Castellers a la Segarra - Margeners de Guissona
marges i margeners
El procés d'aterrassament dels terrenys en pendent per a habilitar-los per al conreu ha donat lloc a l'aparició del marge, estructura per subjectar les terres i, a la vegada, "magatzem" de la pedra sobrera d'arrabassar els camps.
El procés requeria prèviament l'eliminació de les terres soltes del terraplé i la classificació de les pedres per tamanys. La construcció s'iniciava tot excavant uns fonaments, es a dir, una rasa més o menys profunda on s'enclavaven les pedres més grans. A continuació, es pujaven les següents filades amb pedres menors, buscant sempre la discontinuïtat dels junts i l'encaix solidari. Si calia, les pedres es carejaven amb l'ajut de la maceta i s'immobilitzaven les unes amb les altres utilitzant petites pedres en forma de falca.
En funció de l'alçada del bancal es podia plantejar un atalussament o un esgraonamen t del marge per millorar, així, el seu comportament estructural. Operació important era la d'omplir l'intradós del marge amb pedruscall, el qual ajudava al correcte assentament de les pedres i, a la vegada, drenava adequadament el terreny, doncs s'havia de permetre l'evacuació de les aigües pluvials però sense que aquestes s'emportessin la terres en el seu descens. Pel que fa a l'acabat superior, una de les possibles variants és el coronament en rastellada: filada col.locada vertical o amb una lleugera inclinació i amb un gruix superior a la resta de pedres.
Cal dir que no tots els marges estan obrats seguint els mateixos
criteris. La qualitat de la pedra a l'abast, l'alçada del marge i l'estil
personal són factors que propicien l'aparició de variants estètiques i constructives.
Podriem afirmar que sense renunciar, però, a la solidesa cada margenador tenia
la seva propia cal-ligrafia.
(http://www.humanrights-observatory.net/pierre-seche/pedracat/construccionscat.htm)
Los margeners ordenen la pedra sapiencials,
o potser temorencs reforcen l'atalussat molt més que no cal.
Altres cops, ben agosarats, aixequen obres lleugeres, elegants, gràcils i audaces;
primes, pero molt ben travades.
Manel Ollé i Albiol
Declaració de Tarroella de Montgrí, per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec.
