HISTORIES DE VORA EL FOC
Mateu Solé i Casanovas ©
EL DIA EN QUE ELS CERVERINS VOLGUEREN SER MARINERS
Acabada la guerra de Successió (que va significar el relleu a Espanya
de la monarquia dels Austries per la dels Borbons, monarquia que a tranques
i barranques s'ha mantingut fins als nostres dies) conflicte bélic en
que els de Cervera al contrari que quasi tota la resta de Catalunya que era
partidària dels Austries varen formar en el bàndol Borbó
que en va sortir guanyador, ja que segons diuen varen arribar fins i tot a aixecar
una coronelía a favor d'aquesta facció, conta la llegenda (ja
ni tan sols m'atreveixo a anomenar-la historia) que el Rei triomfador va visitar
la llavors Vila de Cervera que va celebrar la seva visita amb grans i lluïts
actes en el seu honor.
En el curs d'una de les nombroses cerimònies que es portaren a terme.
el Rei va nomenar a Cervera Ciutat en lloc de Vila i en mostra d'agraïment
als que tan l'havien ajudat, va dir a les autoritats Cerverines que li demanessin
el que volguessin que ell els ho concediria.
I aquí segons la llegenda va començar l'embolic; diuen, i sembla
ser la versió més lògica que els cerverins varen demanar
al Rei que els permetés cobrar drets com els portuaris sobre totes les
mercaderies que passessin per les carreteres que vorejaven la flamant nova ciutat.
Aquesta és la versió més lògica; ara, la versió
divertida i que fins fa molt poc temps molestava molt que es divulgués
als veïns de Cervera diu que els Cerverins, portats per l'orgull i desitjosos
de fer veure al Rei que si l'havien ajudat en la seva guerra era perquè
els havia semblat bé, però no per l'esperança de la futura
recompensa, li demanaren al Rei un port de mar. (Analitzada la cosa fredament
i donada l'incultura de la majoria de la gent d'aquell temps, es relativament
lògic que al divulgar-se l'historia de la petició, la gent senzilla
confongués els drets portuaris demanats amb un port de mar) Figureu-vos,
un port en una ciutat a cinc o sis cents metres sobre el nivell del mar.
Com es natural, diu la llegenda, el Rei, primer es va quedar bocabadat davant
d'una petició tan insòlita, però com que no tenia un pel
de babau, haviat els va clissar i els tornà la pilota dient-los que primer
els faria una universitat, que anessin a escola i que si després d'anar-hi
encara li ho demanaven que ell els faria el port.
I aquesta és la llegenda que explica en caire de broma el perquè
Cervera és una Ciutat en lloc d'una Vila i perquè s'hi va bastir
l'universitat; l'historia real dels motius que portaren a la nova Monarquia
a fer l'universitat a Cervera tothom els sap.
Ara, lo curiós del cas es que quan jo era petit, abans de que s'edifiquessin
les cases que van des de l'actual cafè Espanya, fins a les Escoles, hi
havia al lloc un enorme mur que donava a gran altura sobre la vall del Ondara
i la "Carretera General" (actualment la carretera nacional II) del
que encara en queda un rotlle al lloc conegut com "La Pèrgola",
mur que tenia encastades a distàncies regulars unes anelles de ferro
que s'empraven per fermar-hi els animals els dies de fira; d'aquest sector de
mur tothom, cerverins incloïts en deia el "Port de Mar" i deien
en pla humorístic que les anelles hi eren posades a l'espera d'amarrar-hi
els vaixells i que perquè això fos possible només faltava
que arribés l'aigua.
Tota aquesta historia molestava del que més als cerverins patriotes,
i ens anava d'allò més bé als dels pobles veïns per
a fer-los la punyeta.
Tot això es el que es deia sobre el "Port de Mar" quan jo era
petit i anava a escola a Cervera, lloc on vaig fer i conservo molt bones amistats;
espero que el trauma ja estigui superat i si algun cerverí arriba a llegir
aquesta historia no hi vegi cap mala intenció i com jo, s'hi faci un
bon tip de riure.
NOTA DE L’AUTOR:
Tot això que he escrit fins ara sobre aquest tema es el que es deia per
la comarca en la meva joventut; el fet real (que he sabut desprès de
fer aquesta recopilació de llegendes) es que Cervera en una ocasió
va tenir port de mar; el que passa es que el “port de mar” de Cervera
era a Salou, ja que per fer front a les despeses de la universitat, el rei Felip
V va donar a aquesta els drets portuaris de la vila marinera