.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

La radioestèsia és una activitat pseudocientífica que es basa en la creença de què existeixen energies
o elements sobrenaturals que poden ser detectats per mitjà d'un pèndol, una forqueta o estaló i d'altres
artefactes senzills mantinguts en suspensió inestable. Els experiments controlats[1] no han conduit mai
a la verificació ni a la falsació dels efectes proclamats. Els escèptics tendeixen a explicar la confiança
que alguns manifesten en la eficàcia de la tècnica amb raons psicològiques, i els moviments dels instruments
amb l'efecte ideomotor.
Radioestèsia significa "sensibilitat a les radiacions", ja que es manifesta la resposta de l'objecte buscat
en el pèndul o accessori. La radioestèsia es també un mètode pseudocientífic de diagnòstic emprat en algunes
medicines alternatives.
La utilitat pretesa de la radioestèsia és molt variada. Amb ella s'intenta diagnosticar malalties, obtenir
mesures exactes, trobar aigua, objectes perduts, persones, etc.

1. En tant que pseudociència pretenen ser científics però trenquen algun principi de la filosofia de la ciència, o del mètode científic. (wikipedia)

.

.