Castellers a la Segarra - Margeners de Guissona

forza, equilibrio, coraggio e buon senso

Quan es va comentar per primer cop (en un assaig margener de mitjans de maig) l'oferta feta des de Turisme de Catalunya
a la Coordinadora de Colles Castelleres per viatjar a Itàlia a fer castells, ningú es podia imaginar
que aquella remota possibilitat s'arribaria a realitzar amb total satisfacció per part dels Margeners de Guissona.
El desitg hi era, és clar, però també hi havia bastants dubtes i algún obstacle: una colla de recent formació,
amb el sostre de set pisos molt tendre, l'incertesa de poder comptar amb un nombre suficient de camises,
o el temps que jugava en contra. S'havia d'actuar de manera àgil i amb seguretat, i així es va fer,
de manera que amb els dies, les notícies anirien apuntant a Pisa cada cop amb més certesa.

Amb la complicitat dels amics de la colla Tirallongues de Manresa ens vam reunir els 270 castellers
de la Catalunya central que, acompanyats dels Geganters de Sant Vicenç del Horts, viatjariem a terres italianes.

Traslladar i allotjar 300 persones durant el sis dies de viatge no va ser fàcil i
va implicar esperes soportades amb resignació sota la sobtada xafegor, que no va ajudar gens, ni mica.
El viatge amb el Grimaldi Cruise Roma va ser gairebé una delicia, molt recomanable. Aquell vaixell va constituir la plataforma bàsica
per a fomentar la major coneixença entre castellers, tant de la propia colla com en la relació Tirallongues-Margeners.
Vam gaudir del viatge amb gran placidesa, cosa que no hauria succeït anant amb altres medis de transport.

Recordarem aquell onzé pis del vaixell, aquell triangle format per la piscina, el bar i les tumbones,
on compartiem vivències durant bona part de les 17 hores del viatge.
Viatge de creuer que es va anar convertint en estada,
on l'Oriol va fer d'enxaneta (per primer cop) de l'improvisat pilar, el dia del seu cinqué aniversari.
O bé on vam cel.lebrar la revetlla de Sant Joan., entre infinites versions
de La Farola, ja convertida en hímne per la penya de l'autocar número 6,
sota la impecable direcció musical del Ribe.
(amb permís del Miquel del Roig)

.

Aquesta trobada castellera s’emmarca en l’acció promocional “La Catalogna a Pisa”, impulsada per Turisme de Catalunya
i que culmina el programa de l’Any de Catalunya a Itàlia.

.

Després d'un generós episodi de pluges, el dia 19 de juny va ser el primer dia de forta calor,
ja ho anunciava el Meteosat, i va ser aquest el clima que ens acompanyaria
durant la nostra estada a la regió italiana de la Toscana. Això si,
una calor potenciada per la forta sensació de xafogor a la que els segarrencs no estem massa abesats.
Les tres de la tarda va ser l'hora de trobada, al Portal, on ens esperaven quatre autocars
que amb força puntualitat es van anar omplint de margeners i d'equipatges.
El batibull circulatori es va produïr rapidament, i va ser en aquest anar i venir de gent, maletes i motxiles,
que la roda d'un cotxe va passar, disortadament, per sobre el peu del Martí,
sense que (de moment) l'ensurt impliqués cap alteració dels plans previstos.
Abans de marxar també es va repartir un petit dossier, amb portada de pizza i de titol Els Margeners anem a Italia,
on es recollia el full de ruta i força informació turística-cultural de les ciutats italianes potencialment visitables.

.

.

Aida, Sara i Russi-Tirallongues. Primera connexió en directe, des del Port de Barcelona

.

.

.

Attenzione prego !
L'equip de tv margenera fa una passada pels camarots i enxampa molts endormiscats.
Qui vulgui esmorzar s'haurà d'espabilar abans de dos quarts de deu.
Després, en poca estona s'anirà omplint tot l'entorn de la piscina i el bar. Ni un nubol.
Som en una perfecta illa flotant al mig d'aquest Mediterrani blau fosc. Alguns dofins i balenes.
Relax, solament interromput per improvisats castells de la canalla o el pilar de 4 de l'Oriol
Terra! L' illa de Còrsega a babord i Sardenya a estribord, molt a prop.
En poca estona també començarem a veure la península d'Itàlia i de seguida Civittavecchia,
obligat port pels grans creuers, com el luxós Queen Mary 2 que hi ha atracat.

O sole mio ! (a coberta)

Triangle de les bermudes

Camarots. Un dels corredors.

Solament ens han acompanyat en el viatge alguns xofers de camió, una dotzena de turistes i
unes padrines italianes que, mentres entrem a port, no paren d'entonar una cantarella marinera
que recorda aquest caracter mediterrani i ens ajuda a no sentirnos gens forasters.
En poca estona som a terra, però cal esperar fins que desembarqui el remolc que porta els gegants.
Sis autocars ens traslladaran per terres de la Toscana durant els propers dies.
Avui anirem a dormir en un hotel a Montecatini.
Els viatge al bus es fa llarg però en arribar, el sopar (macarrons), una bona dutxa o el bany nocturn a la piscina,
reparen rapidament qualsevol engunia. Sèrie llarga de pilars, torres i castells aquàtics de la canalla, amb la col.laboració desinteressada d'algún ganàpia.
L'equip de pinyes, avançant feina, aprofita l'estona tot omplint rapidament de noms una plantilla del 4 de 7
i no sé quins altres castells per l'endemà, a Pisa.

Pizza a la piscina de l'hotel. Gentilesa del millor barman del món: el Mario

.

El full de ruta de la Cuca

.

El autocars surten puntuals, doncs tenim tres quarts fins a Pisa. El Cucu aprofita per anar cantant pinya
i així guanyar temps i no allargar-nos a plaça.
Parem lluny del centre i en atansem passejant pels carrers, des d'on podem veure la Torre que despunta damunt les cases.
A la Piazza dei Miracoli tothom busca l'ombra: turistes i castellers. Fa calor, molta calor.
Els reporters del programa Quarts de 9 no s'encanten i ja els tenim
entrevistant els caps de les dues colles.
Però sembla que hi ha un problema: ens diuen que no saben si els grallers podran tocar.
Que no podran qué ?
No s'ha autoritzat l'actuació dels Gegants en aquest espai i encara no hi ha permís explícit pels grallers.
M'estalviaré els comentaris.

Finalment hi ha via lliure pels grallers.
Ara sí, tothom enfaixat. Es canta pinya, tothom atent...
Per part dels Margeners el castells descarregats van ser el 4 de 7, el 3 de 6 aixecat per sota i el pilar de 5.
El Tirallongues descarreguen el tres i el quatre de set, i el pilar de cinc aixecat per sota.
Ho celebrem ballant la polka, que posa fi a l'actuació de matí.

.

Castell de 7 i torre 8
(Fixeu-vos com ens aguaitaven de dalt estant de la torre)

Jordi i Sònia. Cares de satisfacció sota un sol implacable.

.

El dinar és a Pisa mateix, a la Mensa, el menjador universitari. Hi anem a peu travessant
un dels carrers més concorreguts pels turistes, que dona a la Piazza dei Cavallieri.
En aquesta plaça hi ha els estands de la Generalitat amb informació turística i on es pot fer alguna
desgustació de fideuà, pamtumaca i altres delicatessen. El dos Gegants s'ho miren des de la vora, quiets.
Demà al matí actuarem aquí.
Pel portal lateral de la plaça s'arriva de seguida al restaurant on ens espera un altra cua pel buffet, i xafogor. Molta xafogor.
Després de dinar tothom va a la seva fins a l'hora de l'actuació de tarda. Veiem margeners fent el cafè a les terrasses,
fent turisme de souvenirs, ajaguts a la gespa, tocant la gralla i ballant, ...
Quan arriba l'hora, el primer que fem és la foto de la colla margenera, a peu de torre. I una foto conjunta amb els
Tirallongues, just al costat de la Basílica, on actuem seguidament.
Per part dels Margeners es descarrega el 5 de 6, la 2 de 6, el 4 de 7, el pilar de 5.
Fruit de l'èxit, la gent s'anima a cantar Els Segadors, fer lo Tio Pep i els balls de costum amb la canalla.

.

Dinant a la Mensa, Pisa.

Blanca i Ale, reposant a l'ombra de la Torre Inclinada

Ens van acompanyar l'incombustible Ramon i la Sandra.

Aleix friki Pej acompanyat. La marxa dels castells.

Aida i Aina, de postal.

Els grallers i tabalers. Bona feina.

Celebrant els castells, després de l'actuació de tarda.

.

.

Després d'un espera incomprensible, pugem als autobusos per tornar a l'hotel, a Montecatini.
Durant el viatge, a l'autocar número 6 es produeix una extraordinaria sessió de cant coral, amb un pupurri
frenètic que desemboca en el mític assaig final de La Farola, obra ja clàssica del mestre Miquel del Roig.
L'execució en privat d'aquesta peça assoleix tal perfecció que es fa necessaria una estrena pública. Aquesta té lloc de manera inmediata
a les portes de l'hotel Europa, davant de centenars de companys que assisteixen incrèduls a aquest concert.
L'aclamació es tal que obliga a repetir el tema, aquesta vegada al menjador de l'hotel atapeït de gent,
en els intants prèvis a l'inici del sopar (amb macarrons).
La resta de Margeners, Tirallongues, Geganters, xofers i el propi personal de servei donen mostres
de reconeixement de la valua de les veus i del seu director J.Ribe, amb llarguissims aplaudiments.

Després de sopar hi torna a haver sessió de piscina, amb un ambient molt assossegat, tot i haver-hi moments
de tensió quan algun personatge destacat és llençat a l'aigua.
Tot plegat en un anar i venir del bar del Mario.

.

A qui no li venen de gust uns macarrons ? Eh ?

L'actuació de l'endemà és a la Piazza dei Cavallieri. Massa calor per la poca ombra que hi ha.
Entre castell i castell, els Geganters poden fer els balls previstos a ritme de gralla i caixa.
Es decarrega el 5 de 6, el 3 de 6 amb agulla, i 4 pilars de 4. Un de dones.
Després de dinar a la Mensa, cal tornar a Civittavechia on encara s'haurà d'aixecar algún castell vora el port, a peu de platja:
es pot descarregar el 4 de 7, el 4 d 6 amb agulla i un pilar de 5.
Passarem la nit al vaixell, amarrat a port. Sopar i relax a coberta fins tard.
L'endemà dia lliure fins a mija tarda. Podrem escollir entre descansar placidament al vaixell,
fer un tomb per Civittavechia (platja inclosa) o bé... anar a Roma.

Pilars a la Piazza dei Cavallieri, Pisa.

Un altre 4 de 7, a Civitavecchia.

Roma es molt gran. Hi ha molt fato per veure.
A les sis de matí comença a bellugar personal pels corredors dels camarots. Som els grupets que matinem per anar a Roma.
Hi ha bona combinació: un tren cada 20 minuts, que ens deixarà a Termini. Enllacem amb el metro fins a Colosseo: el robell de lòu.
Una bona colla van vestits de romans, guiats pel David, company margener graduat en Historia de l'Art i bon coneixedor de l'entorn.
Ell ens descriu els trets principals dels diferents monuments: Coliseu, Mausoleu, esglesia, places i carrers,
Fontana de Trevi, Palaus, en un no parar fins a l'hora de dinar. Passant calor, es clar, però en una intensa matinal turistica
molt ben aprofitada, que recorre unes quantes joies de la Roma clàssica.
Dinar amb pizza (sense macarrons).

Un dels grups que van fer una escapada a Roma, davant el Coliseu,
la majoria amb el síndrome de la Bakanal, fixeu-vos-hi.
Nota: les dues acoplades de la dreta, són de l'Iràn.

Aquest grup va preferir fer un tomb matinal amb el bus turistic.

Un altre grup d'incontrolats, a la Fontana de Trevi.

Posta de sol des del vaixell, el dia de retorn. Calma total.
(Durant el viatge vam poder observar dofins i balenes)

.

Una piazza dei Miracoli gremita di turisti incuriositi
ha fatto da cornice, alle spettacolari esibizioni dei 'castellers',
i catalani che realizzano torri 'umane' salendo uno sopra all'altro
fino a raggiungere altezze di venti-venticinque metri.

Inacabat. Continuarà...

Qué diu la premsa italiana a internet ?

A Pisa una torre "umana" fa concorrenza a quella pendente (www.SiciliaInformazioni.com)

A Pisa si respira la Catalogna (pisainformaflash.comune.pisa.it)

La Catalogna si presenta a Pisa (www.intoscana.it)

Pisa ospita Castellers e Giganti (www.gonews.it)

I castellers a Pisa (girovagate.blogspot.com)

Qué diu la Rai Uno del fet casteller ?

Piramidi umane in Catalogna (RaiUno YouTube)

"Castells" italians

Il Pizzicantò è un gioco rituale molisano molto legato alla tradizione religiosa e diffuso in varie aree del nostro meridione: nel napoletano era detto pizzichendò , a Palermo la vara. Con ogni probabilità si diffuse in queste regioni durante la dominazione spagnola. Infatti in Spagna il gioco delle "torri umane" è conosciuto dal XVII° secolo, ed è diffuso soprattutto nella regione della Catalogna. I castellers spagnoli sono formati da molti piani, solitamente nove.

A Castellino del Biferno, alla sera del 13 giugno, festa di Sant'Antonio da Padova, si gioca a fare il pizzicantò ( o Pizzichentò ). Il tredici è il numero sacro di Sant'Antonio, dispensatore di tredici grazie al giorno, e al quale sono dedicati i tredici giorni dal 31 maggio al dodici giugno, mentre il 13 giugno è la festa del Santo. A condurre il gioco sono dunque gruppi di tredici persone, che, secondo la tradizione, formano le piramidi umane seguendo uno schema che prevede tre piani costituiti da 7 + 4 + 2 giocatori, raggiungendo un'altezza di circa quattro metri e mezzo. Al centro delle piramidi umane è posta una pertica di legno alla quale i pizzicantari, si aggrappano.
Le torri, una volta formate, sfilano girando su se stesse con armonia e compiono un percorso lungo un centinaio di metri.
Per darsi un ritmo nel roteare i giocatori cantano filastrocche dialettali, che contengono ammonimenti tra chi sta ai piani inferiori e chi sta a quelli superiori, incitandosi a vicenda a non perdere l'equilibrio. Chi cede provoca il crollo della torre: la botta

Il Pizzichendò (www.eventiesagre.it)

Pizzicantò - Irsina (MT) - Salita e canto (youtube)

Terra di Sud - U' pzz' cantò (youtube)

torre umana (p' zz' cantò) creato dai ragazzi della "a' morr (youtube)

Irsina Madonna della Pietà' "U' P' ZZ' CANTO' " (youtube)

scuola pazza (youtube)

la torre umana 1 (youtube)