Homes i llops
Recerca i altres vivències
El llibre
ISBN 84-609-3375-X
Homes i llops inclou el treball de recerca dut a terme per tal de recollir
tota mena d’informació referent a la memòria històrica
del llop, en el marc de la comarca de la Segarra i alhora endinsant-se també
en el Solsonès, l’Alta Anoia, el Segre Mitjà o la Baixa
Segarra. Episodis, relats, topònims i estris que ens parlen de l’antiga
presència d’aquests animals a les nostres comarques, ara que es
fa evident el seu retorn a Catalunya.
Però durant la recerca, tot enraonant amb la gent gran de pobles i masies,
les converses derivaven sovint cap a altres temes. Sorgien records, costums
i vivències que ens mostren el tarannà i les arrels de la gent
d’aquestes comarques.
Josep Mª Santesmasses Palou, l’autor de Torà establert a
Guissona, compagina la seva experiència fotogràfica amb el redescobriment
dels racons d’aquest territori. En aquest sentit, va col•laborar
en la publicació de la Història Gràfica de la Segarra i
és impulsor del lloc www.llobregos.net
Introducció del llibre (format pdf)
Programa de presentació del
llibre a Guissona el 28 de desembre 2004 (pdf)
Fotografies dels actes de presentació:
Guissona. Públic (foto de Mateu Solé)
Guissona: Taula (foto de Mateu Solé)
Cervera
Cervera
Palouet. Introducció de Josep Arasa
Palouet. Grup
Pujalt (Fira de la Transhumància)
Torà
Massoteres (Correllengua 2005)
Sanaüja (Festa Major 2005)
Recull de premsa:
Pana a Servera...goitar lo èmeil
(pdf)
El Violí que foragità la fera Suplement
Urgell-Segarra - 31 desembre 2004
Coses de la Segarra Setmanari La Veu
de la Segarra
Llops Diari Avui -Opinió- 01
febrer 2005 (pdf)
Llops de llibre Setmanari Presència
- 18 febrer 2005 (pdf)
Homes i llops La Veu de la Segarra -
18 febrer 2005
Entrevista Revista Llobregós Informatiu nº11 - Abril-Maig 2005
(pdf)
El Medi Ambient, de TV3
Ressenya del llibre al programa del 18 de novembre 2005:
Programa Trébede, de Radio3 (RNE) del dia 5 d'abril
de 2007:
Vivències:
de Mas de Bondia a Torà
Mas de Bondia és un vila closa d’origen medieval del sud de
la Segarra. La seva disposició allargassada
la formen dues fileres de cases separades per un únic carrer i amb la porta
d’accés per la part de llevant.
Fundat cap al segle XII, conserva les estructures que corresponen al segle XVI.
.
.
.
Relat de l'Isidre Gabarró Gabarró
"Ara fa cent anys, el capellà que hi havia a Mas de Bondia, mossèn Anton, havia
comprat una petita propietat amb oliveres que conreava el padrí de l'Isidre
i produïa l'oli que anualment comsumia el mossèn.
Al cap d'uns anys mossèn Anton va marxar destinat a la parròquia de Torà. El
padrí de l'Isidre va continuar menant les oliveres del mossèn i també procurava
fer-li arribar l'oli tal com li havia encomanant mossèn Anton.
Així, quan havien passat les fredors més fortes i el dia es començava a allargar,
el padrí de l'Isidre guarnia l'animal amb l'albarda i la sàrria, carregava cinquanta
o setanta litres d'oli i marxava, encara fosc, passant per Granyena, Cervera
i Sant Ramon fins arribar a Torà.
A les dotze del migdia (hora vella) ja solia ser a la rectoria, on dinava i
feia estada fins l'endemà, que tornava a desfer el camí fins a Mas de Bondia.
Aquest recorregut, tot transportant l'oli, el realitzava any rera any, fins
que va arribar l'hora en què el padrí es va fer més gran i ja va manar al seu
fill (el pare de l'Isidre) que ho havia de fer ell.
El fill mai no havia fet aquest recorregut, i com que no coneixia els camins
per on havia de passar i els trencants que havia d'agafar, li va semblar que
no se'n podria sortir d'arribar a Torà. El seu pare li va dir que no s'atabalés,
que comencés a fer camí i que es deixés guiar pel animal, perquè aquest
ja el duria amb certesa fins al seu destí.
I així va ser com el pare de l'Isidre va fer el seu primer viatge per portar
l'oli a mossèn Anton. Sortint de Mas de Bondia, l'animal va travessar la Segarra
i no es va aturar fins que va ser davant mateix de la rectoria de Torà."
(Extret del llibre "Homes i llops")
.
.
.
Fotos de la impressió del llibre:
Podeu trobar el llibre a totes les biblioteques
públiques de la comarca, col.legis i instituts.
Podeu comprar el llibre a les llibreries de la comarca o demanar-lo per e-mail
llop Bris, Centro de Naturaleza Cañada Real ©
***
Oració de protecció dels pastors
En nom de Déu i la Mare de Déu
que trentra tres siguin els àngels acompanyants meus,
que ni jo ni el ramat sigui mort ni prés
ni de cap mala nova escomés.
Cans i llops les dents serrades,
lladres i traidors les mans lligades.
Que la capa de Déu sigui protector meu,
junt amb el de la seva mare la Verge Maria
que em sigui d’acompanyant i la meva guia.
Recollida a la Fira de la Transhumància de Pujalt, el dia 29 de maig del 2005,
de boca de l’Ernest Sitges, pastor de la Pobla de Lillet, lluitador constant
per la preservació de la transhumància i de l'ofici de pastor en la seva forma
més tradicional.
M’explicava el propi Ernest que aquesta oració l’havia après
del Pep de l’Hospitalet (veinat del Berguedà), que feia de curandero (curava
el mal de ventre de les mules des de casa seva estant).
***
Els primers indicis apunten que el llop vist a Riu de Cerdanya podria ser ibèric
Aquest fet que podria semblar intranscendent estableix un nou ventall de possibilitats sobre
el progressiu reestabliment d´aquest mamífer a la Cerdanya i el Pirineu català en general.
L´exemplar que el departament de Medi Ambient va detectar el 2004 provenia dels Alps italians
i era de l´espècie europea (lupus). Va arribar al Parc Natural del Cadí Moixeró a través dels
Alps marins de França. Els avistaments que s´han fet des de llavors han anat alimentant la
teoria que els sis exemplars que han anat apareixent en aquest temps provenien d´Itàlia. Això
és així perquè tan sols l´anàlisi genètic fet a través de mostres preses a l´animal poden
detectar al 100% la subespècie de que es tracta. Hi ha però un element que generalment es
compleix en l´aparença dels llops i que ara ha obert la possibilitat que hi hagi llops
ibèrics al Cadí. Es tracta d´unes marques negres que s´estenen per les potes davanteres
dels animals fins a l´espatlla.
El veí de Riu de Cerdanya i l´agent rural, Esteve Marginet i Josep Bosom, que el van estar
observant fa dues setmanes van coincidir a identificar aquestes taques fosques a les potes
com un dels primers elements que els va permetre establir que era un llop i no pas un gos.
D´aquesta manera, i sense que sigui encara una certesa total, l´exemplar que ara hi ha al
Cadí tindria molts números de ser un llop ibèric. Alguns biòlegs consultats han apuntat que
si bé es poden tenir esperances que ho sigui en base a la regla general, cal mantenir encara
la prudència perquè s´han donat casos de llops ibèrics que no tenen les taques i d´exemplars
italians que sí que en tenen.
La importància del fet que es tractés d´un llop ibèric radica en que de ser així s´evidenciaria
que l´animal ha pogut establir un corredor habitable des de les zones del Cantàbric o la Serra
de Culebra, a Castella i Lleó, on ara per ara hi ha les principals poblacions de llop ibèric
de la península. Aquest fet posaria de manifest les possibilitats reals de l´animal de
repoblar unes zones que ja havia habitat.
(07-05-2008 regio7.cat)
Medi Ambient diagnostica que els llops estan en fase de tempteig per quedar-se
El llop està a Catalunya en una fase de tempteig del terreny, segons ha reconegut el departament
de Medi Ambient de la Generalitat. El cap del servei de Protecció de Fauna i màxim responsable del
grup de seguiment del llop, Jordi Ruiz, ha explicat a Regió7 que, efectivament, es pot considerar
que l´animal s´està escampant des d´Itàlia i França cap al Pirineu català.
Totes les mostres i evidències que han recollit els agents que fan el seguiment de l´animal porten
a la conclusió que el llop està seguint un procés que Ruiz ha qualificat d´«arribada» i que si culmina
amb èxit per a l´animal comportaria al final el seu establiment definitiu. Per això, però, l´animal
ha de copsar durant uns anys que el Pirineu català és una zona segura i amb les condicions d´hàbitat
que necessita. Ruiz ha explicat que actualment el departament té identificats genèticament quatre
individus que amb una certa estabilitat habiten les muntanyes de la Cerdanya, l´alt Berguedà i el
Ripollès. Són quatre mascles, fet que confirma que l´espècie està en fase d´expansió. En aquest
sentit, Jordi Ruiz ha explicat que els primers animals que exploren els nous territoris de la
possible expansió són els mascles. En una segona etapa són les femelles les que també l´ocupen,
i quan l´espècie es comença a reproduir en una zona és quan es pot considerar més avançada la
fase de repoblació. Ruiz ha argumentat que el procés d´«arribada» del llop és lent, de moment
es tracta de poblacions satèl·lit provinents d´Itàlia que, doncs, han de travessar grans zones
de muntanya on no hi ha llops. No obstant això, el cap de Fauna ha explicat que és més fàcil que
vinguin exemplars de la subespècie francoitaliana perquè en aquests dos països el llop és protegit
per la llei, mentre que al País Basc,Navarra i l´Aragó, els boscos dels quals hauria de travessar
el llop ibèric per arribar a Catalunya, és una espècie cinegètica i, per tant, sotmesa a la
pressió dels caçadors.
Tot i així, Ruiz no descarta que puguin arribar llops ibèrics al Pirineu, però considera que podria
ser més fàcil que ho fessin a les muntanyes de Castelló o Tarragona provinents de la península.
Un dels problemes que pot tenir el llop per establir-se definitivament al Pirineu és que el fet que
n´hi hagi pocs exemplars –alguns dels que han observat les autoritats franceses són els mateixos
que han detectat els agents catalans–, que pot provocar problemes de consanguinitat a l´hora de
reproduir-se.
Ruiz ha confirmat que el departament ja té les mostres del llop observat últimament a Riu de
Cerdanya i ha explicat que en els pròxims mesos les anàlisis diran si és un exemplar nou i si
es tracta d´un altre llop de la subespècie francoitaliana.
Benefici per a tots
Jordi Ruiz ha afirmat que de la mateixa manera que passa a la serra de la Culebra de Zamora
o en parcs naturals d´Itàlia, a França i als Estats Units, el Pirineu es podria beneficiar
d´una oferta turística temàtica centrada en el llop. Perquè això sigui possible, però, primer
cal que l´adminsitració i els ramaders estableixin un acord total sobre la gestió dels ramats
i la compensació dels possibles danys. En aquest sentit, Ruiz ha remarcat que «en els últims
tres anys hem intentat millorar molt la relació amb els ramaders. Hem de pensar en els
ramaders, perquè el que no pot ser és que hi surti guanyant el turisme i perjudiquem els
ramaders. Hi han de guanyar tots». Des del 2007 un decret estableix les compensacions
en cas d´atacs als ramats.
Per tal d´aplicar el règim de compensacions al sector ramader, el departament organitza
periòdicament reunions al territori amb els mateixos ramaders. Les compensacions es paguen
amb un temps màxim de dos mesos, segons estableix el decret. Per això, Ruiz ha opinat que
«la conflictivitat que hi va haver a l´inici amb ramaders sobretot de l´alt Berguedà ara
la tenim molt resolta». L´alt càrrec de la Generalitat creu que la conscienciació global
dels beneficis del retorn del llop està en una fase «avançada».
(09-05-2008 regio7.cat)
Localitzen la primera lloba a Catalunya en 80 anys
Anàlisis genètiques demostren l'arribada d'una primera femella al
Cadí-Moixeró
La recuperació del llop al Pirineu -amb exemplars mascles- va ser confirmada l'any 2004.
Tècnics del departament de Medi Ambient han confirmat per primera vegada en
80 anys la presència d'una lloba a Catalunya. El llop (Canis lupus) es va
donar per extingit a Catalunya el 1929 amb la captura d'un últim exemplar a
Horta de Sant Joan. A principis d'aquest segle es van tornar a trobar
indicis de la presència d'aquesta espècie emblemàtica al Pirineu i el 2004
la Generalitat va confirmar-ne l'existència. Després es va descobrir que
procedien de les serralades de Madres (França) i dels Apenins (Itàlia).
Ara les anàlisis genètiques de les mostres d'excrements i pèl dels llops
recollides el 2008 confirmen la presència de sis llops, un dels quals era
una femella. En concret, la lloba va ser detectada al Parc Natural del
Cadí-Moixeró i, de moment, es desconeix si es tracta de la mateixa femella
detectada a França anys enrere. Els tècnics no han trobat fins ara cap
indici de reproducció i no es descarta que la femella sigui un exemplar
jove.
Les dades acumulades fins ara indiquen que la població de llops identificats
al Pirineu i el Prepirineu català és molt petita (en total, 11 exemplars
diferents) i està formada per animals que es desplacen al nord i el sud de
la serralada.
Tímida consolidació
Els anys 2007 i 2008 es van detectar tres exemplars repetits, un detall que
podria indicar que la recuperació del llop a Catalunya comença tímidament a
ser una realitat. Les mostres i el balanç del 2009 encara estan pendents de
confirmació.
Durant els últims 10 anys s'han fet 18 observacions segures de llops a
Catalunya, 17 de les quals van ser al Cadí i serres contigües (a la
Cerdanya, l'Alt Urgell, el Berguedà i el Solsonès). L'any 2008 es va
confirmar per primera vegada la presència de dos exemplars que anaven junts
a l'alt Ripollès.
Des del 2004, la Generalitat porta a terme campanyes de seguiment de
l'espècie i, de forma paral·lela, programes d'ajut i suport als ramaders que
puguin resultar afectats per l'acció dels animals.
El 2008 es van atribuir als llops cinc incidències amb ramats, amb un balanç
de 8 caps de bestiar morts i 7 de desapareguts; i el 2009 es van comprovar
dos atacs de llops, amb 3 caps de bestiar morts (unes xifres insignificants
si es comparen amb els atacs de gossos assilvestrats als ramats). Medi
Ambient assegura que en tots els casos d'incidents amb llops, els ramaders
afectats reben assistència i es poden acollir a les compensacions
establertes.
(03-03-2010 Avui.cat)
Contacte e-mail: llobregos@llobregos.net
