La Vall del Llobregós - Noticies.
Protecció i conservació de l’aigua subterrània
El Departament de Medi Ambient i Habitatge i el d’Agricultura, Ramaderia
i Pesca preparen un nou decret per aconseguir la màxima eficiència en l’ús del
nitrogen en l’àmbit agrari i, així, evitar la contaminació de nitrats.
L’ACA enllestirà durant el primer trimestre de 2005 la delimitació de les masses
d’aigua subterrània.
Amb aquest objectiu, i d’acord amb el Decret 476/2004, de 28 de desembre, pel qual es designen noves zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries recentment aprovat, una de les mesures que, pròximament, el DMAH i el DARP presentaran consistirà en la publicació d’un programa d’actuació aplicable en les zones vulnerables, amb l’objectiu d’aconseguir la màxima eficiència en l’ús del nitrogen com a fertilitzant, tot minimitzant les pèrdues en el sòl i en l’aigua.
El Programa engloba en un únic decret totes aquelles mesures de gestió, infraestructurals,
agronòmiques i de foment necessàries que facin possible la prevenció i la reducció de la
contaminació per nitrats procedents de fonts agràries. Així, s’hi inclouen des de recomanacions
de dosis de nitrogen a aplicar segons el tipus de conreu fins a càlculs del balanç de
fertilitzant per explotació, passant pels sistemes d’emmagatzematge o la gestió de
l’aplicació de les dejeccions.
L ’Agència Catalana de l’Aigua finalitzarà en el primer trimestre de 2005 els
treballs de delimitació de les masses d’aigua subterrània de les conques internes
de Catalunya. Aquesta delimitació és un manament de la Directiva marc de l’aigua
2000/60/CEE; cal entendre les masses d’aigua subterrània com unes unitats de
gestió vers les quals els organismes de conca es comprometen a assolir uns índexs
de qualitat elevats. El coneixement sobre les aproximadament 40 masses d’aigua
subterrània a les conques internes de Catalunya permetrà gestionar millor les
zones a protegir per garantir la qualitat de l’aigua, i modular amb més precisió
la càrrega de fertilitzant que les àrees de recàrrega d’aquestes masses d’aigua
puguin suportar.
E l passat 28 de desembre es va aprovar el Decret d’ampliació de les zones vulnerables
en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries.
Aquest Decret sorgeix de l’aplicació de la Directiva 91/676/CEE, relativa a la protecció
de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats emprats a l'agricultura.
La Directiva estableix que els estats membres han de designar com a zones vulnerables
totes aquelles superfícies del seu territori on l’escolament i la infiltració que es
produeix provoqui o pugui provocar la contaminació per nitrats d’origen agrari de les
aigües continentals i litorals.
D'acord amb la normativa europea, s’han d'examinar, modificar o ampliar les designacions
de zones vulnerables en uns terminis adequats, i, en qualsevol cas, com a mínim cada quatre
anys. La problemàtica derivada de la contaminació per nitrats a fonts d’abastament d’aigua
ha comportat que el Tribunal de Justícia de les Comunitats a Luxemburg hagi obert un
expedient sancionador. És força probable que el Tribunal acabi imposant una sanció.
Algunes de les noves zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats
procedents de fonts agràries son aquestes:
• Àrea 6:
l’Anoia (Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Montmaneu,
Pujalt),
la Conca de Barberà (Llorac, Passanant, Savallà del Comtat, Vallfogona de Riucorb),
les Garrigues (Arbeca, les Borges Blanques, Juneda, Puiggròs),
la Noguera (Balaguer, Bellmunt d’Urgell, Cubells, Montgai, la Sentiu de Sió,
parcialment els termes municipals de Menàrguens i Torrelameu),
la Segarra (Ivorra),
i el Segrià (Alcoletge, Artesa de Lleida, Puigverd de Lleida, parcialment els termes municipals d’Aitona, Albatàrrec, Alcarràs, Corbins, la Granja d’Escarp, Lleida, Massalcoreig, Montoliu de Lleida, Seròs, Soses, Sudanell, Torres de Segre)
(gencat.net)