Tots els qui em coneixeu una mica sabeu el que m’arriben a interessar les coses de la nostra comarca, sobretot les que fan referència al que havia passat i com es vivia per ací en temps pretèrits. Per això, quan em vaig assabentar de que a Guissona un conegut, en Josep Mª Santesmasses, lletraferit com jo i afeccionat com jo a la fotografia, (bueno realment ell n’és professional) afeccions que de fet foren la causa de la nostra coneixença, presentava un llibre sobre la presencia del llop a La Segarra, hem varen faltar cames per agafar la senyora i anar-hi.
La presentació, que es va fer a la sala d’actes de l’Ajuntament de Guissona va reunir una setantena de persones que omplirem de gom a gom el petit local; Hi va haver els parlaments de sempre glossant la personalitat i el treball d’en Josep Maria, ell també hi va dir la seva tot explicant-nos d’on li havia vingut l’idea i com s’ho havia muntat per fer el llibre i es va acabar amb la xerrada d’un biòleg (la meva maleïda mala memòria no em permet recordar els noms dels que composaven la taula) que acompanyant-se amb una projecció de diapositives ens va parlar del llop, de les seves costums, de com es va extingir a les nostres contrades i de com ara de poc semblava que n’hi podia tornar a haver algun per la part dels Pirineus que, pel que a mi m’agraden aquestes coses, va resultar breu però molt interessant.
Només d’arribar i mentre tot xerrant esperàvem el començament de l’acte, en Josep Maria em va obsequiar amb un exemplar del seu llibre que per cert es titula “HOMES I LLOPS”; donat que aquestes cròniques de presentacions de llibres i coses així cal fer-les en calent, encara no he tingut temps de llegir-lo detingudament; l’he fullejat, això si, i el que hi he trobat mirant-lo només per sobre promet una bona estona de lectura agradable e instructiva de la que espero gaudir ben aviat. L’obra sembla ben treballada i estructurada; m’agrada la forma planera d’explicar com s’ho va fer per recollir les dades del llibre i com presenta a la gent amb qui va parlar a alguns dels quals conec o havia conegut; i sobretot m’encanta la forma tan literal que te de transcriure els diàlegs que va mantenir amb els entrevistats conservant la tan nostra i avui quasi desapareguda manera de parlar el català de pagès segarrenc.
Felicitats Josep Maria pel teu treball, i no paris; recollir coses del passat tot furgant en les nostres arrels es, pels que ens agrada, una forma apassionant de treure a la llum i difondre dades i fets interessants i amb això ajudar, cadascú al seu nivell es clar, a mantenir una memòria històrica de la que considero que les nostres terres n’estan molt mancades. No podem saber qui som si no sabem qui han estat els nostres avantpassats i no podem saber on anar si no sabem d’on venim. I de moment la única forma de saber-ho es gràcies al treball de gent com tu que es cremen les pestanyes i dediquen temps i esforç a unes investigacions de les que anant be, els en serà reconegut el mèrit però quasi mai els portaran benefici econòmic, cosa que segons com ens ho mirem i en els temps que corren encara fa mes lloable la seva tasca.

Repeteixo Josep Maria: felicitats pel llibre i fins a sempre.