HISTORIES DE VORA EL FOC
Mateu Solé i Casanovas ©
Cervera, històries d'estudiants
Conten, que quan es va haver edificat l'universitat de Cervera i va començar
a funcionar com a única institució de la seva classe a Catalunya,
degut a la gran penúria que planava sobre el país, i a pesar de
ser la majoria d'ells gent de famílies principals, molts dels estudiants
que la freqüentaven anaven molt malament d'armilla, tan que quasi no podien
menjar i molt menys fer front a les despeses a les que la seva joventut els
abocava. Això feia que es tinguessin que espavilar i conseqüentment
inventessin trucs i estratagemes per a omplir la panxa i la butxaca a les costelles
dels habitants de la flamant ciutat que, essent gent de natural pacífic
i senzill, no estaven acostumats a bregar amb pilastres d'aquella espècie.
Tot seguit explicaré dos dels trucs (els únics que sé)
que segons es veu havien emprat aquells bergants per enganyar i estafar als
innocents cerverins.
EL POSAR L'OLLA GRAN DINS DE LA XICA
Diuen que una vegada en que una colla d'estudiants de Cervera passaven per una època de gran misèria, tanta que ni tan sols tenien que menjar, no se'ls va acudir altra cosa per a remeiar-se que agafar un d'ells una olla gran, amagar-la sota de la capa que solien portar els estudiants a l'Hivern, i traient el fons d'una altra de petita, posar-la a dintre de la gran, de manera que aquesta no es veiés i anar tota la colla a trobar a un botiguer de la Ciutat, preguntant-li a veure que els cobraria per omplir la petita olla de botifarres. Feren tracte i l'innocent botiguer va començar a posar dintre de la petita olla botifarres i més botifarres i l'olla no s'omplia, fins que el botiguer va cansar-se de posar-n'hi i els estudiants, dient que l'home no havia complert el tracte, se'n anaren amb les botifarres dintre de l'olla gran i sense pagar ni un sou al malaurat botiguer.
QUI NO ET CONEGUI QUE ET COMPRI
Conten, que en una altra ocasió en que també anaven curts de
diners, aprofitant que eren les Fires de Cervera, varen veure que un pagès
foraster havia comprat un ruquet molt bonic (cal dir que els ruquets d'aquesta
mena eren la felicitat de les cases de pagès d'abans; mansos i de natural
pacient, els infants hi jugaven, en portar-los a cavall feien de cames dels
padrins que ja les tenien cansades, descarregaven de pes a les mestresses quan
aquestes anaven a portar dinar a la vinya a fer herba etc.) el seguiren, i aprofitant
que el bon home va entrar en una taverna de les afores a dinar abans d'emprendre
el camí de retorn a casa seva deixant el ruquet fermat a la porta del
local, li llevaren l'albarda i el bridó i els hi posaren a sobre a un
d'ells que es va quedar esperant a que el pagès sortís de la taverna
mentre els altres s'enduien el ruquet altra vegada cap al Firal, on el tornaren
al tractant dient-li que el pagès s'havia repensat i que no el volia,
amb la qual cosa, el tractant, home honrat, els va tornar els diners que el
pagès li havia pagat per el ruquet.
Podeu figurar-vos la sorpresa del pobre pagès que en sortir de la taverna
en lloc del l'animal es trobà amb un jove fermat a l'anella on ell havia
deixat el ruquet. En estranyar-se el bon home i preguntar-li a l'estudiant que
hi feia ell en lloc del ruquet, el molt tuno li explicà amb llàgrimes
als ulls que ell havia estat un gran pecador i que Deu Nostre Senyor, en càstig
als seus nombrosos pecats, l'havia transformat en ruquet durant deu anys que
s'havien complert llavors mateix; amb la qual explicació, va convèncer
al pagès i l'home resignat, li digué que se'n anés cap
a casa seva i procurés es endavant de fer més bondat i no atraure
les ires de Deu. Així doncs, l'estudiant se'n anà més content
que unes pasqües cap a la taverna on l'esperava la resta de poques vergonyes
de la seva colla, i el pobre home enganyat, se’n tornà cap a la
fira per a veure de comprar un altre ruquet.
I heus aquí que voltant per la Fira, el pagès passa altra vegada
per la quadra del tractant que li havia venut el ruquet; el torna a veure, el
reconeix, i acostant-se-l'hi li diu a cau d'orella ¡ai desgraciat! ¿tan
aviat ja n'has fet una altra de les teves? però el que es ara a mi no
m'enganyaràs pas; qui no et conegui que et compri; i se'n anà
a corre-cuita a comprar el ruquet que necessitava a una altre tractant.