HISTORIES DE VORA EL FOC
Mateu Solé i Casanovas ©
LA LLEGENDA COLOMBINA DE TARROJA.
La vila de Tarroja, tan propera en la distància i a l’edat mitjana
tan enfrontada amb el meu poble de Les Oluges per l’animositat que es
tenien els Sacirera senyors de Tarroja amb els Aluja, senyors del nostre Poble
de Dalt(1) s’atribueix el ser el bressol de Cristòfor Colom el
descobridor de les Amèriques; no hi entro ni en surto perquè no
tinc prou capacitat ni prou dades per opinar sobre l’assumpte; el que
si puc dir es que en el curiós afer es donen tota una sèrie de
coincidències que aparentment relacionen el que es sap de l’historia
del navegant amb Tarroja i altres llocs de les nostres contrades. Us explicaré
les que conec, la majoria basades en el que va escriure Jordi Bilbeny en el
seu magnífic llibre(2):
A.- L’almirall es deia Cristòfor Colom (Cristobal Colon pels castellans)
i de gent amb el cognom “Colom” n’hi ha o n’hi ha hagut
fins fa relativament poc temps a Tarroja i als pobles dels voltants, inclosa
Cervera.
B.- Es diu si el jove Cristòfor Colom va anar estudiar amb “el
rector de Pavía”; molta gent suposa que fou a la Pavía italiana,
però resulta que a no mes de catorze o quinze quilometres de Tarroja
hi ha un poblet vull creure que desconegut pels estudiosos de Colon anomenat
Pavia. I lo del “rector” en singular fa pensar en un poble petit,
perquè a la gran ciutat que era la Pavía Italiana d’aquella
època medieval tant “catòlica” i de tanta gent dedicada
a la religió suposo que n’hi devia haver mes d’un de rector.
A mes, i això ho he trobat en el llibre sobre la Segarra de Ricard Serra,
sembla ser que el comanador de les illes conquerides per Colom es deia Joan
Sò i a Pavia encara existeix cal Só.
C.- Sembla ser que els Reis Catòlics feren tractes amb el futur almirall
sobre el descobriment a un lloc anomenat Santa Fe; ¿era el Santa Fe campament
militar establert a les portes de Granada mentre Ses Majestats li feien “la
Pasqua” a Boabdil “El Chico” o el Santa Fe poble de l’actual
municipi de Les Oluges?.
D.- Es diu que un dels patges que acompanyaren a Cristòfol Colom ja
almirall i home poderós en algun dels viatges posteriors al descobriment
es deia Vargas; Segons sembla, Vargas es una castellanització del català
Bargués; doncs bé, de cases i persones amb aquest cognom n’hi
ha abastament, quasi diria que a cada poble de la nostra contrada.
E.- Una altra coincidència curiosa es que la família Bobadilla,
un dels membres de la qual va ser l’encarregat de portar a l’Almirall
presoner des d’Amèrica quan va caure en desgracia amb els Reis
Catòlics tenia propietats per la comarca; Sembla ser que acabada la Guerra
de la Generalitat contra el rei Joan II pare de Ferran el “Catòlic”
època en que aquest, ja lloctinent del seu Pare va tenir “frontera”
a Cervera durant un parell d’anys(3) un capità Rodrigo de Bobadilla
fou afavorit amb el senyoriu de Concabella en pagament pels seus serveis i (no
se en quina
data) un altre Bobadilla fou carlá de Montfalcó Murallat.
F.- Vora Montfalcó Murallat, entremig del puig on està edificat
aquest i els plans de Vergós Guerrejat i ha un petit tossalet; Podeu
pensar en la meva sorpresa quan una vegada, parlant amb una anciana veïna
del poble aquesta em va dir que al tossalet l’anomenaven “de sempre”
“El Palenc”(4); com es lògic, la bona dona no em va saber
dir de que li venia el nom estrany a la muntanyeta. Ara recopilem: si a mes
de totes les altres casualitats que he citat fins ara hi afegim que un Bobadilla
senyorejava Concabella en temps del Rei Catòlic, si almenys un Bobadilla
va anar (o almenys tornar) d’Amèrica amb Colom, si encara un altre
Bobadilla fou carlá de Montfalcó en una època indeterminada
i si el “Palenc” del tossalet es el “Palenque” d’una
de les antigues ciutats dels indis Mayas de la Amèrica Central, tot plegat
ja es molta casualitat i la cosa fa pensar una mica ¿no?.
I vull acabar citant una altra informació que proporciona l’erudit llibre d’en Bilbeny encara que aquesta vegada la cosa ja se’m fa de mes mal creure; Segons ell, aquell “Juan Sebastián Elcano” que fou el primer en donar la volta al mon en realitat es deia Joan Sacirera i era natural del poble del Canós. Potser si que ho fos, encara que personalment m’estranya d’allò mes que a l’edat mitjana la gent d’una comarca tan allunyada del mar com es La Segarra tingués aquesta aparent gran afecció per les aventures marineres.
(1).- Segons diu l’historia anaven tan a males els Sacirera i els Oluja que després de vessar-se bastant sang,(4) fins i tot el rei Martí l’Humà va tenir que intervenir personalment per posar pau entre les dues famílies enfrontades.
(2).- Jordi Bilbeny va escriure el llibre “Brevissima relació de la destrucció de l’historia” de la col•lecció “Memòria històrica”. Qui vulgui saber quelcom sobre el lloc d’origen de l’almirall Colom farà be en consultar-lo.
(3).- Per cert que es diu si Ferran, el futur rei Catòlic tot i els maldecaps que li donava la guerra contra els nobles revoltats encara va tenir temps d’arribar-se fins a Ivorra i fer-li un nen a una senyora despistada que voltava per allí.
(4).- Diu l’historia que en una ocasió, Bord i Dalmauet Sacirera,
a cavall i armats amb llances varen perseguir per dintre Cervera a un Aluja
i un parell de partidaris seus; els acorralaren i els “nafraren”,
tant, que un dels del bàndol Aluja va morir de les ferides.