Declaració de Montesquiu de custòdia del territori

Castell de Montesquiu (Osona) 11 de novembre de 2000

Les persones assistents a les Jornades internacionals de custòdia del territori,celebrades al Castell de Montesquiu del 9 al 11 de novembre de 2000, membres d’organitzacions i institucions públiques i privades del món rural, naturalístic, de l’ordenació del territori, de l’administració i de la recerca, i persones a títol particular, interessades totes per la conservació i la gestió del territori, el paisatge i els hàbitats de Catalunya, i acompanyades per ponents representants de Canadà, els Estats Units, França, i Itàlia, hem adoptat la present Declaració:

La custòdia del territori es defineix com el conjunt d’estratègies diverses (d’educació, de gestió, de mediació, de desenvolupament comunitari...), que pretenen afavorir i fer possible la responsabilitat en la conservació i l’ús adequat (sostenible) de l’espai terrestre, fluvial i marí i dels seus recursos naturals, per part de propietaris i usuaris d’aquest territori, i s’adreça principalment a la propietat privada. Reconeixem el valor i l’oportunitat que representa la custòdia del territori per a Catalunya tenint en compte que:

• Un 80% de la propietat del medi rural i natural de Catalunya es de titularitat privada.

• Aquest territori, al llarg de la història, ha estat sotmès a processos que l’han modificat i alterat, de vegades de forma favorable i d’altres negativament, però en conjunt ha tingut una gestió que en si mateixa ja esdevenia una forma de custòdia del territori. En el moment actual és necessari trobar noves formules de gestió d’aquests territoris, que els ajudi a perdurar en el futur, atès el ritme creixent de canvis d’usos del territori.

• Els espais naturals protegits sovint es troben aïllats de manera que no poden assegurar el manteniment dels processos ecològics del conjunt del territori.

• La gestió pública i la legislació referent als recursos naturals (aigües, costes, ordenació del territori i urbanisme, espais rurals i naturals, caça, pesca, etc.) poden trobar en la custòdia del territori una eina complementària a la seva acció. Per tant la custòdia del territori necessita el manteniment i el reforç de l’acció pública vigent, i en cap cas no la vol substituir.

• La custòdia del territori es fonamenta en el principi de voluntarietat per a totes les parts implicades en la seva aplicació: propietat, societat civil i administració.

• Aquest caràcter voluntari es reforça amb l’educació, la informació, la participació, la presa de decisions i el treball en partenariat entre aquestes parts implicades.

• La custòdia del territori ha demostrat i demostra la seva eficàcia en la gestió i l’ús equilibrat del territori en països amb models socials, econòmics i legislatius diversos com per exemple Estats Units, el Canadà, Gran Bretanya, Itàlia, Costa Rica, Nova Zelanda, Brasil o la República Txeca.

• Diferents entitats i fundacions privades catalanes són ja responsables d’alguns espais naturals, mitjançant fórmules diverses de tinença i d’acords de gestió.

El context legislatiu i de l’ordenació del territori a Catalunya contemplen mecanismes útils per a l’aplicació de la custòdia del territori, alguns dels quals ja s’utilitzen, com per exemple:

• Les oportunitats per declarar reserves i parcs naturals per part dels propietaris dels terrenys afectats, i de les administracions locals amb competències urbanístiques, i la possibilitat de delimitar superfícies forestals amb presència d’espècies forestals d’àrea reduïda, totes contemplades per la Llei 12/1985, d’Espais Naturals.

• Les declaracions de finques privades com a refugi de fauna salvatge que preveu la Llei 3/1988, de protecció dels animals.

• Les desgravacions fiscals de diferents tipus que s’apliquen en finques rústiques forestals i finques rústiques incloses en espais protegits (impost de bens immobles, transmissions patrimonials, successions i donacions, impost sobre la renda de les persones físiques).

• Els convenis de col·laboració que han establert alguns espais protegits, pels quals la propietat particular els cedeix total o parcialment la gestió de les seves finques, amb finalitats de conservació, per un període determinat d’anys.

• L’ordenació i la gestió urbanística del sòl no urbanitzable de protecció que han iniciat, i poden iniciar, diversos ajuntaments. • Les diferents fórmules de protecció de connexions ecològiques i paisatgístiques i d’espais naturals de valor nacional, comarcal o local, tal com els plans especials, els consorcis, els convenis o els marcs estratègics de protecció.

• Els instruments de suport a la gestió sostenible del territori en el marc de la Programació europea de desenvolupament rural.

• Els òrgans i instruments de l’administració pública amb participació de representants de la propietat privada. La custòdia del territori, entesa com un conjunt de mecanismes que facilitin la implicació del sector privat en la conservació del territori, té com a principals reptes els d’assolir:

• Un marc legislatiu i fiscal que faciliti l’establiment d’iniciatives de custòdia del territori en terrenys privats i comunals, d’acord amb el principi de menor càrrega tributària per majors serveis o beneficis ambientals generats.

• L’establiment de partenariats entre els sectors públic, privat i les entitats civils, per al qual és necessari un clima de confiança i cooperació entre totes les parts.

• L’educació, la formació i la participació de les persones implicades en la custòdia del territori, adreçada específicament a: propietaris, persones amb coneixements sobre pràctiques de gestió del territori, el paisatge i el medi marí, ONGs i tècnics dedicats a la custòdia del territori, personal de l’administració, responsables polítics i la ciutadania en general.

• La disponibilitat de recursos econòmics i fiscals necessaris per a consolidar la custòdia del territori.

Per tant, i per començar a avançar en la custòdia del territori a Catalunya és convenient: • Disposar d’una guia adreçada a propietaris sobre els mecanismes jurídics i fiscals per a la custòdia del territori a Catalunya.

• Iniciar proves pilot de custòdia del territori basades en mecanismes com el Contacte amb propietaris orientat a assolir acords verbals, o en els Convenis de col·laboració, un procediment més formal i contractual entre la propietat privada i una segona part (entitat, administració, etc.).

• Estudiar en detall el marc legislatiu vigent i elaborar proposes concretes de normativa que faciliti els mecanismes de custòdia del territori, en relació a possibles incentius a la propietat i al desenvolupament d’organitzacions de custòdia.

• Mantenir un catàleg actualitzat dels incentius (econòmics, materials i socials) adreçats a la conservació del territori en propietats privades.

• Establir un catàleg actualitzat de les iniciatives existents de custòdia del territori i conèixer l’actitud social que generen, en un procés paral·lel d’educació de la població i de millora de l’eficàcia d’aquestes iniciatives.

• Posar en marxa una Xarxa Catalana de Custòdia del Territori basada en butlletins adreçats a diferents col·lectius, pàgina Internet i llistes electròniques, publicacions puntuals, jornades de debat i de formació, i altres mecanismes que es consideri oportú. • Mantenir intercanvis regulars amb representants de països on la custòdia del territori es troba consolidada (Nord Amèrica, Austràlia, Gran Bretanya ...) i en vies de consolidació (Europa de l’est, Amèrica Llatina).

• Consensuar una estratègia de treball entre les diferents entitats públiques i privades per assolir els objectius precedents. Les entitats signants, i d’altres que s’hi vulguin afegir, promouran la posada en marxa de la Xarxa Catalana de Custòdia del Territori. Les entitats promotores, vetllaran per la posada en marxa de la Xarxa Catalana de Custòdia del Territori, i l’elaboració dels catàlegs d’incentius i d’iniciatives de custòdia del territori. El Consell de protecció de la natura, com a òrgan assessor de l’Administració catalana i el Parlament en matèria de protecció de la natura, podrà exercir les seves funcions d’assessorament i promoció de la custòdia del territori Les persones assistents a les Jornades internacionals de custòdia del territori donem el nostre vist-i-plau a aquesta Declaració de Montesquiu i ens comprometem a difondre-la dins del nostre col·lectiu i la nostra activitat diària, i a vetllar per la seva aplicació. Les entitats promotores de la Xarxa Catalana de Custòdia del Territori ens comprometem a difondre i demanar la subscripció d’aquesta Declaració de Montesquiuentre les administracions i responsables públics, així i com a promoure que d’altres àmbits geogràfics propers adoptin declaracions similars.

Castell de Montesquiu, 11 de novembre de 2000

Entitats i Institucions signants (actualitzat a gener de 2003)

Ajuntament del Bruc
Ajuntament de Cerdanyola del Vallès
Ajuntament de Granollers
Ajuntament de Mollet del Vallès
Ajuntament de Salou
Associació Balear d’Amics dels Parcs
Associació Catalana de Ciències Ambientals
Associació Hàbitats, Projecte Rius
Associació de Naturalistes de Girona
Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis
Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà
Centre de la Propietat Forestal
Centre for Land & Water Stewardship (Canadà)
Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya
Col·lectiu Ecologista l’Alzina
Consell Insular de Menorca
Conservatoire du Littoral (França)
Consorci el Far – Centre dels treballs del mar
Consorci Forestal de Catalunya
Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny
DEPANA
Departament de Geografia-Universitat Autònoma de Barcelona
Diputació de Barcelona, Àrea d’Espais Naturals
Els Verds d’Eïvissa
Escola Superior d’Enginyeria Forestal, Universitat de Lleida
Essex County Greenbelt Association (EUA)
Estació Biològica de l’Aiguabarreig
Estudi DTUM
FAPAS (Fondo para la Protección de los Animales Salvajes)
Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting
Fundació per a la Conservació del Voltor Negre
Fundació Lleida 21
Fundació Natura
Fundació Territori i Paisatge
Fundació per a la Vida Silvestre a la Mediterrània
Fundación Naturaleza y Hombre
Galanthus
Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient
GEPEC
GEVEN (Grup ecologista del Vendrell i Baix Penedès)
Govern Balear, Conselleria de Medi Ambient
Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Natura
Grup de Biologia de la Conservació – Equip Àliga Perdiguera (Universitat de Barcelona)
Grup d’Estudis de l’Aiguabarreig
Grup de natura Freixe
Iniciativa per Catalunya-Verds
Institució Catalana d’Història Natural
IPCENA
Land Trust Alliance (EUA)
La Banqueta, ADPN
La Bassa Roja, Amics de la Natura
LA VOLA
NEREO
Pla estratègic de la Vall del Ges, Orís i Bisaura
QLF/Atlantic Center for the Environment (EUA)
SEO/Birdlife
Societat Catalana d'Ordenació del Territori
Unió de Pagesos
Unitat d’Agricultura - Departament de Ciència Animals i dels Aliments (Universitat Autònoma de Barcelona)
WWF Programa Mediterrani
X3 – Estudis Ambientals
El ple del Parlament de Catalunya va aprovar de donar suport “a fomentar la custòdia del territori (...) mitjançant estratègies diverses, com ara mesures legislatives i fiscals, formació i dotació de recursos econòmics, entre altres” a través de la Moció 112/VI del Parlament de Catalunya, sobre la gestió dels espais naturals, aprovada amb vot favorable del tots els grups en la Sessió núm. 39, de 28.06.2001.

Assistents a les Jornades internacionals de Custòdia del territori

Vicens Acuña, Roger Arquimbau, Ed Becker, Jordi Bellapart, Pierre Bougeant, Josep Lluís Bruna, Joan Buades, Jordi Camprodon, Marta Camps, Eugeni Capella, Carles Carboneras, Xavier Carceller, Marta Carola, Antoni Carola, Albert Cortina, Martí Domènech, Mª Lluïsa Dubon, Ramon Espinach, Joan Estrada, Esther Fanlo, Elena Fernández-Argüeso, Ramon Ferré, Bet Font, Ramon Fortià, Marc Gràcia, Josep Germain, Leopoldo Gil, Pere Josep Giménez, Francesc Giró, Marcel Gómez, Josep Gordi, César Gutiérrez, Dr. Stewart G. Hilts, Xavier Jiménez, Joan Jou, Josep Mª Mallarach, Xavier Mateu, Joan Mayol, Ferran Miralles, Brent Mitchell, Josep Ramon Moragrega, Núria Morral, Manel Nadal, Sergi Nuss, Lluís Paluzié, Jordi Pietx, Pere Pous, Albert Puigvert, Miquel Rafa, Josep Mª de Ribot, Cinta Roca, Tammara van Ryn, Cristina Sánchez, Marc Sanjuan, Jordi Sargatal, Jaume Solé, Gaby Susanna, Miquel Ventura.