida situada al centre nord
de la Segarra, s’hauria de convertir en un espai a conservar i a protegir.
La utilització d’aquest espai ben adequat per aus migratòries
és un fet evident, i cal que la comarca de La Segarra aposti en aquest
sentit, la sostenibilitat del territori i la seva posterior pedagogia i us de
la zona per donar-ho a conèixer de forma controlada.
Finalment caldrà esperar quina determinació pren l’Administració
en aquest aspecte, el que si està clar que els Aiguamolls encara hi són,
i això ja és molt, tal com van les coses avui dia.
Miquel Parramon