HISTORIES DE VORA EL FOC
Mateu Solé i Casanovas ©
IVORRA, ON EL VI ES TORNÀ SANG
A un quilòmetre aproximadament del poble d'Ivorra, s'aixeca el Santuari
fundat l'any 1782 sota l'invocació de Santa Maria, al que tothom de la
comarca coneix amb el renom de "Santuari del Cabell".
La fundació d'aquest Santuari té un motiu per demés curiós
(els catòlics creients diuen que miraculós) que ve de molt de
temps endarrera i que tot seguit provaré d'explicar-vos.
Conten que al segle onzè, el capellà d'Ivorra anomenat Bernat
Oliver, home al que vull creure pragmàtic i de seny clar i per lo tant
poc donat a creure en misteris, cosa per demés fora de lo normal en aquells
temps tan donats a supersticions i creences entranyes, tot dient Missa i després
de feta la Consagració, no va poder evitar de dubtar de que el pa i el
vi que tenia al seu davant sobre de l'Altar, s'haguessin transmutat en la vertadera
Sang i el Cos de Crist. I jo, agnòstic com soc, no puc deixar de pensar
que Deu, en aquells temps es devia cuidar més del seu remat que avui
dia, perquè immediatament es va produir el miracle.
Tan bon punt va haver formulat el rector mentalment el seu dubte, la sang en
que s'havia transformat el vi va començar a créixer dintre del
Calze fins que va sobreeixir, vessant-se sobre de l'Altar, mullant els corporals
i tot el que hi havia a sobre i arribant fins al terra de l'Església
amb gran sorpresa i no menys astorament de la gent que oïa Missa en aquells
moments i dels que anaven acudint a l'Església atrets pel soroll que
feien les campanes que es posaren a repicar soles.
Aquest fet, per demés extraordinari, va ésser declarat miracle
pel Papa Sergi IV qui va concedir indulgències i privilegis als confrares
de Santa Maria d'Ivorra.
Segons diuen, el reliquiari de l'Església conté a més
del Corporal i unes estopes ensangonades, les següents relíquies
regalades a la Parròquia d'Ivorra pel Papa Eugeni IV:
Una Santa Espina, un tros de pedra procedent del Sepulcre de Santa Maria, un
tros de pell de la barba de Sant Pere, un ós del dit de Sant Andreu,
un tros de pedra transparent de la "Porta Aúrea", un tros de
la roba de Jesús, un tros de l'anell de Santa Caterina, part dels ossos
de Sant Ignasi i Sant Protasi, un os del dit de Santa Bàrbara, un tros
de pedra procedent del "Sant Sepulcre" i un "Lignum Crucis"
a més de la relíquia que dona el renom popular a l'Església;
un cabell de la Mare de Deu.
La tradició popular diu que, qui patint de la vista va a Ivorra i pot
veure el cabell de la Mare de Deu, es cura de les seves dolences. Encara que
jo que per natural soc poc donat a creure en miracles, penso que si el malalt
dels ulls que va al Santuari a veure el cabell el veu, no deu estar massa malament
de la vista.
Ivorra celebra dues festes a l'any per donar culte a les relíquies; l'una
el diumenge de Passió i l'altra el dia deu d'Agost.