HOMES I LLOPS
Recomanat per la llibretera de Guissona, vaig cabussar-me en “Homes i llops” un llibre de recent aparició, escrit per en Josep M. Santesmasses i Palou, el segarrenc de Torà, resident a Guissona, conegut pel seu treball fotogràfic i pel seu amor al territori.
Homes i llops és un dietari narratiu de caminades, entrevistes, llegendes, costums i records a l’entorn de la figura del llop a la Segarra històrica. La recerca la va fer entre setembre de 2003 i febrer de 2004, i correspon a una iniciativa del Sr. Albert Manent, amb la finalitat de recollir tota mena d’informació relacionada amb la memòria històrica del llop.
El llop és un carnívor amb mala fama. No és cert que el llop sigui perillós en l’extrem en què se’l mostra. Aquest feréstec animal, per naturalesa fuig de la presència humana i podria haver atacat a l’home solament en situacions molt extremes. Rarament s’han donat casos de victimes originades pels llops. “El llop, explica en Santesmasses, és un intel•ligent competidor dels interessos humans, i aquest fet ha generat amb els anys una malfiança popular que el presenta, encara avui, com la bèstia salvatge més temuda”. La major part del bestiar atacat per animals a Catalunya no és caçat per llops i óssos, sinó per gossos salvatges.
Al llop li han posat paranys, del que el llibre en mostra un bon grapat de fotografiats, i l’han estigmatitzat fins a fer-lo desaparèixer. Fins ara se sabia que els darrers llops de Catalunya van ser exterminats l’any 1930 a l’Horta de Sant Joan (Terra Alta) i a Port del Comte l’any 1931. Actualment és confirma que hi torna haver llops a Catalunya. El febrer del 2004 ja es va localitzar un llop al Parc Natural del Cadí Moixeró. El Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, va confirmar al novembre, vuit casos d’animals morts que havien estat victimes dels llops.
Esperem que els llops arribats d’Italia gaudeixin d’una vida més llarga que la d’alguns ossos que s’han reintroduit al Pirineu, amb l’esforç públic. Dic això, perquè entre les nombroses anècdotes que explica en Josep M. hi ha una que ha cridat la meva atenció. L’autor narra com es troba a un personatge del meu poble i aquest li explica que sempre havia estat caçador “caçador de tot el que és bellugues”. No practicant d’una caça per subsistència, que és l’origen d’aquesta afecció; ni practicant la caça per esport, que seria el segon estadi d’aquesta practica; ell es defineix com caçador per tenir el plaer de matar “de tot el que és bellugués”. I que si no ho continua fen és, perquè ara hi ha lleis de protecció de les especies; que si no...¡¡¡¡. Amb animals així, ni el llop, ni l’ós, ni l’ésser humà tenen futur.
Com reflex d’aquesta plural realitat neix “Homes i llops”, un llibre de lectura obligada per aquells que vulguin endinsar-se a la Segarra. Un recull d’històries per totes aquelles persones que estimin el nostre territori i la seva història.
