HISTORIES DE VORA EL FOC
Mateu Solé i Casanovas ©
LA "FANTASMA" DE FLOREJACS
Conten que fa molt de temps, allà per la nebulosa edat mitjana senyorejava el castell de Florejacs una molt bella dama, elegant, intel•ligent i culta que tenia això si un diguem-ne defecte, capital. El tal defecte no era altre que una afecció desmesurada per la companyia intima de cavallers, trobadors, soldats i altres personatges del sexe masculí; el que sembla ser tenia també la referida senyora era una gran inconstància i volubilitat a l'hora de mantenir les relacions establertes amb els seus múltiples amants cosa que per qüestions de gelosies i demés li proporcionava bastants maldecaps. ¿Sabeu com sembla ser que va solucionar la dama agobiada per tantes preocupacions el prou difícil problema? Doncs diuen si es va acostumar a quan volia canviar d'amant prèviament fer desaparèixer l'anterior per l'expeditiu sistema d'assassinar-lo tot donant-li romànticament a olorar una flor emmetzinada.
Segons diu la llegenda, la dama, en veure que el sistema funcionava bé,
va posar en practica diverses vegades tan dràstica manera de treure's
del davant els amants que li feien nosa; tant s'hi va afeccionar i ho va repetir
tant que al final el rumor de les seves trafiques d'amor i crims va arribar
a oïdes del Rei de turno, i com que eren uns temps en que tothom anava
al bulto aquest, "ni corto ni perezoso" va enviar gent a Florejacs
amb l'ordre de que com a càstig per les seves malifetes li afaitessin
el cap a ran de coll a la senyora del castell.
Sembla ser que l'ordre reial fou acomplerta i la senyora decapitada; A conseqüència
d'això, i no diré que encara avui, però si que no fa pas
massa temps pels pobles de la Segarra, durant les llargues i fredes nits d'hivern
mentre fora bufava la gelada tramuntana i les famílies desprès
de sopar s'arreplegaven a la vora del foc a la recerca de calor, les padrines
amb aire de misteri xiuxiuejaven a les orelles dels infants que per les estances
del castell de Florejacs algú havia vist passejar "la" fantasma
de la dama sense cap portant a la ma dreta la flor emmetzinada.