• Vent serè
Vent que puja, Mestral de la vall de l’ebre (cerç, cierzo)
Brisa matinal, Freqüència alta (200 dies i 35%)
Sa, sec i fresc
Vent serè, al vespre se’n va a joquer
Els vents de la Segarra, els vents del Llobregós.
Col.laboració de Toni Nadal, meteoròleg.
• Vent serè
Vent que puja, Mestral de la vall de l’ebre (cerç, cierzo)
Brisa matinal, Freqüència alta (200 dies i 35%)
Sa, sec i fresc
Vent serè, al vespre se’n va a joquer
• Marinada
Vent de la pluja
Situacions de pas de front actiu (baixa) o temporals de llevant (alta)
Brisa de tarda, Marinot
Freqüència alta (30%), Humida i fresca
Marinada freda i forta, pluja a la porta
• Berguedà
Variant més eixuta i freda de la marinada alta
Situacions de llevant de procedència continental
Cels variables, amb risc de ruixats febles
Baixa freqüencia
Vent berguedà, ni plou ni se n’està
• Pallarès
Vent del Montsec
Pas de fronts de mestral moderadament actius: no entra el serè
Característiques i conseqüències semblants al Berguedà
Vent pallarès, ni plou ni s’aclareix
• Segarró
El vent més local: baixa de l’altiplà, Descens catabàtic
d’aire fred
Gairebé exclusiu d’hivern i poc freqüent, Sensació
de fred: remou boira o fa gebrar
• Morella
Un nom ben curiós, Vent gairebé exclusiu de l’hivern
Generalment amb cels variables, Increment dels freds rigorosos
Morella, no et fïis d’ella
• Tramuntana
El més fred: fredorades seques continentals amb fortes glaçades
negres
El menys freqüent (2%): on són els nostres cementiris?
Molt rar fora de l’hivern, El cas de febrer de 1956
La tramuntana no té abric
La tramuntana porta la cua molla
La tramuntana només dura tres dies, i si passa en dura sis
.
.
• Calmes
Absència de vent, un fet habitual (12%)
Situacions anticiclòniques
Especialmente períodes nocturns i hivernals
Entre serè, marinades i calmes … el 75% del temps
.
.
Freqüència i direcció del vent -anual- (Calmes: 11,9%)
Hivern (calmes:18,7%)
Primavera (Calmes: 9,6%)
Estiu (Calmes:5,48%)
Tardor (Calmes: 13,97%)
.
.
MAPA DE RECURSOS EÒLICS DE CATALUNYA
El Departament de Medi Ambient i Habitatge va encarregar al Servei Meteorològic de Catalunya l’elaboració del mapa de recursos eòlics de Catalunya. Sorgeix de la necessitat de disposar d’un mapa precís i de qualitat dels recursos eòlics existents a Catalunya, amb la voluntat de conèixer les possibilitats que ofereix el territori català respecte a l’aprofitament del vent per a la generació d’energia.
Té una resolució espacial de 200 metres, és a dir, un mapa que proporciona informació del vector vent a tot el territori cada 200 metres. Per aconseguir-ho, s’ha processat la informació del període 1980-2000 amb un model meteorològic de mesoescala, i s’han obtingut simulacions horàries de l’evolució del vent amb una resolució espacial d’uns 2 km.
Les torres meteorològiques distribuïdes per tot el territori català que mesuren la velocitat i la direcció del vent tenen una altura d’entre 20 i 40 metres. A partir de les dades mesurades a les torres meteorològiques, i emprant el perfil logarítmic del vent, s’ha calculat el vent a 60 metres per damunt del terra, que és una altura representativa dels eixos dels generadors d’energia eòlica.
Només apareixen acolorides les zones on la velocitat del vent és superior a 5.5 m/s, llindar considerat per determinar si una zona és eficient per a la generació d’energia eòlica.
