El diumenge dia 1 de maig del 2011, festa de Pasqüetes, té lloc la clausura
de l'Any Jubilar concedit amb motiu del Mil·lenari del Miracle Eucarístic del
Sant Dubte d'Ivorra. Una clausura que és viscuda amb el màxim d'implicació
i celebració possible. És per això que, dins de les diverses activitats dutes
a terme amb motiu del mil·lenari, s'ha volgut projectar la composició d'una
peça musical elaborada per a l'ocasió, com a culminació de l'Any Jubilar. Concretament,
s'ha pensat en la idea d'un "oratori", això és: una composició dramàtica i musical,
generalment sobre temàtica religiosa, que s'executa sense acció escènica. Aquesta
empresa s'ha confiat musicalment a Mons. Valentí Miserachs, president del Pontifici
Institut de Música Sacra, màxim òrgan de l'Església Catòlica en el camp de la
música litúrgica. En relació a Mons. Miserachs, nascut a Sant Martí de Sesgueioles,
cal afegir, per cert, que recorda bé com havia visitat de petit el Santuari
d'Ivorra junt amb la seva àvia. Per aquest motiu, es pot dir que el seu lligam
amb l'esdeveniment del Sant Dubte és ben ferm. Pel que fa a l'escriptura del
poema que hi ha a la base de l'Oratori, s'ha confiat a Mn. Climent Forner, capellà
poeta del bisbat de Solsona.
El poema de l'Oratori del Sant Dubte
El text de Mn. Climent, que constitueix la base del cant d'aquest
Oratori, intitulat "Noces de Sang (El Sant Dubte d'Ivorra)".
El poema consta
de deu actes que ens narren el fet miraculós que ocorregué en aquest petit poble
de la Segarra ara fa mil anys.
Primer acte ("Cant a la Segarra") Es fa una introducció
al marc on va passar el miracle, és una oda a la Segarra, la comarca que des
de fa mil anys guarda intacta la memòria d'aquest gran esdeveniment Eucarístic.
Segon acte ("Mossèn Bernat Oliver") Glossa el moment
en que Mn. Bernat, en el moment de la consagració, dubta que el que està fent
sigui veritable i, en aquell instant, el calze comença a vessar sang, la sang
de Crist!, tal com si fos una font, una font de vida, la vida que dóna l'Eucaristia.
Tercer acte ("Plany de les Veròniques") Recull
com unes dones, que estaven filant fora de l'església, acudeixen corrent als
crits esfereïts de Mn. Bernat i amb els seus draps d'estopa eixuguen la sang,
tal com la Verònica va fer amb Jesús en el camí de la creu.
Quart acte ("Plany de santa Maria") Ens depara
una intervenció molt especial: Santa Maria, tan present en aquest poble de la
Segarra i que ha acompanyat a Mn. Bernat des del seu naixement a l'Aguda, li
fa una crida al penediment, a que obri el ulls a aquest fet miraculós.
Cinquè acte ("Mossèn Bernat Oliver") Intervé de
nou Mn. Bernat, el qual, penedit per haver dubtat, demana perdó clamant al cel
la misericòrdia de Déu i de Santa Maria.
Sisè acte ("Plany de Santa Maria") Respon la Mare
de Déu (que, com a una veritable mare, demana al seu fill, Mn. Bernat, que no
sigui com Tomàs el deixeble de Jesús que va haver de posar el dit a la nafra
per creure en Jesucrist ressuscitat.
Setè acte ("Mossèn Bernat Oliver") La intervenció
de Santa Maria no podia ser en va: Mn. Bernat, penedit, clama al cel i fa una
confessió de fe. Sí, ell creu el miracle: la sang de Jesús vessada sobre les
seves mans n'és testimoni i, a més, tal i com varen fer a la primeria de l'Església
els deixebles, ell sortirà a proclamar-ho a tots els seus fidels.
Vuitè acte ("Sant Ermengol") La història fa un
pas endavant en l'acte amb l'arribada del bisbe d'Urgell. En efecte, sant Ermengol
es trobava a Guissona (prop d'Ivorra) fent la visita pastoral quan s'esdevingué
el miracle i, en assabentar-se'n, hi anà corrents per veure què havia passat.
En va ser testimoni i, amb gran promptitud, va anar a Roma per donar-ne constància
al Sant Pare Sergi IV. Aquest va proposar-li de quedar-se el calze i, a canvi,
donar-li un conjunt de relíquies.
Novè acte ("Cor de Confrares") Apareixen ja les
conseqüències concretes i reals del miracle en el mateix poble d'Ivorra: la
confraria de la Benaurada Madona, fundada pel bisbe Ermengol a resultes del
prodigi del Sant Dubte. Gràcies a ella l'anomenada del miracle d'Ivorra s'estengué
per Aragó i Catalunya, fent que molts i molts devots iniciessin llargs pelegrinatges
fins a Ivorra.
Desè acte ("Cant a l'Eucaristia") El poema
acaba, finalment, amb un excel·lent encert: un que constitueix una oda a l'Eucaristia
com a font de vida (tal i com il·lustra, bellament, en l'actualitat el retaule
que presideix l'església parroquial de Sant Cugat d'Ivorra).
Des del punt de vista musical, l'Oratori consisteix en una peça per a veus solistes,
cor i orquestra.
Aquest Oratori, vol ser una aportació de gran envergadura per
a l'Any Jubilar i vol expressar tot el que suposa el miracle per al poble d'Ivorra.
(Un projecte amb característiques semblants al d'aquest Oratori va ser realitzat
l'any 2009 a Tarragona, amb motiu de l'Any Jubilar pel 1750 aniversari del martiri
del bisbe sant Fructuós i dels seus dos diaques Auguri i Eulogi. La composició
musical va ser executada amb gran èxit, amb motiu també de la clausura de l'Any
Jubilar.)
Interpretació de l'Oratori del Sant Dubte: Solistes, corals i orquestra
- Concerts
Per a la interpretació de l'Oratori s'han tingut en compte, bàsicament, dos
criteris: en primer lloc, la qualitat musical dels intèrprets (directors, solistes,
cantors, músics...) i, en segon lloc, la màxima implicació possible de músics
de la nostra terra. És d'aquesta manera que s'ha reunit el conjunt orgànic següent:
l'Orquestra Julià Carbonell;
les corals Polifònica de Puigreig, Orfeó Nova Solsona i Coral Ginesta (Cervera);
i els solistes:
Marta Cordomí (mezzosoprano),
Jordi Casanova (tenor),
Pau Bordas (baríton)
i Toni Marsol (baix).
Pel que fa al repartiment dels personatges:
Mn. Bernat Oliver serà interpretat per en Pau Bordas,
el bisbe sant Ermengol anirà a càrrec d'en Toni Marsol,
en Jordi Casanova posarà veu a l'Àngel de la Segarra
i, finalment, la Marta Cordomí interpretarà les intervencions de Santa Maria.
També s'ha volgut pensar amb cura els llocs on s'interpretarà l'Oratori, pensant
en la rellevància del concert per al poble d'Ivorra i, també, per al bisbat
de Solsona en general. Es faran un total de tres concerts:
el divendres dia 6 de maig a l'església de Santa Maria de Cervera,
el dissabte dia 7 a la catedral de Solsona
i, finalment, el diumenge dia 8 a l'església de Sant Cugat d'Ivorra.
Tots tres concerts es realitzaran al vespre.
Venda d'entrades al Servicaixa, a la casa de la parròquia de Cervera, a la cúria diocesana de Solsona i a la parròquia d'Ivorra (10 €)
Valentí Miserachs Grau (Sant Martí Sesgueioles, Anoia, 1943)
És un prevere, organista, director de cor i compositor català. El 1954 estudià al seminari de
Vic, el 1960 al de Bilbao i el 1963 a la Universitat Gregoriana de Roma. Fou ordenat sacerdot
el 1966 i el 1967 ingressà al Pontifici Institut de Música Sacra de Roma, on es llicencià
en cant gregorià (1969) i es diplomà en composició sacra (1977). El 1972 es diplomà en
orgue i el 1976 en composició al Conservatori de Bari.
Del 1975 al 1980 fou organista i compositor de la Capella Júlia de Sant Pere del
Vaticà, i des del 1973 és director i mestre de capella titular de la Capella Liberiana
de Santa Maria Major, catedràtic de composició del Conservatori de Matera del 1977 al
1982, i professor de l'Escola de Música T. L. da Victoria (1975-1994). És també catedràtic
de composició i direcció polifònica al Pontifici Institut de Música Sacra, del qual el
1995 fou nomenat president director. Des del seu càrrec ha maldat per difondre la realitat
catalana i occitana. Ha prologat la versió italiana d'El problema català del bisbe Ramon
Masnou i Boixeda i el 1994 fundà Els Amics del Carladès a Catalunya. Per tot això el 2001
va rebre la Creu de Sant Jordi. Posseeix també la Encomienda de Alfonso X el Sabio
(Espanya, 1999), és Officier de l'Ordre des Arts et des Lettres (França, 2000). És
acadèmic pontifici (2002) i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
(2007). És canonge de la basílica de Santa Maria la Major (1991), Protonotari Apostòlic
(1996) i canonge honorari del Capítol de la Catedral Basílica de Tarragona (2009).
Ha compost un miler d'obres, entre misses i peces de litúrgia per a cor "a capella", amb
orgue i amb orquestra, oratoris, peces de concert, de cambra i per a piano, cants litúrgics, i
també peces de música popular catalana com cantates, goigs, caramelles i música per a cobla.
L'any 2011 va compondre un oratori per al Sant Dubte d'Ivorra, una antiga tradició religiosa
d'aquest poble de la diòcesis de Solsona. Segons la tradició, en el segle XI es va produir un
miracle en aquest poble, quan un sacerdot dubtà de la presència de Jesucrist en l'eucaristia,
i de sobte el vi es va convertir en sang. L'oratori compost per Miserachs consta de 10 episodis
relacionats amb aquesta història, amb 4 solistes, i va ser una iniciativa del bisbat encapçalat
per Xavier Novell.
Climent Forner i Escobet (Manresa, Bages 1927)
És un sacerdot i poeta català. Estudià al seminari de Solsona i fou un dels fundadors de la
revista L'Infantil, des d'on ha publicat narracions per a infants. La seva poesia té un gran rigor
formal però alhora mostra quotidianitat i elements metafísics i religiosos.
La seva obra poètica ha estat aplegada en tres volums:
L’Ull de Taüll (1983), Liridunvau, Liridonvon (1989) i Carrer Major, 20 (1995). Entre d’altres,
ha publicat també el poemari Amb peus lleugers com els dels cérvols (1993). L’any 1996 donà
a llum el llibre Un llarg hivern a Castellar de N’Hug (Diari d’un rector), publicat en
aquesta mateixa col·lecció. Membre del grup de redactors de la Biblioteca «Escriptors
del Berguedà», cal remarcar que l’any 1986 hi publicà l’Obra poètica de Guillem de
Berguedà i altres trobadors, traduïda de forma molt reeixida i bella a judici de Martí
de Riquer. En col·laboració, va publicar Goigs marians del Bisbat de Solsona (2001).
Darrerament ha publicat una selecció dels seus goigs i auques populars a De cim en cim
(2004).Ha traduït de l’occità Guillem de Berguedà.
Premis literaris:
- Ciutat de Barcelona, 1962: Els únics mots
- Jocs Florals de Barcelona, 1978: Absolut retorn
- Ciutat de Reus, 1982: L’ull de Taüll
- Ciutat d’Igualada de poesia, 1984: Oda a la ciutat d’Igualada
És membre del PEN català. El 1997 va rebre un dels Premis Jaume I d'Actuació Cívica
de la Fundació Lluís Carulla, Medalla d’Or de l’Ajuntament de Berga, i el 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi
.
.
.
.
Fermí Manteca, rector de la parroquia d'Ivorra, entrevistat al programa Signes dels Temps de TV3 (del minut 26 al minut 43)
