Homes i llops
Recerca i altres vivències
El llibre
ISBN 84-609-3375-X
Homes i llops inclou el treball de recerca dut a terme per tal de recollir
tota mena d’informació referent a la memòria històrica
del llop, en el marc de la comarca de la Segarra i alhora endinsant-se també
en el Solsonès, l’Alta Anoia, el Segre Mitjà o la Baixa
Segarra. Episodis, relats, topònims i estris que ens parlen de l’antiga
presència d’aquests animals a les nostres comarques, ara que es
fa evident el seu retorn a Catalunya.
Però durant la recerca, tot enraonant amb la gent gran de pobles i masies,
les converses derivaven sovint cap a altres temes. Sorgien records, costums
i vivències que ens mostren el tarannà i les arrels de la gent
d’aquestes comarques.
Josep Mª Santesmasses Palou, l’autor de Torà establert a
Guissona, compagina la seva experiència fotogràfica amb el redescobriment
dels racons d’aquest territori. En aquest sentit, va col•laborar
en la publicació de la Història Gràfica de la Segarra i
és impulsor del lloc www.llobregos.net
Introducció del llibre (format pdf)
Programa de presentació del
llibre a Guissona el 28 de desembre 2004 (pdf)
Fotografies dels actes de presentació:
Guissona. Públic (foto de Mateu Solé)
Guissona: Taula (foto de Mateu Solé)
Cervera
Cervera
Palouet. Introducció de Josep Arasa
Palouet. Grup
Pujalt (Fira de la Transhumància)
Torà
Massoteres (Correllengua 2005)
Sanaüja (Festa Major 2005)
Recull de premsa:
Pana a Servera...goitar lo èmeil
(pdf)
El Violí que foragità la fera Suplement
Urgell-Segarra - 31 desembre 2004
Coses de la Segarra Setmanari La Veu
de la Segarra
Llops Diari Avui -Opinió- 01
febrer 2005 (pdf)
Llops de llibre Setmanari Presència
- 18 febrer 2005 (pdf)
Homes i llops La Veu de la Segarra -
18 febrer 2005
Entrevista Revista Llobregós Informatiu nº11 - Abril-Maig 2005
(pdf)
El Medi Ambient, de TV3
Ressenya del llibre al programa del 18 de novembre 2005:
Programa Trébede, de Radio3 (RNE) del dia 5 d'abril
de 2007:
Fotos de la impressió del llibre:
Podeu trobar el llibre a totes les biblioteques
públiques de la comarca, col.legis i instituts.
On comprar el llibre:
Llibreries de la comarca, i de Solsona, Calaf, Ponts i Tàrrega.
a Lleida ciutat: LLIBRERIA CASELLES
carrer Major,46 - Telef 973 24 23 46
llop Bris, Centro de Naturaleza Cañada Real ©
***
Oració de protecció dels pastors
En nom de Déu i la Mare de Déu
que trentra tres siguin els àngels acompanyants meus,
que ni jo ni el ramat sigui mort ni prés
ni de cap mala nova escomés.
Cans i llops les dents serrades,
lladres i traidors les mans lligades.
Que la capa de Déu sigui protector meu,
junt amb el de la seva mare la Verge Maria
que em sigui d’acompanyant i la meva guia.
Recollida a la Fira de la Transhumància de Pujalt, el dia 29 de maig del 2005,
de boca de l’Ernest Sitges, pastor de la Pobla de Lillet, lluitador constant
per la preservació de la transhumància i de l'ofici de pastor en la seva forma
més tradicional.
M’explicava el propi Ernest que aquesta oració l’havia après
del Pep de l’Hospitalet (veinat del Berguedà), que feia de curandero (curava
el mal de ventre de les mules des de casa seva estant).
***
Els primers indicis apunten que el llop vist a Riu de Cerdanya podria ser ibèric
Aquest fet que podria semblar intranscendent estableix un nou ventall de possibilitats sobre
el progressiu reestabliment d´aquest mamífer a la Cerdanya i el Pirineu català en general.
L´exemplar que el departament de Medi Ambient va detectar el 2004 provenia dels Alps italians
i era de l´espècie europea (lupus). Va arribar al Parc Natural del Cadí Moixeró a través dels
Alps marins de França. Els avistaments que s´han fet des de llavors han anat alimentant la
teoria que els sis exemplars que han anat apareixent en aquest temps provenien d´Itàlia. Això
és així perquè tan sols l´anàlisi genètic fet a través de mostres preses a l´animal poden
detectar al 100% la subespècie de que es tracta. Hi ha però un element que generalment es
compleix en l´aparença dels llops i que ara ha obert la possibilitat que hi hagi llops
ibèrics al Cadí. Es tracta d´unes marques negres que s´estenen per les potes davanteres
dels animals fins a l´espatlla.
El veí de Riu de Cerdanya i l´agent rural, Esteve Marginet i Josep Bosom, que el van estar
observant fa dues setmanes van coincidir a identificar aquestes taques fosques a les potes
com un dels primers elements que els va permetre establir que era un llop i no pas un gos.
D´aquesta manera, i sense que sigui encara una certesa total, l´exemplar que ara hi ha al
Cadí tindria molts números de ser un llop ibèric. Alguns biòlegs consultats han apuntat que
si bé es poden tenir esperances que ho sigui en base a la regla general, cal mantenir encara
la prudència perquè s´han donat casos de llops ibèrics que no tenen les taques i d´exemplars
italians que sí que en tenen.
La importància del fet que es tractés d´un llop ibèric radica en que de ser així s´evidenciaria
que l´animal ha pogut establir un corredor habitable des de les zones del Cantàbric o la Serra
de Culebra, a Castella i Lleó, on ara per ara hi ha les principals poblacions de llop ibèric
de la península. Aquest fet posaria de manifest les possibilitats reals de l´animal de
repoblar unes zones que ja havia habitat.
(07-05-2008 regio7.cat)
Medi Ambient diagnostica que els llops estan en fase de tempteig per quedar-se
El llop està a Catalunya en una fase de tempteig del terreny, segons ha reconegut el departament
de Medi Ambient de la Generalitat. El cap del servei de Protecció de Fauna i màxim responsable del
grup de seguiment del llop, Jordi Ruiz, ha explicat a Regió7 que, efectivament, es pot considerar
que l´animal s´està escampant des d´Itàlia i França cap al Pirineu català.
Totes les mostres i evidències que han recollit els agents que fan el seguiment de l´animal porten
a la conclusió que el llop està seguint un procés que Ruiz ha qualificat d´«arribada» i que si culmina
amb èxit per a l´animal comportaria al final el seu establiment definitiu. Per això, però, l´animal
ha de copsar durant uns anys que el Pirineu català és una zona segura i amb les condicions d´hàbitat
que necessita. Ruiz ha explicat que actualment el departament té identificats genèticament quatre
individus que amb una certa estabilitat habiten les muntanyes de la Cerdanya, l´alt Berguedà i el
Ripollès. Són quatre mascles, fet que confirma que l´espècie està en fase d´expansió. En aquest
sentit, Jordi Ruiz ha explicat que els primers animals que exploren els nous territoris de la
possible expansió són els mascles. En una segona etapa són les femelles les que també l´ocupen,
i quan l´espècie es comença a reproduir en una zona és quan es pot considerar més avançada la
fase de repoblació. Ruiz ha argumentat que el procés d´«arribada» del llop és lent, de moment
es tracta de poblacions satèl·lit provinents d´Itàlia que, doncs, han de travessar grans zones
de muntanya on no hi ha llops. No obstant això, el cap de Fauna ha explicat que és més fàcil que
vinguin exemplars de la subespècie francoitaliana perquè en aquests dos països el llop és protegit
per la llei, mentre que al País Basc,Navarra i l´Aragó, els boscos dels quals hauria de travessar
el llop ibèric per arribar a Catalunya, és una espècie cinegètica i, per tant, sotmesa a la
pressió dels caçadors.
Tot i així, Ruiz no descarta que puguin arribar llops ibèrics al Pirineu, però considera que podria
ser més fàcil que ho fessin a les muntanyes de Castelló o Tarragona provinents de la península.
Un dels problemes que pot tenir el llop per establir-se definitivament al Pirineu és que el fet que
n´hi hagi pocs exemplars –alguns dels que han observat les autoritats franceses són els mateixos
que han detectat els agents catalans–, que pot provocar problemes de consanguinitat a l´hora de
reproduir-se.
Ruiz ha confirmat que el departament ja té les mostres del llop observat últimament a Riu de
Cerdanya i ha explicat que en els pròxims mesos les anàlisis diran si és un exemplar nou i si
es tracta d´un altre llop de la subespècie francoitaliana.
Benefici per a tots
Jordi Ruiz ha afirmat que de la mateixa manera que passa a la serra de la Culebra de Zamora
o en parcs naturals d´Itàlia, a França i als Estats Units, el Pirineu es podria beneficiar
d´una oferta turística temàtica centrada en el llop. Perquè això sigui possible, però, primer
cal que l´adminsitració i els ramaders estableixin un acord total sobre la gestió dels ramats
i la compensació dels possibles danys. En aquest sentit, Ruiz ha remarcat que «en els últims
tres anys hem intentat millorar molt la relació amb els ramaders. Hem de pensar en els
ramaders, perquè el que no pot ser és que hi surti guanyant el turisme i perjudiquem els
ramaders. Hi han de guanyar tots». Des del 2007 un decret estableix les compensacions
en cas d´atacs als ramats.
Per tal d´aplicar el règim de compensacions al sector ramader, el departament organitza
periòdicament reunions al territori amb els mateixos ramaders. Les compensacions es paguen
amb un temps màxim de dos mesos, segons estableix el decret. Per això, Ruiz ha opinat que
«la conflictivitat que hi va haver a l´inici amb ramaders sobretot de l´alt Berguedà ara
la tenim molt resolta». L´alt càrrec de la Generalitat creu que la conscienciació global
dels beneficis del retorn del llop està en una fase «avançada».
(09-05-2008 regio7.cat)
Contacte e-mail: llobregos@llobregos.net
