HISTORIES DE VORA EL FOC
Mateu Solé i Casanovas ©

INTRODUCCIÓ

A la Comarca de La Segarra, territori on des de temps molt antics està afincada la meva família hi havia, com suposo també passava en molts altres llocs abans de que amb això de la modernitat ens envaïssin trastocant-ho tot els transistors i la televisió, el costum de que els avis, i sobretot les avies, per a entretenir als infants durant les llargues i fredes nits d'hivern, els recollissin al seu voltant, i asseguts a la vora del foc els expliquessin contes, rondalles i llegendes.

Recordo molt confusament al meu Avi, seixanta anys, alt, gros, panxut i bromista, quan essent jo un infant i l'únic de la casa, m'agafava i posant-se'm dret entremig de les cames, m'explicava unes histories llarguíssimes, de les que malauradament no en recordo rés, però que em tenien bocabadat i entretingut tot el vespre.
Aquesta estesa costum va donar lloc a que tot un reguitzell de contes i llegendes, basats suposo que la majoria en fets reals als que la transmissió oral a canviat i suposo que idealitzat, hagin arribat fins als nostres dies.

En aquest recull, faré un tomb pels vint-i-un Municipis que conformen la nostra comarca e intentaré explicar quelcom de cada un d'ells; algun me’n quedarà. Per endavant ja vull fer constar que ho escriuré sense fer cap mena d'investigació; tal i com arribin a les meves orelles els contes, els reflectiré en aquest llibre. Com que no em veig capaç, ni realment m'interessa buscar-me la feinada que representa l'esbrinar com eren en realitat els relats originals, intentaré, encara que sigui prenent-me alguna que altra llibertat en la seva transcripció, de fer-los el més amens possible.

Veureu que els contes estan barrejats sense respectar els temes; l'únic que he fet en transcriure’ls es agrupar els que pertanyen al mateix poble. Pel demés, tal i com han anat arribant a les meves orelles els he anat recopilant; com que tot son histories curtes suposo que aquest fet no té cap importància.
Desitjant doncs que qui llegeixi aquest recull gaudeixi tant en fer-ho com jo ho he fet en recopilar-lo i escriure'l, tanco aquesta introducció i vaig per feina.

De totes maneres no vull acabar la presentació d’aquesta petita obra sense donar les gràcies a tots aquells que m’han ajudat a fer-la; a tots aquells ara incògnits que al llarg de la meva vida m’anaren explicant les històries, a en Xavier Santesmasses que m’ha fornit les fotografies que em mancaven per acabar-la i sobretot a la meva esposa, na Ramona Prat, que ha tingut i te la santa paciència d’acompanyar-me en les meves per la comarca i es queda tantes vegades sola cosint, cuinant o veient la “tele” mentre jo al meu niu m’ho passo pipa davant l’ordinador.
Moltes gràcies a tots.

Mateu Solé i Casanovas.

Les Oluges , desembre de 2003.