La vegetació de ribera
.
.
.
.
.
.
La vegetació de ribera apareix com una formació arbòria o arbustiva frondosa que
segueix el curs del riu i ocupa terrenys amb sòls rics, profunds i amb un bon règim hídric.
Aporta molts beneficis a l’ecosistema fluvial:
- Actua com a filtre biològic al absorbir substàncies contaminants i nutrients procedents
de l’excés de l’adobament de conreus.
- Contribueix a l’emmagatzematge i retenció d’aigua i sediments.
- Dóna estabilitat a les lleres mitjançant l’entramat de les seves arrels, disminuint així,
el risc d’erosió davant de riuades.
- Constitueix un hàbitat preferencial per a moltes espècies de mamífers, aus, rèptils, amfibis
i insectes, al trobar-hi refugi, aliment i una zona per criar.
- Contribueix a ombrejar els curs fluvial tot regulant l’entrada de llum i, en conseqüència, el
creixement d’algues i la quantitat d’oxigen dissolt de les aigües, necessari i imprescindible per a la vida aquàtica.
- Aporta matèria orgànica al sistema, gràcies al caràcter caducifoli de la vegetació que el conforma.
- Pot formar corredors biològics que afavoreixen el moviment i la dispersió de molts animals
que hi troben refugi i aliment.
en l’intercanvi de matèria i d’energia. La fullaraca, els branquillons, les flors, els fruits, etc.
proporcionen matèria orgànica que cau a l’aigua i què és font d’aliment per a molts éssers vius.
Les riberes tenen un gran valor ecològic per la singularitat dels seus hàbitats, gràcies a que la
presència contínua d’aigua permet la formació d’un microclima diferenciat. La vegetació de ribera ben estratificada proporciona gran quantitat d’hàbitats diferents on poden
trobar protecció un gran nombre d’éssers vius tant aquàtics com terrestres. Els ecosistemes riberencs
tenen un major nombre d’espècies i d’individus que els del seu voltant. L’estat de salut del bosc de ribera és clau en el funcionament de l’ecosistema fluvial global i la
seva determinació és necessària per poder qualiAficar l’estat del riu. Es considera que el bosc de ribera gaudeix de bona salut (màxima qualitat) quan la cobertura vegetal
és gran, és a dir, quan els estrats arbori i arbustiu estan ben desenvolupats, les espècies vegetals
són autòctones i el bosc es desenvolupa a la riba i ribera dels dos marges del riu, ombrejant el canal (bosc en galeria). La connectivitat mesura el grau de connexió del bosc de ribera amb les comunitats forestals adjacents.
La qualitat del bosc es redueix degut a la intervenció humana, bé sigui per activitats agrícoles o bé
per infraestructures com carreteres, urbanitzacions, o canalització del riu que destrueix la ribera o l’aïlla totalment. Les activitats que es duen a terme a la vora del riu com la desforestació, el moviment de terres,
l’obertura de pistes i carreteres, els incendis o cremes de marges, etc., condicionen l’estat de les
seves aigües i del seu entorn.. A més, els boscos de ribera funcionen com a corredors biològics per a moltes espècies –sobretot mamífers–
especialment en àrees on els boscos naturals han estat substituïts massivament per conreus. La major
cobertura vegetal d’aquests ambients facilita el desplaçament de molts animals.
.
.
.
.
.
