- consideració del sòl no urbanitzable.
- la prohibició de circulació de vehicles motoritzats amb
finalitats esportives.
- la limitació de les activitats extractives.
- la necessitat d'efectuar una avaluació del impacte ambiental en
determinats projectes d'obres i d'instal.lacions.
A través del PEIN es potenciarà la consideració dels
usos i d'activitats agrícoles, ramaderes, forestals, cinegètiques,
d'aqüicultura, de pesca i turisme rural. Es tractarà d'evitar
el despoblament al món rural.
La Generalitat donarà ajuts a estudis, projectes, millores,... que
es facin sobre els Espais d'Interés Natural.
EL MÈDI FÍSIC:
L'espai de la vall del riu Llobregós inclòs en el P.E.I.N.
té una extensió de 1.045 ha. Situat al peu dels altiplans
segarrencs, inclou une de les zones guixenques mes característiques
de la Depressió Central catalana, i una de les mes bén conservades.
En sí mateix, pels afloraments de guixos constitueix un espai de
notable singularitat geológica i botànica.
Aquesta zona de guixos es el resultat del tancament de l'antiga mar eocènica
que cobria la Depressió Central i que donà inici a la sedimentació
oligocena. En aquesta cubeta interior es dipositaren grans masses de guixos
que afloren el nucli erosionat de l'anticlinal de Sanaüja i Ponts.
La zona considerada queda compresa pel territori delimitat al nord entre
Sanaüja i Selvanera, i al sud entre Biosca i Talteüll. Inclou
90 ha de Biosca, 30 ha de Massoteres i 925 ha de Sanaüja.
VEGETACIÓ :
La vegetació pròpia d'aquests sòls guixencs són
les timonedes gipsícoles continentals que actuen com a comunitats permanents
sobre els afloraments de guix, i predominen les de ruac i trincola, i
mes localment les d'heliantem esquamós. Aquestes comunitats vegetals
son floristicament molt interessants, riques en plantes ibèriques algunes
d'elles molt rares a la flora catalana.
Sobre els sòls denudats guixencs es desenvolupa una vegetació
liquènica particular de característiques úniques a Catalunya.
Algunes de les espècies de líquens son extremadament rares i presenten
un gran interès biogeogràfic.
La flora briofítica (molses) també es molt rica en especies típiques
de guixos i calcàries, amb notables disjuncions biogeogràfiques.
A les zones assolellades on desapareixen els guixos, son frequents les brolles
calcícoles de romaní.o petits fragments de carrascars.
Els vessants obacs, de fort pendent, serven boscos de gran interès. Cal
destacar la presencia de magnífiques rouredes de fulla petita amb boix.
A les vores del riu Llobregós, on els conreus ho han permès, es
conserven petits retalls de boscos de ribera, rars en el conjunt del territori.
A les aigues d'aquest riu apareixen comunitats limnològiques, on cal
ressenyar l'interès de les algues pròpies d'aigües salobres.
| Coberta del sòl | % |
| Bosc dens | 22,81 |
| Bosc clar | 8,25 |
| Matollars | 21,92 |
| Prats | 11,60 |
| Improductiu natural | 0,96 |
| Improductiu artificial | 0,06 |
| Conreus | 34,40 |
| Total | 100 |
Dossier: el PEIN. Geologia.(pdf)
Dossier: Flora gipsícola (Institut Botànic de Barcelona).(pdf)
Dossier: Projecte Genmedoc (IBB-Jardí Botànic).(pdf)
FAUNA : Son especialment ressenyables els poblaments de
passeriformes hivernants (ocells).
El territori es utilitzat amb finalitats agrícoles, ramaderes i silvícoles.
Globalment l'espai es en un bon estat de conservació, però la
propia presencia de sols guixencs el fan molt vulnerable i fràgil.
La vegetació gipsícola i d'altres espècies, es igualment
molt vulnerable.
GYPSOPHILA STRUTHIUM L. subsp. Hispanica (Willk.) Familia Cariofil.liacies
Mata llenyosa de les brolles
de substrat guixenc. Es un endemisme ibèric, exclusiu de sòls
guixencs.
Les mates son altes, més
de mig metre, fines de tronc. Fa llargues branques que acaben en inflorescències
laxes, de flors petites i blanques. Les fulles son cil.líndriques
i carnoses. Floreix a plè estiu. Es coneix com a Tríncola.
Pertany a l'Aliança
GYPSOPHILION junt amb altres plantes com Ononis tridentata L., Linum subfruticosum
L., Helianthemum lavandulifolium Mill, Thymelaea tinctoria Endl. i altres.
Al ser una planta exclusivament
gipsícola, presenta sulfats en el seu suc cel.lular. Podem comparar
les diferències entre les concentracions de sulfat i de calci a
les cendres de dues espècies gipsícoles: Ononis Tridentata
i Gypsophila hispanica, i d'una espècie no gipsícola: Rosmarinus
officinalis.
Cendres
Ca S
Gypsophila hispanica
39 7,4
5,2
Ononis tridentata
25 5,0
4,9
Rosmarinus officinalis
7
1,1 0,2
Les dades son donades en contingut en % del pes sec.
ONONIS TRIDENTATA L. Família Papilionàcies.
Planta perenne més
o menys lignificada, fulla dividida en tres foliols suculents amb dents
apicals. Flors grogues (o rosades?).
Es troba a les brolles i
es indicadora de la presencia de CaSo4. La podem trobar al prepirineu meridional,
al territori sicùric i al territori auso-segàrric.
Pertany a l'Aliança
GHIPSOPHILION. Es coneix com a Arnalla o Ruac.
HELIANTHEMUM SQUAMATUM Pers. Família Cistàcies.
És una mata grisenca,
de no més de 30 cms. d'alçada; fulles oblongues d'1 a 3 cms.,
estipulades; Inflorescencia formada per 2-3 cimes denses amb 20-30 flors
cadascuna; pètals grocs, de 3-6 mm; fruit en càpsula d'uns
3 mm, pilosa.
És de sòls
guixencs i pertany a l'Aliança GYPSOPHILION i als Països Catalans
la podem trobar als terrenys sicòrics i auso-segàrrics.
LEPIDIUM SUBULATUM
(en recerca)
Flora protegida (fotos de Mònica Casanovas)
.
Ononis Tridentata
