Un hort a la vall del Llobregós

SEMBRAR I PLANTAR:

SETEMBRE: fangar (actualment s'utilitza generalment el motocultor).
OCTUBRE: fàbes
NOVEMBRE: alls
FEBRER: espinacs
MARÇ: pastanagues, calçots, porros
ABRIL: patates, espinacs, cebes
MAIG: tomaqueres, ceba, bledes, cols, porros, mongetes, pebrots, pastanagues, alberginies, enciam
JUNY: cebes, pastanagues, fesols, mongetes tendres, bledes, cols
JULIOL: escarola, mongetes de ganxet, enciam, bledes, escarola, espinacs,
AGOST: maduixes, àpis, broquil, coliflor, col de cabdell, porros, espinacs, mongetes
 

FASES DE LA LLUNA

Calendari llunar

Lluna Nova: deixar descansar el terreny. No plantar.
Lluna Tendra (Quart Creixent): es pot trasplantar (recomanable un día abans o el mateix dia del quart creixent)
Lluna Vella (Lluna Plena) : No esporgar ni tallar branques importantes, especialment dels arbres.
Quart Minvant: desbrotar (preferiblement un día abans o el mateix dia del quart minvant)

LLUNA VELLA.- Els pagesos vells tenien la mania de fer certes feines en "Lluna Vella"; no he sabut mai perquè, però el cas ès que tenien raó; amb els anys he pogut comprovar que per exemple, la terra treballada en lluna "tendra" s'asseca molt mes de pressa que la treballada en lluna "Vella", els "caballons" (els lloms de terra que separen les eres i que no deixen que l'aigua se'n vagi en regar) fets en lluna "tendra" s'esquerden i no aguanten l'aigua com ho fan els fets en lluna "vella", si remenes un femer en lluna "tendra" en lloc de fermentar s'asseca i el fem es torna blanc i polsós, si podes ceps els sarments es corquen ràpidament i lo més clàssic i fàcil de provar: si sembres alls en lluna "tendra", per fondos que els posis dintre la terra, abans d'una setmana surten al defora. (Mateu Solé i Casanovas)

VOCABULARI:
AIXADA: eina per a cavar la terra, que consisteix en una planxa de ferro, de forma comunament rectangular o trapezial, adaptada transversalment a un mànec de fusta d'uns cinc pams de llarg formant amb aquest un angle agut.
AIXADETA: aixada petita (de dimensions aprox. entre la 1/2 i 1/3 de l'aixada.
ARPIOTS: aixada que té en lloc de pala pues llargues i paraleles.
BANCAL: troç de terra plana conreada.
CALÇAR: arrambar terra al tronc d'una planta.
CAMINAL: camí entre els bancals o parterres d'un hort o jardí.
CAVALLÓ: llom de terra entre dos solcs; el mes alt que separa un conreu d'un altre.
CRISTALL: cavalló.Munt de terra alineat (d'un pam d'alçada), destinat per a plantar o sembrar hortalisses.
ENTRECAVAR: cavar lleugerament per desfer els terrossos i treure l'herba.
ERA: espai petit i aplanat de terra, destinat al conreu d'hortalisses.
FANGA: eina de ferro en forma de forquilla amb mànec de fusta que serveix per a girar la terra.
FANGAR: girar la terra (d'un camp) amb la fanga.
QUADRÓ: troç de terra quadrat.
RASCLE / RASCLET : instrument emprat per a desterrossar o aplanar la terra, cobrir la llavor, aplegar herbes, etc., que consisteix en un llistó de fusta proveït de pues metal.liques paralel.les, amb un mànec de fusta i que es passa per damunt de la terra.
SOLC: sot longitudinal que hom fa en el sòl.
TAUP (TALP) : mamífer insectivor, sense orelles externes, d'ulls petits gairebé ocults sota la pell i amb les potes de davant fortes i aptes per a gratar la terra, en la qual obre galeries, d'on surt rarament.
TRUMFA / TRUMFO: patata.