HISTORIES DE VORA EL FOC
Mateu Solé i Casanovas ©

SANT RAMON, ON LA MULA CAIGUÉ I S'AIXECÀ UN SANTUARI .

El lloc de culte més venerat de la Comarca de la Segarra es sens dubte el Santuari de Sant Ramon Nonat, aixecat a deu o onze quilometres de Cervera al costat de l'actual carretera de Calaf. El Santuari, que fou edificat per a commemorar la mort del Sant i guardar les seves despulles mes tard va donar lloc a la formació del poble del mateix nom, que va créixer a ambdós bandes de la dita carretera des del Santuari fins a arribar a confondre's amb les cases del petit llogarret de la Manresana (o "Ma Resada" com algú m'havia explicat que abans en deien).

M'he documentat una mica i resulta ser que el tal Sant Ramon, va néixer pels voltants de l'any mil dos-cents al poblet de Portell, on encara fa poc es conservava (o es conserva) una capella sobre la porta de la qual campava la inverossimil llegenda de "Ací es nat, Sant Ramon Nonat", entranya i contradictòria frase que segons es veu té la següent explicació:

Eren els pares de Sant Ramon, gent principal de la Comarca, de la nissaga o parents dels Comptes de Cardona, en aquella època de la noblesa més important de Catalunya.

La mare de Sant Ramon, en avançat estat de gestació, va morir repentinament, amb la qual cosa va donar lloc a que comences la part extraordinària de l'historia, ja que segons es veu el Compte de Cardona que caçava per les rodalies, en assabentar-se de la mort de la seva parenta va acudir a la casa i en adonar-se de lo avançada que estava la gestació de la dona morta, amb la seva daga li va obrir el ventre i va treure al nadó sa i estalvi, cosa que en aquells temps d'ignorància va ésser considerat com un miracle.

El noi, en créixer va donar continues proves de santedat i al final va ingressar en l'ordre dels Mercedaris que en aquells temps es dedicava a la redempció de captius, demanant almoines arreu i fent viatges a la costa d'Àfrica per recuperar esclaus i alliberar-los de les mans dels pirates moros i argelins.

Segons es veu, mentre es dedicava a aquesta tasca va fer Deu-n'hi-dó de miracles, el principal dels quals va succeir quan per l'ànsia de redimir més captius, es va quedar ell en penyora mentre el seu company d'ordre tornava a Catalunya a cercar mes diners per a redimir-lo i mentre aquest ho feia, les prediques i sermons del Sant varen arribar a molestar tant als moros que aquestos li varen foradar els llavis i li posaren un candau perquè no podés obrir la boca. Fins aquí i sense aprovar ni molt menys els expeditius mètodes dels moros, tot correcte; el que passà fou que els pobres moros no sabien amb qui es jugaven els diners, perquè amb candau posat i tot, els nostre heroi va continuar predicant diuen que amb veu mes clara i penetrant que mai.
Alliberat i retornat a Catalunya molt quebrantat físicament, va rebre l'ordre papal de traslladar-se a Roma, i abans de fer-ho va anar a passar uns dies amb els seus parents a Cardona on va morir.