La Vall del Llobregós - Rutes històriques
Publicat amb l'autorització del Foment Excursionista de Barcelona ©
G R A C I E S...
Belles tendresses d'un esclat d'amor, joioses esperances d'un pervindre de germanor,
adquirirem tots els excursionistes d'aquest Foment, que tinguerem la sort de poguer
assistir a l'acte de la benedicció del nostre Banderí, que tingué lloc a la diada
de Pasqua de Pentecostés, en la Vila de Torá, que riallera i cofoia ens obrí els
seus amorosos braços per enllaçarnos dolçament, i rebrer aixís el nostre esguard
franc, que espurnejant d'alegría procurá grabá en nostra pensa, tot lo succeit,
ahont hi quedará com a recordança d'uns jorns inolvidables...
El sentiment s'apoderá de nostres cors i sols paraules enternidores d'afecte i
estimació per a tots els toranesos podem tenir, i particularitzant, per els
que ens hostatjaren, a qui recordarem per sempre amb el carinyo qu'es mereixen,
i vaigi l'últim agraiment per la Padrina, ánima de la festa, formosa nina que
com tendra poncella qu'esclata ufanosa i embauma amb sa flaire a tots qui la
contemplen, igual fou ella aquells dies; incansable, amb el seu sornrís atractívol,
magnetizaba, i conduits per aquesta força, obtinguerem la victoria.
Toranesos tots i assistents d'altres encontrades, Padrí i Padrina, en Joan Jordi, vos
ret acatament i aquest Foment Excursionista de Barcelona, vos don les gracies.
El Secretari,
MANEL VILAGUT DE SOLA.
Ressenya de l'interessant Excursió
feta els dies de Pasqua Florida a Cervera, Tarroja, Torrefeta, Guisona, Masoteras,
Palòu de Torá, Torá, L'Ajuda, Castell-follit de Riubregós
i Calaf.
Important va ser 1'excursió feta les passades diades de Pasqua Florida d'enguany que portá a cap
un grup de Socis del "Foment Excursionista de Barcelona."
Sols vos podré dar una pobra ressenya amb relació a l'importancia de la mateixa, interessanta
baix tots conceptes, per els diferents llocs visitats, i el bó del temps verdaderament esplendit
que'ns acompanyá en nostres atractives jornades.
Sortirem de Barcelona a primeres hores del matí del diumenge dia 1 ; tocarem terra a Cervera a mitg dia
; després d'un viatje de regulars comoditats, seguidament el company Ribera passá a saludar a la seva
familia, en el seus fogars natius en dita localitat, marxant tot seguit a informar-nos de quant
interessant poseeix la ciutat de Cervera; primerament tinguerem l'entrevista amb els familiars del
digne Batlle, en Pau Batalla, que ens traçaren mes o menys la situació de dita ciutat; població
senyorial de grans cases pairals i estrets carrerons, els torreons que rematen algunes creus,
semblan disputá als nuvols la gloria de la seva altura, mentres el continuu repic de les campanes
que penjant de les seves torres extenen per totes parts sa rel-ligiós cant.
La famosa Universitat, manada construi pel Rei Felip V, ha deixat encar recort i la seva influencia
s'adivina avui tant per les costums i cultura del seus habitants com per la riquesa i el gust de
les seves construccions.
Seguidarnent anarem a visitar l'esglesia parroquial de Santa Maria, ont admirarem el nou altar
major de marbre repujat, el del Santissim Misteri i la capella anexa d'els Dolors, sortin-ne
agradosament contents de tot çó que admirarem; també ens fou xocanta la façana de l'Ajuntarnent
al contemplar-la adornada amb extravagans relleus que fan ganyotes, riuen, es dessesperen,
etc.,etc., acabat de fer aquestes informacions ferem cap a baix als barris de Sant Francesc,
l'amic Samsó desarrollá una agradosa placa fotografica com a record de nostra anada a Cervera,
marxant tot seguit a diná.
A la tarda, en punt de dos quarts de quatre partirem per la carretera de Guisona en direcció a
nostre acomés, no sens avans despedir-nos familiarment i amistosament de quantes persones ens
dispensaren bona acollida durant nostra breu estada a Cervera.
Camí enllá, ferem "alto" a l'Ermita de Sant Juliá, on recobrarem forces per tornar-hi, entrant
jolius i alegres a Tarroja en punt de les cinc; aquí anarem de dret a cal Chelis, una bona familia
de dit poble, la qual ens obsequiá amb un suculent berenar tot abastament; dempres ferein cap al
local del Foment Agricol de Tarroja on forem molt ben rebuts pel jovent, amb vivas mostras
d'obsequis per part d'una multitud femenina de cares maques, després de ballar i explaiarnos
breu estona, el company Vilagut es despedí d'els seus a qui ens havia presentat, per lo qual
tots plegats els remerciarem amb molt agraiment la bona acullida del poble de Tarroja.
A un quart de vuit partirem en direcció a Torrefeta sots el guiatje de la claror de la lluna,
arribanti en punt de les vuit on hi pernoctarem, allotjan-nos a casa Vives, familiars de l'amic
Manel Vilagut que'ns dispensaren una carinyosa rebuda, alli ens pararen abillada taula presidida
pel catalanissim "porró"; en mitg de la més franca germanor i tabola liquidarem el sopá, mentres
a fora al carrer un piano dee maneta anaba descapdellant cansons i cuplets a l'estil del Ritz,
cosa natural fou que com a forasters ens obsequiessin en tot i per tot, invitan-nos per acabar
de pair l'apat les bones noies de la casa a explaiarnos a la dança al bell mitg de la plassa
del poble, ben entrada la nit n'era quan ens retirarem a descansar, donant próva de molta
sinceritat i respecte, en nostres alegrois espandiments.
DIA 2
Després de surtir l'alba del dilluns de Pascua i d'haver esmorçat, tots plegats ens dirigirem
vers l'esglesia parroquial on oirem missa de 7, contemplarem son interior antiquissim, adornat
amb rics retaules d'época del segle XVII, a la sortida ferem una fotografía seguida del visiteig
del pintoresc villori de Torrefeta, desde la terrassa de can Vives nostres ulls contemplaren
amb viu encant el sublim panorarna que s'ovira del baix Urgell.
Un cop satisfets els caires de l'excursió fou cosa de pensar amb el camí a fer; çó es
que'n Vilagut es despedis de sa familia, i nosaltre a la vegada els remerciarem infinits
dons de gracies per totes les atencions que'ns lliuraren per la despesa d'allotjarnos amb
zel i bon gust,doncs nostra breu estança alli n'era çó que podriem dir-ne esplai de familia;
tots erem una mateixa cosa per l'afecte.
Al pendrer la devallada per continuar l'excursió, forem acompanyats per les gentils damiseles
de la casa, en bona part del trajecte, çó que'ls hi estimarem de debó; carretera enllá i fem
camí amb ganes de trescar sots un devassall de llum soleia entrarem a l'important vila de
Guisona, a dos quarts de déu.
L'esglesia parroquial de Santa Maria es una de les mes importants d'aquella comarca, gran
d'esvetlla i atrevida nau, amb son creuer al mig, a l'estil de les grans catedrals, presenta
un bon cop de vista a l'admirarla, contemplarem les ruines de l'antic Seminari i l'obra
d'en Flaviá, dempres d'ovirar tot çó que'ns crida l'atenció, ferem alguna que altra
compra donant l'últim adeu a dita vila.
Trescant amb dalit per camins veinals passarem de transit pel poble de Masoteras a quarts
d'once que res d'importancia té, camina, que caminarás amb el somriure en nostres jovenivols
cors, novament de transit ens internavem per l'interior del poblet nomenat Palou de Torá;
encar que tampoc res d'importancia té, no deixa de sér pintoresc, en gran manera, aqui
prenguerem orientacions del terreny amb tal de fer-ne via per fer cap a Torá; l'excursió
l'anavam proseguint, i sens altre novetat que la imperdonable equivocació de camí i el
consegüent retrás entravem satisfets a tres quarts de dugues a la vila de Torá.
Aqui forem rebuts amb vives mostres de simpatía, doncs moltes e infinitat de persones
presenciaren nostra ardida caminada i per lo tant nostra entrada a la dita vila, sobresortint
entre elles aquells gue'ns estatjarent per breu estada, ens allotjarem a casa Farré enclavada
a la plassa del Vall on ens hi entaularem i a copia d'atencions i explendideses d'en Francesc
de Solá, varem arrivar-nos a creurer qu'erem a casa nostra. A la tarda passarem a saludar
les amistats d'els companys Vilagut i Maluquer, sen molt ben atesos per part de llurs families,
cap a les sis determinarem pujar al cim de l'Ajuda, no sens avans visitar l'interior de
l'esglesia parroquial de Sant Gil d'aspecte pintoresc resguardada amb verdader art
arquitectonic de pur barroc que verdaderament ens fou molt agradosa, seguidament
escalarem el serrat per fer cap a l'Ermita tan venerada per aquells indrets, fent-se
l'ascensió entre mig de la gatzara festiva del cás, a mitg camí admirarem el nou
monument de pedra picada que'n plena montanya i enlairá l'associació de Filles
de Maria de Torá a sa patrona l'Inmaculada Concepció, en arribar a la collada,
els companys Vilagut, i Ribera anunciaren l'avastament de dita Ermita al poble,
amb un llarc trilleix de campanas; dempres passarem a visitar la Verge cantan-se
la Salve Regina per tots els assistens, acabat de contemplar llur panorama que
s'ovira desde dita alçaria, tots cofois de llur visiteig novament tornarem a Torá.
Demprés d'explaiarnos amb contades ballades a la sala, fou cosa de pensar pel sopá aplegan-nos
novament al redós de la taula de can Farre, on igual que'l mitg dia forem obsequiats
dessinteressadament amb tota mena d'atencions familiars, durant l'apat comentavem
l'itinerari fet en sorolloses rialles, experonant el que ens quedava encar a fer;
un cop satisfets anarem a gaudir-nos d'els honors del ric café entaulats en magestívoles
taules del casino, on hi passarem. la vetlla mentres el company Vilagut ens obsequiaba
amb Sardanes a piano, tot cantant a la tum, tum, i fent xerinola festiva donarem fi a
tant agradosa jornada.
Després de cambiar-nos mutues efusions de carinyo vers les persones que'ns tingueren tota
mena d'atencions en nostra curta estada a Torá, acordarem no descansar, efectuant tot seguit
el resto de I'Excursió.
DIA 3
Nosaltres devots d'els caients misteriosos de natura, poguerem explaiarnos a ple en la marxa
nocturna que emprenguerem a dos quarts d'una en direcció a Calaf, ultra l'aldarull de cantades
i dites xispejants que amararen de rialles fresques les encontrades vessants arreu esguardades
per les ullades de la llum que's filtravan manyagues per entre'ls abres retallats amb faiçó
de siluetes fantastiques ; no feia mes de mitja hora que caminabem, quan partirem la provincia
senyalada amb una fita, entrant aleshores a la de Barcelona; la serena de nit apretava, çó
que feu que al arribar al poble de Castellfollit ens resguardessim per fer-nos passar
l'angoixa frescal d'Abril; Castellfollit de Riubregos el visitarem de nit, doncs quc no
pogui resenyarne cap nota que tingui importancia, a raig de lluna plena continuarem
l'afer voreijant el riu de son nom, fins deixar-lo per avastar la meta de nostra
venturosa excursió pedestre.
L'excursió l'acabarem pernoctant a Calaf a les quatre de la matinada, i com siga qu'encara
era fosc, resolguerem no passar a recorrer dita població, anant de dret vers l'estació,
on esperarem bona estona el tren de regrés a ciutat.
Les jornades van esser felices,cap incident pertorvá la placides de les mateixes i els joves
excursionistes, i amb ells el "Foment Excursionista de Barcelona" podran per sempre més honrar-se
de tant coratjosos jorns que signifiquen un sagell glorios pel pervindre de tan novella Entitat.
Els pocs concorrents que hi assistiren en serverán un record imborrable ; eran aquestos, els socis
senyors: Manel Vilagut, Joan Samsó, Francesc Florit, Josep Ribera i Joan Maluquer.
A les vuit i quart erem de retorn a Barcelona i de... tots els llavis en sortien mots d'alabança
de tan agradoses jornades.
J. Ribera
Barcelona, Abril de 1923.
Butlletí del Foment Excursionista de Barcelona - Any I - Núm. 6
(Juny de 1923)
Excursió a la Segarra els dies 7,
8, i 9 de juny de 1924
No crec que encar que en una excursió es marqui itinerari, es vingui obligat a recorrer'l tot,
mes quan en sa realització es troba, ací i allá, cósa que és digna d'ésser vista i per lo tant
reclama una visita acurada. Tal és lo que ens passà en aquesta excursió que tingué per inicialment
la histórica Cervera.
Les excursions és precís, a mon entendre, començarles tal com sa índole mereix i a falta de temps
reservar per a un altra les terres i poblacions no visitades.
Aquesta comarca té en son patrimoni veritables joyells arqueológics, i en tal concepte s'ens
presentaren i creiem deuen ésser anotats.
Si en aquesta marxa de... hores de tren que ens transporta de la ciutat barcelonina
a Cervera, cap de partit judicial, tocant al riu que porta son nom i que és tributari
del Noia a l'entrada de fértil planuria compta segons estadistiques amb 4.700 hab.,
aproximadament, compté tres grans vies que marxen paralel-lament de un extrem a
l'altre essent la central anomenada Carrer Major i en el qual es troven sos principals monuments.
Parlem en primer lloc de l "Arxiu históric de Cervera" que déu son establiment a la
familia nativa Duràn, seguint mantenedor del mateix son fill. En Agustí Duràn Sampera
qui és secundat per En F. Gómez, els quals han fet que és conservessin documents de ver
patrimoni local. He de fer constar l'alta distinció que ens dispensa Mossén Josep Arqués,
qui assabentat del poc temps que disposavem es brindà a fer-nos de Cicerone.
Es troben en "I'Arxiu" diferentes obres arqueológiques, pedres esculturades, entre les que recordem
una fi-nestra de la Casa Granell de la locali-tat, dos marcs d'arcoba daurats de caient local,
ceràmiques, una vitrina on son guardades les vestimentes doctorals dels antics catedràtics de
la Universitat de Cervera. Las tesis pre-sentades amb estampació damunt draps dels colors
de les Facultats res-pectives; col-leccions de segells de corporacions oficials de la localitat.
Un exemplar ben notable de una caixa de fusta, del segle XIV, qual procedeix de la capella
de San Esteve en l'es-glésia de Sta. Maria, la qual caixa és amb coberta a dos vessants,
conser-vant-se no més la devantera.
Visitarem l'església de Sant Joan, antiga dels templaris, la de Sta. Maria que dàta
del segle XI i fou re-formada en els segles XIV i XV i la de Sant Antoni, gótica
la primera i del renaixement la segona.
En la plaça Major porxada per din-tell i pilastres forman un bell ccnjunt, es presenta el
sobri edifici de la Ca-sa la Vila ampliat i el campanar de l'església parroquial que s'alça
per da-munt d'ell. Els balcons de la Casa la Vila estan sostinguts per ménsules esculpides
amb representacions grotesques.
El carrer Major, que condueix a la plaça del mateix nom, està en part porxat.
A câ la Vila poguerem treurer varies fotografies, entre elles la ban-dera i vestits
de l'época del Rei Felip V, dels regidors i dels macers.
De tots els monuments de Cervera, el que més curiositat té per el visitant, es la Universitat,
que li fou otorgada en 1717 per Felip V, per haver discrepat de la resta de CataInnya,
fins l'any 1841 que fou tornada a la Ciutat Comptal. Es un magne edifici que passà
a ésser despres presiri i avui dia es residencia de PP. del Cor de Maria, que ens
permeteren visitar-la.
Descriure en detall aquesta obra seria apartar~nos del limit marcat a eixa resenya;
no deixaré peró de consignar quelcom d'ella com és el frontispici de la façana interior,
bella alegoria de les ensenyançes que hi daven, famasos patis claustrals adornats amb
templetes llinternaris els quals ventilen les cisternes de que son proveits els patis.
En la planta alta té instalat un Museu, en l'antesela del qual hi ha seccions d'Etnologia
i de Munismàtica, amb una col-lecció del paper moneda que la conflagració europea ha, de
fet, anul-lat. En la gran sala Museu hi veiem les seccions de conebrells, minerals,
etc., etc., i una ins-talació d'aparells de física.
Entre altres dependències que estan situades en la planta alta, es troba la Capella Reial,
vera església de fastuoses proporcions i aquitectónic conjunt que fan que hom no s'adoni
que está sentada en pis i sens con traforts.
Colosal problema d'arquitectura mecánica. Decorada amb gran magnificència, amb estàtues que
alenen vida, amb la cúpula en llumaris i petxines, de pedra alabastrina. Es son ingrés per
rnitjà de portal que dóna la galería-claustral i que és de talla en fusta, enmarcada en
pedra ornamentada de un Renaixement-Barronia, com també ho és un altar major i demés
decoració del conjunt.
Direm que és digna d'ésser monografiat i aixis, poder ésser basse d'estudi.
Alujes, és un Poble que s'escampa pel costat d'una muntanya de bell aspecte, te com
a característica sa construcció en sec, sos carrers en pendent i en zig-zag, molts
d'ells amb arcs. Té una església amb façana barroca; dos castells, el de la plaça
amb torratxa forma un bell conjunt Renaxement, el de les afores té més aire de casa
pairal que de castell.
Després d'una estada més llarga que la projectada, per una drecera anem a les Alujes
cap a la Manresana i de la Manresana al poble de Sant Ramón, el carrer principal del
qual és format per la carretera; a les afores es distingeix el sobri edifici conventual
de Sant Ramón, amb sa església i escóla. Carretera enllà passem per Portell on treiem
fotografies de la Creu de terme i d'una premsa a la plassa de l'església en la cual
no veiem res remarcable.
A la posta de sol arribem a Iborra, poble assentat formosament en un promontori. Fa una
torra de planta redona i en sa església es guarda un cabell la Verge Maria, preciosa reliquia
que no podem veure ni treure'n cap fotografía, per manca de temps i llum.
Apretant el pas arribem a Torà, fem nit i som forsa obsequiats. No cal pas que lloem
ara aquesta població de la que ja hem parlat altres voltes amb l'elogi que es mereixen
ses belleses i la simpatia dels seus habitants.
Sortim de Torà cap a Fontanet per on passem de llarg, admirant pero formosura dels seus
encontorns. Fem vía cap a Castellfullit de Riubregós, poblet molt tipic situat en un pintoresc
recó que formen tres turons coronats per sengles castells que es comuniquen subterrániament.
En acabant de dinar fem vía per la carretera de Calaf, població formada per un llarguissim
carrer al que aflueixen daltres de molta menys importància. Visitem la població i l'església,
fins arriba l'hora de pendre el tren que ens retorna a Barcelona.
R. Esclasans Batlle.
Butlletí del Foment Excursionista de Barcelona. Any II. Núm. 8.Agost de 1924.
