HISTORIES DE VORA EL FOC
Mateu Solé i Casanovas ©

EL TRESOR AMAGAT DE MONTOLIU .

Diu la llegenda que les restes de l'ermita de Sant Julià, edificada en temps molt llunyans en terres de Montoliu, guarden amagat un valuós tresor; l'historia, tal i com a mi me la explicaren va anar mes o menys així:
Fa molts anys, en temps insegurs en que els lladres de Camí Ral i els bandolers assaltaven a la gent pels camins i fins i tot entraven a robar a les cases on sospitaven hi podés haver quelcom de valuós, la gent de Montoliu, temorosos de ser assaltats i robats, o fins i tot assasinats, determinaren d'ajuntar tot el que a poble hi havia de valor i anar-ho a amagar en un lloc segur per tal de posar-ho a recés dels malfactors.

Extremadament recelosos per naturalesa, no es fiaven de ningú, ni tan sols d'ells mateixos; per això determinaren de donar lo de valuós que havien recollit a un frare que vivia a l'ermita, amb l'encàrrec de que l'home Sant ho enterrés dintre o a prop de l'ermita a fi i efecte de que Sant Julià en fos custodi i fiador.
Així es suposa que ho va fer el bon frare; la gent, com que la situació no canviava, no li varen demanar mai que els tornés el que li havien encomanat, i va anar passant el temps fins que el frare es va morir sense dir a ningú on havia enterrat el tresor.
Els anys anaren passant i fins i tot el record de les riqueses enterrades ja s'havia esvaït, quan un bon dia un pastor (¿perquè serà que a les llegendes sobre fets que succeeixen al camp els aconteixements extraordinaris sempre els passen als pastors?) en anar pasturant el seu ramat prop de l'ermita es trobà al terra una moneda d'or.

En tornar l’home tot content al poble i comentar amb els veins la troballa que havia fet, el record del tresor enterrat vora l'ermita va reeixir i alguns, els més emprenedors del lloc varen intentar de trobar-lo.
Tot i que regiraren a fons els voltants de l’ermita no se'n sortiren de cap de les maneres i al final, ja desesperats, determinaren d'acudir a una Medium (a la llegenda al meu abast l'anomenen "Somnàmbula") que devia viure per les rodalies a efecte de que connectés amb l'esperit del frare difunt i aquest li digués on era enterrat el tresor.

La Medium, que els va cobrar bons diners per la feina, va entrar en "Trance", va connectar amb l'esperit del frare i un cop fet això, els va conduir a l'ermita en runes i assenyalant-los-hi un lloc determinat els digué que cavessin allí que hi trobarien el tresor.
Cavaren molt i molt fondo, i quan ja desesperaven, la Medium els digué que tenien que cavar mes de pressa, perquè ella veia el tresor que era allí dessota, però que estava lligat a una corda de la que estirava l'esperit del frare que l'havia enterrat, que se'l enduia cada vegada més cap a sota terra perquè no el podessin abastar.

També diu la llegenda que quan més engrescats estaven cavant amb totes les seves forces, va començar a sortir foc del terra socarrimant als que cavaven de manera que els frustrats cercadors de tresors sortiren corrents creient que havien topat amb una maledicció i que mai ningú podria fer-se amb el tresor ja que l'esperit del frare el vigilava i protegia.