Castellers a la Segarra - Margeners de Guissona
Diumenge 9 de setembre del 2007
Presentació de la colla castellera Margeners de Guissona
Emoció a la plaça Major
Il·lusió a Guissona amb el naixement de la colla local
Els Margeners s'estrenen en plaça pròpia amb tres castells
de sis descarregats.
Els Margeners van entrar ahir amb força al món casteller completant el tres de sis, el cinc de sis i el quatre de sis amb l'agulla, en una diada festiva en què tot va sortir rodó. Els padrins de bateig van ser els Castellers de Lleida i els Castellers de Cornellà, que van assolir el cinc de set com a millor castell.
La plaça Major de Guissona va ser l'escenari ahir del naixement dels Margeners, que després de poc més de quatre mesos assajant van descarregar tres castells de sis amb molta seguretat. Amb camisa blanca (les de color marró que lluiran encara no havien arribat), els Margeners de Guissona van fer de la seva presentació una gran festa. Xavier Tresens, el jove cap de colla, valorava emocionat l'actuació: «Estem molt contents. Els nervis han passat a poc a poc i els castells han sortit més quiets que als assajos.» Els Margeners han començat amb molta empenta i són ambiciosos: «Creiem que al final de temporada haurem pogut fer tota la gamma de sis, el pilar de cinc i no descartem algun castell de set.» Els Castellers de Lleida i els Castellers de Cornellà van completar una actuació idèntica, amb el tres de set, el quatre de set amb l'agulla i el cinc de set. «Avui el protagonisme és per als Margeners. Té molt mèrit tenint en compte que avui dia veiem morir més colles que no pas néixer», assenyalava el cap de colla dels lleidatans, Rubén Rosell. Per acabar, les tres colles van aixecar un tres de sis de germanor. (text: vilaweb)
*
PARAULES DE L'APADRINAMENT DELS MARGENERS DE GUISSONA
Margeners de Guissona! En els darrers anys hem vist com el nombre de colles castelleres de Catalunya ha anat minvant, després de l’auge que hi va haver en els anys 90. Des de l’any 2002 que no vivíem el naixement d’una nova colla castellera. Avui dia 9 de setembre és un dia en què la població de Guissona escriurà un pàgina més de la seva història. Gent del vostre poble ha emprés una iniciativa amb molta valentia, i amb molta il•lusió. En els darrers cinc mesos heu treballat de valent per fer realitat un dia com avui, per omplir de gom a gom aquesta plaça fent cultura, fent amics, fent país. Per fer realitat que després del vostre dia a dia, us reuniu amb la mateixa indumentària, la faixa, sense cap mena de distinció, el mateix color de camisa i escut al pit, i amb la força de les vostres mans, el valor dels més menuts, la vostra canalla, l’equilibri dels vostres castellers de tronc i el SENY del vostre Cap de Colla: alceu castells ben amunt, ben al cel. Feu tan ferms els castells com heu fet els marges dels carmins de la Segarra. Sou ja oficialment la segona colla castellera de les terres de ponent. I en sou la colla que fa cinquanta-dos de Catalunya. Per nosaltres, els Castellers de Cornellà i els Castellers de Lleida, els vostres padrins, és un enorme plaer ser avui al vostre costat. Us voldríem dir quatre coses importants. La primera cosa és per al vostre Cap de Colla: Xavier, recorda que s’és cap de colla tres cents seixanta-cinc dies a l’any, de dia i de nit: Has d’estirar tu el carro. Allò que tu transmetis, els Margeners faran. Transmet il•lusió per créixer, per fer millors castells. Porta un bon ritme als assaigs i no perdis mai el seny. La segona cosa és per a la canalla de la colla, sempre en sereu el més important. Sense vosaltres això dels castells no seria possible. Feu cas sempre de les indicacions de l’equip tècnic i sobretot, quan feu l’aleta, aixequeu ben alt el braç, com si volguéssiu tocar el cel amb els dits. I pel que fa a la resta de castellers, recordeu que en un castell ningú no hi és imprescindible i tots hi sou necessaris, tots. Sense la música de les gralles res del que us hem dit fins ara no tindria sentit. Diuen els historiadors que el mestre Pau Casals, entre les vinyes, i en poc més de deu minuts, va agafar un paper, hi va dibuixar un pentagrama i hi va començar a posar notes. En acabar, va agafar una gralla i en va fer sonar una melodia molt semblant a la que avui dia en diem el Toc de Castells. Apreneu-lo bé i acompanyeu els vostres castells. I parlant de castells potser ja va sent hora que ens enfaixem, que la vostra gent a plaça us espera, per veure avui com neix a la Segarra, una gran colla castellera. Ruben Rosell